Tot el que necessites per anar al teatre

Señora de rojo sobre fondo gris

Señora de rojo sobre fondo gris

José Sacristán protagonitza Señora de rojo sobre fondo gris, una adaptació de la novel·la que va escriure Miguel Delibes en record a la seva esposa.

Sinopsi

Estiu i tardor del 1975. Un pintor, amb molts anys en l’ofici, porta temps immers en plena crisi creativa. Des de la mort de la seva dona, que ho era tot per ell, no ha pogut tornar a pintar. En aquest estat recorda tots aquells moments que va viure amb ella durant tota la seva vida, així com l’aparició d’una malaltia que la va conduir a una mort inesperada als 48 anys d’edat.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Marta Turu
    Marta Turu

    No ha de ser feina fàcil sintetitzar l’obra original de Delibes en noranta minuts de teatre tot lluitant per no malmetre ni faltar a l’essència del text inicial. S’ha de decidir quins passatges mantenir, de quins prescindir; amb quines paraules brodar-lo, o bé passar-ho per alt; incloure acotacions, o… I l’escenari? I la perspectiva? Com es transforma un lector en un espectador?

    Tenim entre mans una obra d’una puresa desmesurada: una adaptació del text inicial de Delibes com a resultat d’una fantàstica tasca d’orfebreria. Un monòleg intens, directe, colpidor i punyent, però alhora d’una sensibilitat i delicadesa inaudites; un monòleg que parla de l’amor des de la pèrdua, de la vida a través del prisma de la mort. Un excels José Sacristán que manté noranta minuts de pura veracitat sobre l’escenari. Amb la intensitat adequada, es converteix en un Nicolás (o un Miguel) transparent i accessible, íntim, que se’ns mostra amb el cor a la mà i el to just per no caure en la disfressa del sentimentalisme fàcil, fictici. Personatge magnífic, actor incombustible.

    Creieu-me, podria allargar inútilment aquesta valoració, però continuaria sense aconseguir descriure amb justícia l’efervescència emocional que es desperta portes endins del Romea. És complicat descriure l’excel·lència; forma part de la seva complexitat, així com de la dificultat del camí que s’ha de recórrer per aconseguir-la.. Però tant de bo Delibes pogués gaudir d’aquest autèntic espectacle teatral.

    22/10/2021
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza

    Felicidades, ha sido un placer ver al gran actor en escena, su voz inconfundible, su presencia, sus sentimientos a flor de piel.

    02/03/2020
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola

    https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/26/senora-de-rojo-sobre-fondo-gris/

    26/04/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola

    Als seus 81 anys, José Sacristán interpreta aquest monòleg brindant-nos un personatge d’una sola peça, fascinant en la seva senzillesa i en el seu recorregut emocional. Dempeus l’he ovacionat per la seva brillant actuació! És ell qui ens fa passar hora i mitja amb un pintor sumit en una crisi personal que li impedeix expressar-se artísticament i que va confessant, un a un, els seus records més íntims. Parla d’aquells fets que li han canviat la vida, que li han sumit en aquesta crisi que se sent incapaç de superar, la detenció de dos dels seus fills per motius polítics i la malaltia i mort de la seva dona, Ana, als quaranta-vuit anys en aquella Espanya de la postguerra en la qual, malgrat tot, l’amor era capaç de donar-los la felicitat de la qual ens parla el protagonista, però també de la seva pèrdua. L’actor passa d’un estat a un altre sense més elements que la seva veu, que de vegades imposta i de vegades fallida i que eleva quan la situació ho exigeix. Calia un actor com ell per dir-nos el text de Miguel Delibes, un dels millors escriptors espanyols del Segle XX. Dempeus he ovacionat a José Sacristán per la seva brillant actuació!

    26/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    José Sacristán me ha sorprendido gratamente. Me ha gustado mucho como ha interpretado él solo en el escenario la novela autobiográfica que escribió Miguel Delibes sobre la enfermedad y muerte de su compañera de vida.
    Con muy poca escenografía y solamente con su voz y su sentimiento nos ha relatado el dolor y la pena que sentía durante la enfermedad y su posterior muerte.
    A mí me ha emocionado.
    Bueno… o lo intentado porque con el concierto de toses habituales del Romea es imposible concentrarse. Incluso Sacristán estaba flipando!

    09/04/2019
Articles relacionats
L’any de la remuntada del Grup Focus: grans noms i espectacles imprescindibles

L’any de la remuntada del Grup Focus: grans noms i espectacles imprescindibles

5 setembre 2021

El Grup Focus ha presentat la programació de la 35a temporada dels seus teatres (Romea, Goya, Villarroel i Condal) formada per prop de 70 espectacles, dels quals 20 són produccions […]

José Sacristán: “És molt possible que això sigui, si no un adéu, un fins després”

José Sacristán: “És molt possible que això sigui, si no un adéu, un fins després”

21 març 2019

Redactor: Oriol Puig / @ori_uri Miguel Delibes, home extremadament pudorós, es va amagar darrere de la figura d’un pintor (Nicolás) per, canviant noms i detalls, enfosquir l’autèntica naturalesa del retrat. Però […]