My low cost revolution

My Low Cost Revolution parteix d'una premissa molt sincera sobre l'activisme polític. És cert que la nostra societat està cosida d'injustícies i causes per les quals mereix la pena lluitar, però també és cert que mantenir-se sempre en primera línia de lluita és agotador. Defensar els teus ideals alhora que vius en societat és un passi directe a certes incoherències amb les quals molts ens sentim identificats. Però tranquil, aquesta obra ve a dir-te que no passa res, que et relaxis, que ets un radical de merda.

Aquest és el punt de partida del text de Francesc Cuéllar, a qui ja havíem descobert en les dues obres de la companyia José y sus Hermanas. Malgrat aquesta potent i prometedora premissa inicial, el text va perdent força i interès segons avança l'obra, allunyant-se de la línia inicialment plantejada per entrar en generalitats que no ens interessen tant. El que realment et captiva d'aquest muntatge és el seu arriscat llenguatge escènic, creant una seqüència d'inspiradores i enginyoses composicions visuals que et mantenen atent en tot moment. A més, la sinceritat, espontaneïtat i transparència de les tres actrius són fonamentals en la construcció d'aquesta experiència tan visual.

En definitiva, una obra performàtica que malgrat no desenvolupar tot el potencial del seu plantejament inicial, ofereix una proposta fresca, atrevida, divertida i molt honesta, d'aquestes que s'agraeixen.

My low cost revolution utilitza un llenguatge original, transgressor, divertit i excèntric per dur a escena les contradiccions a què s'enfronta qualsevol de nosaltres a l'hora de ser conseqüent amb les nostres idees. Fer la revolució és complicat i portar les nostres idees polítiques fins les darreres conseqüències quelcom pràcticament impossible en un món on el sistema és més fort que l'individu.

Amb una dramatúrgia carregada de compromís, missatge i sentit de l'humor, imatges potents i unes actrius que s'hi deixen la pell, My low cost revolution és una magnífica mostra de teatre alternatiu, rebel i contemporani. Tot un encert.

Més informació a Somnis de teatre

Una de les experiències més estimulants i esperançadores que ens pot oferir la cartellera teatral és veure propostes valentes i compromeses nascudes d’iniciatives dels creadors més joves. En aquest cas, My Lowcost Revolution és una arriscada reflexió sobre la idea de revolució en els temps actuals i la frustració generacional que genera el fet de voler canviar el món i mai aconseguir-ho. L’espectacle reflecteix molt bé la sensació de repetició històrica, d’haver de tornar a començar des de zero amb cada nova iniciativa o el desgast d’una lluita sense un rumb fix. Francesc Cuéllar, autor i director d’aquesta obra, ja ens havia mostrat la seva faceta d’artista compromès participant com a actor en muntatges d’esperit similar com la notable Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. Ara, a més, demostra una rica visió de les imatges escèniques amb significat, de la força estètica del mal gust i una impactant creativitat com a dramaturg que el postula com a un potencial nou Rodrigo García de La Carnicería Teatro. La seva consciència política, reivindicativa, social i autoproclamada “radical de merda” no l’eximeix d’afrontar cada segment amb sentit de l’humor i una honestedat, envers la realitat i les entranyes del mateix procés creatiu, admirables. Cal mencionar, naturalment, l’entrega de les seves tres actrius (Paula Sunyer, Angés Jabbour i Glòria Ribera) que aporten la combinació adequada de tendresa, ràbia i desinhibició. Sempre que es corre un gran risc i un creador es llença, sense por, a provar un munt d’idees noves en un espectacle, assumeix la irregularitat que provoquen les parts que no li acaben de funcionar. Malgrat això, en aquest cas, les troballes més encertades, pel seu caràcter experimental, són tan sorprenents i refrescants que compensen qualsevol dels seus moments fallits.

Dijous era nit d'estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s'autodefineixen com uns "radicals de merda", que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari.

MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a "el radical", és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope.

Una proposta amb dramatúrgia, direcció i text d'en Francesc Cuéllar, al que seguim, de fa temps, en la seva faceta com a actor, i que ara ens ha mostrat la seva cara de director. Un text amb un posicionament reivindicatiu molt clar, amb un alt nivell de consciència social i molt crític amb gairebé tot.

Tres actrius que ens han "enamorat" per la seva naturalitat, honestedat i espontaneïtat damunt l'escenari. Agnés Jabbour, Glòria Ribera i Paula Sunyer. Tres actrius que miren directament als ulls de l'espectador i esperen respostes. Provocadores.

Una posada en escena agosarada, trencadora i intencionadament caòtica, on no falta el sentit de l'humor i la interacció constant amb el públic. Tal com ens ha comentat el mateix Francesc abans d'entrar a la sala, s'atreveixen sense por a provar coses noves i esperen la reacció del públic a cada moment de la peça.

Ens plantegen els seus dubtes sobre la revolució que caldria fer per aconseguir realment un canvi sociològic, com es podria enfrontar la por que ens obliga a viure en comunitat, a actuar en grup. Intenten analitzar les pròpies debilitats per superar-les o ignorar-les, perquè tenen clar que qualsevol actuació individual afecta directa o indirectament als altres membres de la societat que compartim.

Una actualitat on la informació és abassegadora i molt sovint ens obliga a actuar sense pensar, sense analitzar el que estem rebent i quina hauria de ser la nostra resposta, radical o potser no.

Una proposta molt trencadora, que ens ha sorprès i ens ha agradat, una posada en escena "viva" i un text amb molta càrrega crítica.

Per llegir el nostre apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ