Per sobre de totes les coses

Que apareguin musicals a la cartellera sempre és una bona notícia per als amants del gènere, però el fet que ens brindin l'oportunitat de descobrir obres que, fins ara, eren desconegudes per al gran públic de la nostra ciutat és del tot admirable en els temps difícils que corren. Així doncs, d'entrada, cal aplaudir a aquesta companyia per la seva tenacitat a l'hora portar a escena aquest gran musical, però també cal agraïr al teatre Gaudí per apostar-hi. A més, se'ls ha de felicitar pel resultat del projecte, el qual és del tot satisfactori, mereixent que l'espectacle tingui vida més enllà de l'estiu i que, d'aquesta forma, el pugui descobrir encara més gent. De fet, seria molt positiu per als espectadors que altres teatres s'arrisquesin a programar musicals nous d'aquesta envergadura, tot i que s'ha de reconèixer l'alt risc que això suposa.

Cal dir que malgrat que l'espai escènic del Teatre Gaudí no és del tot petit, no era una tasca fàcil situar en escena 20 actors i 5 músics. En aquest sentit, s'ha sabut jugar amb una escenografía funcional i amb una direcció excel·lent que brinda a l'espectador una forma diferent de gaudir un musical. De fet, les condicions que reuneix la sala fan que ens endinsem dins la funció, una circumstància que no acostuma a succeïr en obres que compten amb tants intèrprets en escena. D'altra banda, cal destacar el bon treball dels actors i les bones veus que ens ofereixen, destacant la de Marc Flynn, però sense desmerèixer la de la resta dels seus companys. Així doncs, ens trobem davant d'un gran musical que tracta temes com la repressió, l'amor i la por a través d'excel·lents temes musicals i d'una història que et va atrapant sense que te n'adonis, fent que les 2h 40m passin realment ràpides mentre vivim una muntanya russa d'emocions.

Per ser gent nova a la professió, la majoria d'ells, s'ha de dir que els han tingut quadrats de fer aquest muntatge, i a més han sigut intel·ligents de triar com a director a Daniel Anglès. Bare, o aquest nom tan llarg que li han posat, és una obra molt interessant amb una música excel·lent, moderna, dins la línia del que es fa als "off" de Nova York o Londres. Tot i que possiblement els falti una mica de rodatge, ho han compensat amb unes ganes i una il·lusió destacables i pel que sembla el teatre s'omple cada dia... i en agost. Chapeau!

El musical és un gènere, segons s’ha demostrat en diverses ocasiones, que acostuma a funcionar comercialment bastant bé a la nostra ciutat. Malgrat això, poques vegades ens arriben adaptacions catalanes d’obres si no és que són molt conegudes per l’espectador mitjà. Daniel Anglès, director de versions nacionals d’èxits com Les miserables, La bella y la bestia, Rent, Mamma mia! o Hair, ha comès la meravellosa temeritat de portar a escena aquesta tràgica història d’amor adolescent gairebé desconeguda pel gran públic i, a més, fer-ho sense escatimar recursos tot i no tractar-se d’una gran producció. Així, amb un total de 20 actors i cinc músics a escena, Per sobre de totes les coses és una molt lloable aposta, feta amb gran dignitat i que transmet, sobretot, molta feina i il·lusió. El gran planter de joves talents que conté aquest espectacle genera una energia molt especial, apropant amb el seu carisma aquesta tràgica història d’amor entre dos nois homosexuals en un internat catòlic durant els anys 90. Malauradament, la gran capacitat vocal i interpretativa dels artistes no salva del tot que, en alguns casos, no acabin de donar estrictament el perfil que requereix el personatge. No obstant això, es nota que és una producció molt cuidada on l’excel·lent adaptació al català (a càrrec de Marc Gómez), les coreografies i el treball estètic i escenogràfic destaquen per la seva solvència. Bare, segons el títol original, que vol dir “despullats” en referència al moment emocional en el qual es troben els seus protagonistes, és una obra dura, amb cançons molt emotives i, en general, tan trista i com tendra. Només alguns problemes tècnics amb el so entelen el conjunt d’aquesta valent proposta que encerta en gairebé tots els sentits.

Per sobre de totes les coses, l’adaptació catalana del musical de l’Off Broadway Bare a Pop Opera, es va estrenar el passat dimecres al Teatre Gaudí de Barcelona. Un musical en un format molt diferent al que estem acostumats a veure. Mai no has vist a vint actors i cinc musics vivint una història d’aquesta intensitat amb les possibilitats que dona la Sala gran del Gaudí, podent sentir la respiració d’un actor a mig metre teu.

Una història difícil, situada als anys noranta però que tristament encara té molta vigència, una musica fantàstica interpretada en directe que recorda els mítics Rent o Spring Awakening i molt de talent concentrat en pocs metres quadrats. Dirigit per Daniel Anglès, aconsegueix fer un treball molt estètic però sense perdre ni una mil·lèsima de l’emoció del text que arriba fins ben endins de cada espectador. La coreografia agafa també una dimensió mai vista en altres produccions d’aquest mateix espectacle, de la mà d’Oscar Reyes es fa un preciós recorregut pel Romeu i Julieta que els alumnes del Saint Thomas representen pel seu final de curs o l’esperpèntica aparició de la Verge Maria al ritme de Vogue de Madonna amb els seus peculiars angelets.

Marc Flynn, impulsor i ánima d’aquesta producció emociona amb la seva veu dins d’una companyia molt jove que porta tants i tants conflictes, com el que ens mostra l’Iskra Bocanegra amb la sarcàstica Nadia o el drama que viu l’Ivy que ens interpreta l’Anna Herebia fent-se una dona quan encara no ha sortit de l’institut. La producció compta, també, amb tres veterans del musical al nostre país que interpreten els personatges adults de l’obra. Ningú es pot perdre a Ester Bartomeu de nou a un escenari interpretant el conflicte intern de la mare de Peter, l’increïble veu de la divertidíssima Lucy Lummis i la solemnitat de la veu del mossèn interpretat per l’Eduard Doncos. Poques vegades podem veure a Barcelona un musical d’aquestes característiques, només fins al 31 d’agost al Teatre Gaudí.