Sutottos: Inestable

Jo tenia un dia una mica ximple, en què no m'havia aixecat de l'ordinador per feina, i molts temes al cap. Però aquella tarda, me l'havia reservat per anar a veure Inestable al Teatre del Barrio, ja que m'havien dit que era de molt, moltíssim riure. Així que vaig ser oberta a l'expectativa ia veure si millorava el dia. I vaja si va millorar!

Un no vol fer l'obra perquè no estan preparats i l'altre té por de no fer-la. Així que la fan. Uns objectes (maletes, peluixos, un penja-robes…) i dos actors en escena. No hi ha res més, però s'omple tot de pors, fòbies, obsessions i ansietats amb el filtre de l'humor. El duet format per Sutottos ens acosta diverses realitats al voltant d'allò que més temem, des d'intimitats de la llar a relacions socials i personals, en un to còmic amb què és impossible no connectar ni riure't de tu mateixa en reconèixer-te en aquesta habitació.

Andrés Caminos i Gadiel Sztryk són increïbles. Descobrir-los aquesta temporada em fa pensar on han estat abans i perquè jo no ho sabia. La seva funció és una oportunitat única per mirar-nos de prop i de lluny, riure'ns dels nostres complexos o abraçar-los encara més. Sortir tan contenta com espantada del teatre va ser per a mi la recompensa.

El millor de la proposta és que no té màgia, ni decoració. És el nostre realisme fet carn. És una forma exquisida, tendra i divertida que han trobat perquè el públic no s'hagi de quedar a casa corcant-se amb els seus pànics, sinó que els celebri, comparteixi i conquisti en comunitat.

Tinc por que aquestes poques paraules no estiguin a l'alçada del que mereix aquesta companyia. Asseure'm a la butaca a gaudir-los em va calmar, em va fer reflexionar i vaig sentir que jo mateixa em feia el permís del riure sobre mi a través d'ells. Va ser molt emotiu.

Si enumeres les teves pors, tingues per segur que alguna (moltes en el meu cas) estan en aquesta obra. Descobreix-los i tira't unes riallades. Poques vegades tindreu la sort de tenir tantíssima connexió amb una obra de teatre.

 

Vist a el Teatro del Barrio (Madrid) el 12/11/2023

És sa i cal riure's d'un mateix. I sorprèn com les debilitats que considerem úniques es corresponen també amb les de moltes altres persones. Aquest espectacle uneix tots dos conceptes i demostren en clau d'humor totes les paranoies, pors, ansietats que de vegades poden assaltar la nostra ment.

Les interpretacions juguen amb recursos teatrals molt encertats: el to excèntric, la paròdia corporal portada a l'extrem, els silencis, la música al moment just. Es nota que tant Gabriel Caminos com Gadiel Sztryk són actors de les taules, juguen amb el públic i busquen la seva complicitat de manera natural.

Podria assegurar que, tot i estar la platea plena, no hi va haver una sola persona que no rigués al llarg de l'espectacle. Si no t'enxampen en una, t'agafen en una altra. Així que si et ve de gust passar una bona estona, no ho dubtis i ves a gaudir-los.

Visto a el Teatro del Barrio (Madrid) el 2/12/23

Un proposta de la companyia argentina Sutottos "el nou fenomen de l'off porteño".

INESTABLE és una comèdia sobre les pors i les fòbies.

Sutottos és un duo d'humor que formen Andrés Caminos i Gadiel Sztryk i que enganxen al públic en el mateix moment que surten a l'escenari amb la seva indumentària i amb la seva magnífica gestualitat.

Aquest duo es va formar fa dotze anys i amb aquesta, la seva setena peça, fa tres temporades que omplen sala a Buenos Aires. L'humor és l'element comú a totes les seves propostes que han anat evolucionant des dels primers números de varietés que feien a les 5 de la matinada, amb només 17 anys.

Com ells manifesten, no cal tractar temes graciosos per produir el riure. Tot el contrari: temàtiques dures i sensibles que espanten l'home com la mort, les malalties, les relacions trencades o la solitud poden portar-se a tal extrem, que aquest excés produeix la riallada.

Els protagonistes de INESTABLE són dues persones, León i César, que tenen "totes les pors possibles": fòbies, paranoies, ansietat, obsessió, negació. Tots dos estan tan limitats per les seves pròpies pors que ens fan riure encara que ells "ho passen malament".

Dins de l'espectacle han incorporat la música i interpreten tres cançons que complementen el discurs, segons ells manifesten no busquen desesperadament el riure del públic, volen amb el riure provocar l'emoció, no es consideren clowns, ni improvisen.

A través de la comèdia i les situacions absurdes ens fan mirar dintre de les nostres pors que si bé es poden considerar fútils, poden representar un fre a la nostra manera de viure.

Tots dos ens mostren una alta capacitat còmica que saben administrar amb cura. Una posada en escena molt àgil i un encertat joc de llums i música, ens han fet passar una estona molt i molt divertida.

Per veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

L’obra “Inestable” interpretada per Andrés Caminos i Gadiel Sztrykde, fundadors de la companyia argentina Sutottos (2005), guardonada amb el premi al millor espectacle de la Bienal de Arte Joven de Buenos Aires el 2016, arriba a Barcelona.

La característica principal d’aquesta proposta recau en l’absurditat en que mouen els personatges d’aquesta comèdia, dos companys de pis realment peculiars, que ens mostren les seves paranoies, fòbies, ansietats i obsessions de manera exagerada. Dos frikies. Dos paranoics. Dos inestables.

Mostrant-nos algunes de les obsessions sobre les nostres pors, portades al límit, la companyia Sutottos ens conviden a reflexionar sobre allò que és real, i allò que és irreal. Tots en un moment o altre hem mirat rere la cortina del bany o sota el llit, ens ha semblat veure alguna cosa que en mou o hem sentit algun soroll a mitja nit,...llavors la por ens envaeix; a "Inestable" ens adonarem de lo ridículs que podem arribar a ser els éssers humans davant algunes fòbies i obsessions.

Una proposta divertida, esbojarrada i amb un gran sentit de l’humor . Cent per cent humor argentí que no us podeu perdre.

La companyia Sutottos arriba a La Villaroel amb Inestable, una comèdia guanyadora de premis dins l’àmbit del off porteny. En aquesta breu comèdia (de poc més d’una hora), Andrés Caminos i Gadiel Sztryk encarnen a dos homes que comparteixen pis.

Davant d’una situació tan simple, a Inestable es presenten un seguit de quadres característics de les comèdies d’absurd, els quals fan que el públic esclati de riure en diverses ocasions. La parella argentina resulta ser un còctel d’obsessions compulsives que fan la seva vida impossible i inestables per coses que ningú consideraria tan importants com ells ho fan.

D’aquesta manera, l’obsessió per saber si han tancat la porta amb clau al entrar al pis, o si una taca d’humitat pot acabar tirant una paret i un edifici avall acaben per portar a en León i en César a un viatge introspectiu. Aquest viatge critica, mitjançant l’absurd, les preocupacions que en ocasions semblen tot un món però que realment no són per tant.

El duo argentí es fica ràpidament a la butxaca al públic i protagonitza una actuació molt enèrgica i valuosa. Així, mitjançant les discussions, les cançons, els jocs amb els llums i la música aconsegueixen que el públic rigui molt amb grans moments. Com a únic punt feble (i quelcom anecdòtic que segurament no sigui representatiu), es podria dir que els actors pequen d’un excés de nerviosisme (en un moment de la representació, un actor es va despistar amb el riure d’una dona del públic i començà a riure en un moment prou seriós). Pero... Qui pot aguantar el riure en un show com aquest?

 

El teatre argentí ens va arribant amb compta gotes a casa nostra, però ho fa i sempre és un plaer veure les seves propostes. En aquest cas, ens arriba una obra exitosa de l'off de Buenos Aires, la qual es riu de les pors quotidianes de dos personatges que estan en escena. Una bona idea amb la que a través de la comèdia i de les situacions absurdes s'aconsegueix mirar dins de les nostres pors, potser moltes d'elles absurdes, però que d'alguna forma es poden presentar i fer-nos frenar a l'hora d'actuar en el dia a dia, transcendint així l'espectacle més enllà de la premisa aparentment banal. En aquest sentit, es desplega un tipus d'humor exagerat i sobreactuat, en el bon sentit de les paraules, que fa riure de forma constant al públic. El duet demostra una alta capacitat còmica, la qual ve marcada per un humor ben trobat i unes interpretacions i una direcció dinàmiques i molt ben mesurades. No obstant, considero que l'espectacle esdevé repetitiu i allò que feia riure molt al principi, al final, només acaba per fer-nos somriure, que no és poc. Així, l'obra dona moltes voltes al punt de partida sense saber trobar un fil que la faci desencallar. De totes maneres, es tracta d'un espectacle àgil, amb molta personalitat i que se surt del convencional, motiu pel qual ja val la pena donar-li una oportunitat.