Ronda naval sota la boira

Pere Calders tenia una forma única i personalíssima de mirar i entendre el món. A les seves narracions mai no falta el surrealisme, la sornegueria i l'humor, i tot això és conserva intacte a la preciosa adaptació que Els Pirates han fet de la seva Ronda naval sota la boira.

En un Maldà transformat en transatlàntic coneixerem un sorprenent grup de personatges que viuen els seus darrers moments al Panoràmic, un vaixell atrapat en un corrent circular del qual no pot escapar. Un muntatge en to de comèdia que, sota la seva aparença inofensiva, toca temes punyents i d'actualitat: l'abús de poder, la dicotomia entre ciència i religió o els conflictes polítics.

Amb un repartiment entregat i un ritme impecable, Ronda naval sota la boira és imprescindible per a tots els caldersians i també per a aquells qui es vulguin endinsar en l'univers d'un dels nostres contistes més originals.

Més informació a Somnis de teatre

La novel·la Ronda naval sota la boira va ser escrita per Pere Calders entre 1954-1955, i la companyia Els Pirates Teatre la posa en escena per primera vegada.

Aquesta obra és un joc entre la realitat i les diferents percepcions que es puguin tenir d'aquesta realitat, portant-nos a reflexionar sobre les contradiccions i dubtes de la condició humana.

A Ronda naval sota la boira se’ns explica les aventures de la tripulació del transatlàntic Panoràmic, que ha quedat atrapat dins d’una boira espessa i uns corrents circulars, dels que no hi ha manera de sortir. El Capità Maurici d’ençà que coneix la notícia, viurà obsessionat en portar tots els passatgers a una mort digna. Fins hi tot improvisarà una banda de músics entre els tripulants i passatgers per poder morir gloriosament. “Viure com he viscut jo representa morir dret en el pont, ert i refistolat, mentre els músics compleixen llur deure.”

Adrià Aubert i Maria Canelles han convertit el Maldà en el vaixell Panoràmic, decidits a portar a escena una de les novel·les més divertides, absurdes i esbojarrades de Pere Calders, que dit de pas, us recomano a tots d’anar a veure. És cert que a mi m’agrada molt la literatura de Calders i intento anar a totes les representacions que m’assabento que es fan d’ell. Sempre han estat petites històries, contes o relats curts. Aquesta ocasió tractant-se d’una novel.la (la més valorada pel mateix Calders), i que a més a més, era la primera vegada que es representava a escena, la meva curiositat va fer que comprés les entrades de seguida. Ha estat una bona elecció. Adrià Aubert i Maria Canelles han fet un bon treball de dramatúrgia. Han sabut mostrar-nos l’estil irònic, imaginatiu i fantasiós que caracteritza a Calders.

Ronda naval sota la boira és una obra simbòlica, amb grans dosis d’humor, que utilitza la ironia per tal d’escapar de la tragèdia i provocar la reflexió. Els personatges són plens de simbolisme, ens mostren els diferents comportaments i caràcters dels éssers humans com poden ser l’avarícia, la manipulació, l’obsessió, la ingenuïtat, la feblesa... Tot i sabent el tràgic final que els espera, es comporten de manera natural, com si no passes rés. El vaixell en el fons no deixa de ser el petit univers tancat on hi conviuen tots aquests personatges.

Les interpretacions d’aquests personatges tan dispars han estat totes molt ben treballades; s’ha de valorar la gran feinada que suposa per cadascun d’ells haver d’interpretar a més de dos i tres personatges. Però entre tots ells, m’agradaria destacar a l’actor Bernat Cot que per mi ha estat impressionant, ha brodat tots els papers que ha interpretat.

No us ho penseu i embarqueu al Panoràmic!! El trobareu ancorat al Maldà fins el 14 de febrer.

***1/2

Ahir vaig anar a l'estrena de Ronda Naval, i la primera impressió va ser que s'en van sortir força bé.

Ens trobem amb una bona col·lecció de personatges posats en el naugragi de Panoràmic. Una excusa per explicar una visió de la vida (diguem’ne un xic surrealista). Un home corrent, una bleda, un capità amb principis, un hipnotitzador … i un parell de personatges més.

Amb molt moviment, canvi de vestuari van poder realitzar el trasllat de la novel·la a l'escenari. Tot i la complexitat del llibre, s'han quedat la part divertida i desconcertant.   I tinc un dubte un cop vist l'obra...