Tot el que necessites per anar al teatre

Peggy Pickit veu la cara de Déu

Peggy Pickit veu la cara de Déu

Peggy Pickit veu la cara de Déu és un text del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva on es qüestiona la relació entre el món subdesenvolupat i Europa.

Sinopsi

Dues parelles d’amics, antics estudiants de medicina, es retroben al cap d’uns anys. El temps i la distància han fet la seva feina i han obert un abisme entre els personatges. Cada parella enveja l’altra: els uns envegen la felicitat conjugal del matrimoni dels primers, els altres envegen els sis anys d’aventura africana dels segons. Les dues parelles es troben en un moment crític.

Una follia embriagadora, a l’aguait, segresta els personatges i els aïlla. Isolats, s’obsedeixen en la seva visió occidental del món. Peggy Pickit veu la cara de Déu és una reflexió lúdica, irònica i càustica sobre l’enveja i el sentiment de culpabilitat del món occidental.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • maría j gonzález mondaza

    Me ha resultado interesante, aunque decae en algunos momentos. De todas formas, merece la pena verla.

    24/11/2019
  • Avui he anat al Maldà a veure aquesta obra de l’alemany Roland Schimmelpfenning, i anava amb certa recança perquè El Drac d’Or que vaig veure farà uns tres anys no em va agradar gens, però aquesta vegada afortunadament no puc dir el mateix perquè m’ha semblat magnífica . Dirigida per Moisès Maicas ens parla de dues parelles, amics de quan estudiaven medicina i que es retroben desprès de sis anys. Els primers viuen de forma acomodada i l’altra parella va marxar a Àfrica per ajudar els més necessitats. El temps ha fet que les coses no fossin com abans i conforme va avançant l’obra surten a la llum les seves enveges, les seves diferències i moltes coses més. L’escriptura de Schimmelpfenning, s’allunya molt de les formes clàssiques i ho fa explorant noves formes de narració, amb diàlegs afinats, utilitzant constantment la repetició i trencant la quarta paret i dirigint-se a l’espectador per dir-li el que pensa i no diu. Una perfecta posada en escena i unes interpretacions dels quatre actors, molt acceptables. Aquesta obra segurament tindrà opinións molt dispars, però a mi m’ha agradat i molt i aconsello veure-la.

    17/02/2017