Salomé és un text d’Oscar Wilde, dirigit i adaptat per Mia Parcerisa de la companyia La Cremosa. Una peça eròtica i violenta, però també delicada, d’orfebreria i molt subtil.
Sinopsi
Salomé, princesa, verge i desitjada per tothom, es torna una tràgica filla de la passió quan Iokanaan esdevé l’únic home que no la desitja. Incontrolablement, arriba fins a les últimes conseqüències per a tenir l’home en qui s’ha obsessionat: matant-lo per a tenir-lo i morint conseqüentment.
Notes de la companyia
Allò que ha fet que la Salomé d’Oscar Wilde passi a la història (fent-la perviure als escenaris) és la consideració que li atribueix un tarannà provocatiu, eròtic, violent i sacríleg. És evident que és una peça eròtica i violenta, però també delicada, d’orfebreria i molt subtil. El seu simbolisme fa que el subtext contingui tots els elements essencials que volia expressar Wilde i que també haurien estat provocadors al seu temps. No obstant això, allò que ha reeixit ha estat la primera capa i la més superficial: la de la violència, la bogeria i l’antireligositat.
És necessari conèixer Wilde i Salomé des del punt de vista de les relacions entre els personatges i els seus drames que col·lideixen. És en la part emocional, en el desig, en els ulls que no es topen, en els cossos que es reclamen, en com es diuen les paraules i les que no es diuen, en la musicalitat, en el ritme i en la cadència, que l’obra pren el seu vertader significat i la raó de ser. I on rau la tragèdia i la contemporaneïtat.
