Papers de la guerra

A cada guerra hi ha mil històries desconegudes, plenes d’horror, dolor, solitud i tristesa. La Guerra Civil n’està plena de relats de persones que van anar al front o es van quedar a casa patint les batalles, la fam i la repressió, al mateix temps que esperaven no perdre l’esperança.

Pepe Castells i Pubill és un d’aquells joves que sense arribar a la vintena havia estat reclutat a finals de 1937 per anar al front per lluitar contra l’alçament de Franco. Les seves vivències, l’enyor a la seva família, la soledat que l’envolta i l’atrapa, la gana que pateix i la guerra cruenta i despietada que no acaba queden reflectides en un dietari que decideix escriure cada dia per deixar un testimoni viu. En aquesta obra, el net de Pepe comença a buscar i conèixer el seu avi a través d’aquests relats a l’infern.

En un escenari que simula un taller, un pintor està retocant un quadre enorme sobre uns paratges que reflecteixen uns records amargs que estan a punt de representar-se. Enmig de les teles, els colors i els pinzells, el protagonista narra la història. Una escenografia estudiada i molt emotiva en la seva senzillesa que crea un marc especial i molt íntim per al relat.

Un text difícil i complex que trama perfectament els moments històrics amb les paraules de Pepe. Sense obviar l’entorn, exposa de manera dura i clara les sensacions del narrador. Unes emocions que estan brillantment interpretades per Pau Vinyals. En ocasions costa aguantar la cruesa amb què Vinyals s’esguerra per dins per reviure davant del públic la realitat de la guerra. Aquest treball tan intens per donar veu a les paraules es trasllada amb el cos, però sobretot amb la mirada de l’intèrpret que mostra com Pepe perd la joventut i l’esperança cada vegada que escriu al seu dietari.

Tot i la duresa que es viu durant tota la guerra, el més impactant de tot és allò que els hi queda a les persones que han sobreviscut. La misèria que han vist i viscut les acompanya la resta de la seva vida i aquesta producció no vol silenciar-ho. Cal homenatjar als que van patir tot aquell horror, però també deixar clar que no va acabar allà i que a més de vençuts van quedar apedaçats per sempre.

Com a la novel·la de Joan Sales, Incerta Glòria, en la que hi ha una part on es narren en forma epistolar les vivències d’un jove tinent del bàndol dels vençuts,  en Papers de la Guerra és un soldat que dona el seu testimoni mitjançant unes cartes escrites a la seva mare.

Uns papers amagats a dalt de tot d’un armari són trobats per un net a casa de l’avi Josep Castells en el moment de fer reformes. A la postguerra s’amagava tot el que et pogués comprometre. En aquest cas, era la seva participació com a soldat en el bàndol republicà. És un diari entre març 1937 i el final de la guerra. Pau Vinyals és l’actor, dramaturg i codirector. Ell representa el net que en forma llegida combinada amb monòleg i gestualitat va passant de manera repetitiva els fulls del calendari. Magnífic treball el de Pau Vinyals.

En la sobrietat de l’escenari i amb un silenci opriment, acompanya a l’actor un membre de la família Castells, el fill del Josep Castells que va escriure el diari. Silenciós durant tota l’obra, va dibuixant al terra  les muntanyes de Teruel i el paisatge pel que van anar passant els soldats en la seva retirada.

La innocència i la senzillesa de les cartes demostren el que era molt freqüent: soldats sense ideologia que anaven a la guerra sense la il·lusió de defensar els ideals de la república, nois que es van trobar allà sense cap compromís polític i que només volien que s’acabés la guerra, guanyés qui guanyés. Això és el sense sentit de la guerra i el que ens aporta aquesta obra. Són vivències que estan en el nostre imaginari col·lectiu, tenim una necessitat d’explicar una guerra que no ha estat redimida, ni admesa. La memòria històrica ha quedat ofegada pel Volveran banderas victoriosas que tantes vegades vam sentir i haver de cantar. Amb l’himne d’Espanya i el volum cada vegada més alt, la incomoditat entre el públic és manifesta, ens ha retornat a una dictadura que va aniquilar fins i tot els records.  A partir d’aquí ja coneixem la història

A partir del dietari manuscrit (escrit entre 1937 i 1939), unes cartes i dibuixos, guardats dins una caixa precintada amb una cinta adhesiva de Pepe Castells i Pubill, amb fragments de Núria Castells i Marina Garcés, Papers de la guerra és la història d'un net que busca al seu avi al mig d'una guerra, llegint les seves paraules en veu alta.
Una producció de la Família Castells i la dramatúrgia de l'actor Pau Vinyals.


Pau Vinyals posa veu a Pepe Castells, i juntament amb Rita Molina (veu en off) dirigeixen aquest espectacle. Els germans Jordi i Josep Castells també participen d'aquest muntatge. Ells no parlen. Durant tot el muntatge pinten en directe un mural gegant del paisatge on va quedar ferit el seu pare, en Pepe.

Papers de la guerra és un viatge colpidor, dolorós; un relat personal transformat en una història d'interès general. Un homenatge a tots aquells que amb el seu silenci, perquè de la guerra no se'n podia parlar, intentaven protegir als seus éssers estimats de conèixer la part més amarga, trista i dolorosa de la guerra. Fam, fred, patiment i por, que la família Castells han volgut plasmar en l'obra amb l'objectiu principal de conservar la memòria i el testimoni de Pepe Castells i Pubill.
Un silenci imposat per quaranta anys de dictadura. Dues generacions de silenci. Són els nets qui desenterren les històries silenciades dels seus avis.

La valentia d'explicar les vivències viscudes mereixen un profund reconeixement.