Pulsation [FESTIVAL OUI!]

El “Festival Oui!”, festival de teatre en francès de Barcelona, aposta també pel talent local amb aquest espectacle de la companyia catalana Les Impulsives, format per Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Dues franceses i una catalana que ja han ofert aquest espectacle en diversos escenaris tant en francès com en castellà. I és que quan un grup d'actrius és capaç de fer-nos vibrar amb una rítmica, paròdica i enèrgica proposta de teatre gestual com és “Pulsation”, l'idioma de la paraula passa a un segon lloc.

L'obra es construeix amb tres històries entrecreuades que recullen les rutines de dones asfixiades per l'explotació laboral, la conciliació i, en definitiva, els imperatius de l'exigent vida contemporània en la qual no sols hem de ser hiperproductius, sinó també creatius, puntuals i bons fills. Cada personatge té una relació molt diferent amb el temps, des de la planificació més minuciosa, passant per la procrastinació més absoluta o la pressa més descontrolada.

La pulsació vibrant de l'espectacle és sostinguda per un excel·lent treball corporal de tres actrius formades en les pedagogies del teatre físic de Jacques Lecoq. Esperpent, teatre del gest i elements de comèdia física ens posen davant el mirall tragicòmic de les nostres rutines. Afortunadament, aquesta jove companyia aconsegueix finalment que desconnectem de l'imperatiu del rellotge i que riguem durant tot l'espectacle.  I és que no són moltes les oportunitats per gaudir d’un teatre gestual de qualitat com aquest en la cartellera actual. Tic, tac, tic, tac, no perdin l'oportunitat de veure-la!

El festival OUI! de teatre en francès a BCN sempre és un esdeveniment important a la cartellera de casa nostra. Enguany celebren el cinquè any i quan s’ha pogut fer, l’èxit és rotund.

Pulsation és una obra de la companyia catalana, “Les impulsives”. El Festival OUI! els ha donat l'oportunitat de presentar l'obra en francès per primera vegada. La companyia la constitueixen les tres actrius que hem pogut conèixer a Dau al Sec: Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Segons expliquen al final de l’obra (agraïm a OUI! el col·loqui que sempre fan al teatre en francès) es van conèixer a l’escola Jacques Lecoq on suposem que han après la gestualitat, l’acció, el tractament de l’espai i la dramatúrgia de l’emoció que hem vist en aquesta deliciosa peça. La direcció, el repartiment, la dramatúrgia i l’escenografia són també de les tres protagonistes així com la seva magnífica interpretació.

Són tres dones als voltants de la trentena la preocupació més destacada de les quals és l’angoixa del temps, la necessitat d’aprofitar-lo o la por de perdre’l. És un tema molt actual i moltes dones en aquesta i altres edats compartiran molts dels moments bojos que representen o se sentiran identificades en d’altres. Elles són la procrastinació, el “à demain”,la perfecció, la programació o la pressa sense control. Cada una d’elles en diferents moments i d’una manera trepidant i divertida van contagiant a l’espectador la pressa, l’angoixa, la desesperació i el ridícul d’algunes situacions. Ho fan en forma de teatre gestual en quasi bé tota l’obra, amb frases curtes i sons vocals d’una gran expressivitat.

Utilitzant tres plafons mòbils, recoberts de robes que permeten passar objectes al seu través, les tres actrius van movent i traient diferents peces per representar les escenes. La utilització de l’espai i els elements escenogràfics és d’un virtuosisme màgic, com màgica és també la manera d’expressar un ritme vital que ha omplert les nostres vides. Esperem que puguin fer gira en algun moment per tornar a veure-les.