Mar Monegal, autora de Ramon (Premi de la Crítica al Millor Text 2019) ara presenta Monopoli (Text guanyador del X Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020). Una nova comèdia dramàtica que forma part del tríptic sobre la generació perduda.

Sinopsi

La bombolla immobiliària i les crisis econòmiques encadenades, han deixat el Pol i la Montse en una situació incerta, molt lluny de les expectatives que tenien fa vint anys quan eren universitaris i compartien pis d’estudiants.

El Pol i la Montse són el prototip d’una generació que es va criar en analògic per viure en digital, una parella de joves-vells, que quan comença a trobar un cert equilibri, rep una carta on els notifiquen que se’ls ha acabat el contracte de lloguer i que tenen tres mesos per buidar el pis i tornar les claus.

Un espectacle vibrant que interpel·la directament al públic, una partida divertida i demolidora que reflexiona sobre el valor de l’individu, els límits de la llibertat i com el capitalisme modifica les relacions humanes. Una comèdia dramàtica sobre el capitalisme.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 12 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 18

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Àcida crítica al capitalisme actual

Monopoli, de Mar Monegal, una de les dramaturgues de referència dins del teatre català actual, va resultar ser el text guanyador del X Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Es va estrenar a principis d'any a la Sala Atrium, però no ha estat fins ara, al Teatre Eòlia, que he pogut gaudir finalment d'aquesta fantàstica comèdia dramàtica.

Monopoli és una obra que ens parla sobre el capitalisme i l'especulació immobiliària. Ho fa d'una manera divertida i original, amb una partida de Monopoly, un dels jocs de taula comercials més venuts del món sobre béns immobles, que a part de donar molt de joc a la història, és a la vegada molt clarificador pel que fa al sentit de l'obra.

"El Pol i la Montse són el prototip d'una generació que es va criar en analògic per viure en digital, una parella de joves-vells, que quan comença a trobar un cert equilibri, rep una carta on els notifiquen que se'ls ha acabat el contracte de lloguer i que tenen tres mesos per buidar el pis i tornar les claus"

Monopoli és una obra de petit format amb molt sentit de l'humor. Divertida i crítica a la vegada.
El text és genial, divertit, dinàmic i a la vegada punyent, compromès i crític.
Els actors són meravellosos. Sara Espígul i Edu Buch ho fan amb tanta naturalitat i complicitat que ens resulta tot creïble.
Tot i que la posada en escena és bastant minimalista, inclou unes projeccions, que reforcen el muntatge.
Monopoli és un espectacle on els protagonistes es relacionen amb l'espectador d'una
manera directa, trencant la quarta paret però, a la vegada, sense trencar el pacte de ficció.

Un text molt proper on conviu passat i pressent. El present amb les xarxes socials i el passat amb alguns detalls que, als de la meva generació, ens fa somriure i reviure moments nostàlgics que formen part de la nostra infància més innocent.

Monopoli és una àcida crítica al capitalisme actual, que reflecteix, amb molt sentit de l'humor, les conseqüències socials d'aquest model socioeconòmic capitalista a partir del problema d'habitatge d'una parella. Una partida divertida i demolidora que ens fa reflexionar sobre el valor de l'individu, els límits de la llibertat i com el capitalisme modifica les relacions humanes.

En resum, un muntatge amb un text fantàstic i unes interpretacions genials, que recordaré durant força temps.

Malauradament ha estat pocs dies en cartellera i les entrades s'han exhaurit molt de pressa.

Possiblement hi haurà bolus. Si és així, no us la perdeu!

05/04/2022
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Àcida comèdia sobre la generació precària

No hi ha res més gratificant que riure't de les misèries i injustícies que et travessen. Si pertanys a la generació que es va introduir en el mercat laboral després de la crisi del 2008 (o almenys ho va intentar), si ets una víctima més del despietat mercat del lloguer a Barcelona, si portes la paraula precarietat tatuada al front o si has tingut la increïble sort de lliurar-te de tot això però la falta de sentit d’aquest sistema capitalista t’enerva, aquesta comèdia és per a tu.

Montse i Pol són una entranyable parella que, malgrat no ser tan joves, el sistema els condemna a viure en aquest país de “nunca jamás”, tractant-los com a eterns joves i recordant-los que un treball estable i un habitatge digne són pures utopies del passat. Quan rebin l'avís que la propietària del pis on viuen no vol renovar el contracte de lloguer hauran d'aventurar-se, una vegada més, a la cerca d'un nou lloguer a Barcelona.

Empatitzem a l'instant amb la desesperació i ràbia que s'experimenta en aquesta situació i generació, gràcies a unes fabuloses interpretacions d'Eduard Buch i Sara Espígul (i possiblement a la desgràcia d'haver-ho viscut en carn pròpia). D'aquesta manera, la carismàtica parella ens porta de la comèdia al drama mentre juguen una partida de Monopoly; preciosa metàfora que funciona com a fil conductor de l'obra, tot i que potser s'incideix massa en alguns moments.

En qualsevol cas, aquesta meravella escrita per Mar Monegal i que merescudament va guanyar el X Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020, és una d'aquestes joies del teatre de petit format que es mereix tots els aplaudiments que està rebent per la seva qualitat dramàtica, la seva destresa còmica, el seu meravellós triple final i la seva capacitat de fer una denúncia social clara sense caure en victimismes ni en discursos pamfletaris. Bravo, bravo i bravo!

01/02/2022
Cinta Paloma Vila
Teatre Barcelona

La partida del capitalisme

No és fàcil enfocar en to de comèdia una situació tan dramàtica com la que presenta Monopoli, però el text de Mar Monegal, guanyador del desè Combat de Dramatúrgia del Temporada Alta 2020, ho aconsegueix. La identificació amb els personatges i l’empatia que generen, perquè són molts els que s’hi poden reconèixer en major o menor grau, són la clau de l’èxit d’aquest muntatge codirigit per la mateixa autora i Josep Galindo. Amb una menció especial també per a l’audiovisual que acompanya, il·lustra i fa encara més dinàmica la funció.

La Montse i el Pol, la parella protagonista, exemplifiquen perfectament les il·lusions, les expectatives i les pors de les generacions que ara ronden els quaranta anys i que, tal com estem veient, amb prou feines podran igualar el nivell i la qualitat de vida dels seus pares. Sara Espígul i Eduard Buch busquen la complicitat del públic i interpreten amb gràcia i naturalitat dues persones que es lamenten de la roda en què el capitalisme els fa córrer sense aturador, però alhora són conscients que els és pràcticament impossible sortir-ne. Una realitat dramàtica compartida per molts.

La inflació econòmica, la devaluació de la moneda, l’elevat preu del lloguer, les dificultats per trobar una feina decent, la llargada de la jornada laboral, etc. són temes que es fan cada vegada més presents en el transcurs de l’obra mentre a l’escenari es juga una partida del Monopoly. La competitivitat que aquesta genera fa palès que el capitalisme ha arrelat en nosaltres més del que ens pensem, i que sembla que l’única esperança per deslliurar-se’n és fer un canvi de vida radical. Una opció que, si per als adults d’avui és una opció cada vegada més versemblant, per als joves potser acabarà sent una obligació.

22/01/2022
Ivan Andrade
Teatre Barcelona

El joc macabre de la vida… al segle 21

Monopoli és com un d’aquells simulacres de micropisos que es poden veure a l’interior de qualsevol botiga Ikea. En un espai de dimensions mínimes, s’hi conjuguen, amb destresa i enginy, tots els elements necessaris per construir una vida. Tot, aprofitant fins al més mínim raconet, i sense que en falti cap detall. Un Tetris on cadascuna de les peces forma part d’un magnífic dispositiu dramatúrgic que funciona —i entreté— a la perfecció.

L’obra, que es pot veure aquests dies a la Sala Atrium, posa en escena el text guanyador del X Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020, escrit per Mar Monegal, qui també en signa la direcció, a quatre mans, amb Josep Galindo. Les interpretacions de l’Eduard Buch i la Sara Espígul són excel·lents, com tota la proposta, donant vida a uns personatges propers i entranyables que representen, amb gran realisme, la lluita ferotge a la qual s’enfronten, cada dia, milers de persones a l’hora de trobar un lloc on viure, especialment, a Barcelona.

El tema, efectivament, és l’habitatge i la dificultat per sobreviure a una ciutat on els sous semblen congelats des de fa 20 anys mentre que el preu de la vivenda és de ple segle 21 (i de ciutat europea de primer nivell).

L’argument es desenvolupa al voltant d’un taulell de Monopoly. Si el joc original ens convidava a convertir-nos en llops especuladors que compraven i taxaven sobre carrers, locals i edificis de Barcelona (a la versió catalana), l’obra de Monegal emmiralla aquesta lluita amb la de la vivenda i permet, a les seves pròpies víctimes, entendre, a través del joc, la cobdícia dels grans empresaris que es veuen en la disjuntiva d’aprofitar la situació per fer-se molt rics —a costa d’estrènyer la classe baixa i mitjana— o bé tenir un rendiment menys buoyant, però facilitar un be com és la vivenda, que no podem oblidar, és un dret bàsic i universal que no hauria de representar el 50, el 60 o el 70% dels nostres ingressos mensuals (un detall al qual, potser, molts ja ens hem resignat).

Una proposta molt recomanable, perquè aconsegueix aquell delicat i preciós equilibri entre crítica, originalitat, entreteniment i sorpresa. Una obra trepidant construïda amb recursos mínims i talent màxim. Una joia d'espectacle.

20/01/2022
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Comprar un hotel a canvi de ….

Nit d’estrena a la Sala Atrium. Aquesta vegada un text que va guanyar al Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Amb dos actors Sara Espígul i Edu Buch que presenten dos personatges vulnerables, com tants altres, per culpa del capitalisme.

Mar Monegal ja ens va regalar una comèdia (Ramón) que ens parlava sobre la vida amb un punt d’humor. Ara ha agafat l’antic joc del Monopoli per contar-nos la maleïda llei del capitalisme.

Amb un tauler, uns daus, unes fitxes, cartes, cases, hotels i la maleïda “Carta de la Comunitat” ens endinsem en un joc que donarà moltes voltes a la parella protagonista. Els dos jugadors voldran formar el monopoli de l’oferta i demanda en aquest senzill joc, però de mica en mica veuran que és molt més real que la mateixa vida.

Comprant, llogant, venent ‘propietats per obtenir grans beneficis per ser el jugador més ric, el guanyador de la partida. De mica en mica veiem que l’únic que aconsegueixen és arribar a la bancarrota del seu estil de vida.

Amb aquesta obra i amb l’ajut d’aquest joc, ens volen obrir els ulls de forma amena sobre la denúncia del capitalisme en el qual entrem en aquesta espiral i a vegades sense adonar-nos. El somni dels capitalistes sense voler ser.

Una comèdia que m’ha agradat molt. He passat una bona estona tant amb el que m’han explicat, com amb les actuacions dels dos actors.

Podeu llegir la meva opinió en aqueste enllaç.

14/01/2022
Josep OS

Ahir a l’Auditori de Bellavista vaig poder veure aquesta obra de la dramaturga Mar Monegal que fa uns mesos va estar en cartell a la Sala Atrium i al Teatre Eòlia. Magníficament dirigida per Josep Galindo i la mateixa Mar Monegal, ens porten aquesta comèdia àcida amb un text punyent però que ens arriba de forma molt divertida i enginyosa tot jugant una partida de Monopoli, que reflecteix perfectament les conseqüències que viu aquesta parella a causa del model socioeconòmic capitalista en que vivim, bàsicament en el tema de vivenda. Gairebé sense escenografia però la veritat és que tampoc cal i el suport d’unes encertades projeccions per a unes interpretacions dinàmiques, brillants i immensament creïbles de Sara Espígul i Eduard Buch que fan que des del minut un empatitzis amb ells. Si no l’heu vist i teniu oportunitat, no us la perdeu.

30/10/2022
Teo Navarro

Excel·lent obra de petit format.
Dramatúrgia molt interessant, que reflecteix amb bon sentit de l’humor les conseqüències socials del model socioeconòmic capitalista a partir del problema d’habitatge d’una parella.
Interpretació notable dels dos actors, versàtils, propers i creïbles. Posta en escena senzilla però eficaç.
Molt recomanable.

23/01/2022
Carme Olle Rodriguez

El text es genial i els intèrprets aconsegueixen fer-se protagonistes absoluts de l’obra i que el públic participi mes enllà de ser espectadors.
Una molt bona direcció

19/01/2022
Marina Prat

Em va encantar de principi a fi.
Lleugera però amb grans veritats, divertida però crítica. Com sempre Mar Monegal escriu un text molt equilibrat, bonic i proper.
I els actors estan fantàstics els dos.
Quan es reuneix un bon text, bona direcció, bons actors i un bon equip, surten aquestes petites perles que tothom hauria de veure.
No us la perdeu!
Moltes felicitats a tot l’equip!

19/01/2022
Elisabet Ferré

Molt recomanable!!
Una tragicomèdia molt propera, un text espectacular i una interpretació que ens atrapa des del primer moment.
Una obra que ens toca a totes, una realitat a l’escenari.
Emocionant i divertida, la recomano molt

18/01/2022
ENEACLOWN Artísta

Recomenable a més no poder!

18/01/2022
ENEACLOWN Artísta

Sabeu allò que d’una cosa/persona us agrada tot? Doncs això “Monopoly”. El guió, la direcció, els intèrprets…
El món de la parella, els diners, el pis petit, els meus gustUs vers els teus… Va, jugo al Monopoly amb aquest equip sí. Si us agrada aquest món no us la perdeu. Tot, m’agrada tot, ella , ell, elles ….TOT.

18/01/2022
Marc

Després de les sorprenents i recordades “Oxígen” (2012) i “Ramon” (2019, Premi de la Crítica a Millor Text Teatral), amb “Monopoli”, Mar Monegal es consolida com una de les dramaturgues de referència al panorama teatral català.
“Monopoli”, text guanyador del “Torneig de Dramaturgia al Temporada Alta 2020”, és un text molt divertit, però a la vegada punyent i compromès, doncs suposa una àcida crítica al capitalisme actual, però que a la vegada ens confronta amb el pitjor que podem treure com a éssers humans.
En quant a la interpretació, ens trobem un Eduard Buch i una Sara Espígul increïbles, magníficament dirigits per la mateixa autora i per en Josep Galindo, que “fan volar” el text fins a situar els espectadors dins del muntatge i del joc escènic, i que imprimeixen al text un ritme trepidant.
En quant al muntatge, seguint la línia oberta amb “Ramon”, que vam poder veure a la mateixa sala Atrium, és un muntatge dinàmic i acurat, que inclou unes projeccions magnífiques, que reforcen el text i el muntatge, però sense convertir-se en protagonistes del mateix, com veiem actualment massa vegades a la escena teatral catalana…
En resum, un text genial, amb un actor i una actriu en estat de gràcia, i un muntatge dels que recordarem durant força temps…
No us el perdeu…

17/01/2022
Marc

D

17/01/2022
Laura Vila

Em venen tres paraules: subtil, polit i enginyós. I una pregunta: Com s’arriba aquest nivell de nitidesa?
M’ha agradat molt poder tornar a veure i recuperar allò que va funcionar en l’espectacle de Ramón, com per exemple, les projeccions. La subtilesa en identificar de manera ràpida i concreta allò que necessita un actor/actriu o un espectacle i la humanitat; el tempo i el dinamisme que hi ha durant tota la peça, un ritme que dona al centre de la diana i una actriu i un actor que saben perfectament com agafar i tirar el dard per donar al centre d’aquesta diana.
M’ha semblat molt encertat i original que la història giri entorn d’una partida de monopoly, és molt clarificador i dona una direcció concreta a l’obra; m’ha agradat poder veure el canvi generacional amb els dos monopolys i tot el joc que pot arribar a donar un JOC!!
L’inici genera expectativa i el que ve a continuació, és molt llunyà al que m’imaginava.
Em quedo amb la precisió del tempo, l’energia i la manera en com tot està interrelacionat, formigues molt petites treballant juntes a temps complet durant tota l’obra. Tot queda perfectament recollit i tancat.
Moltes felicitats!

15/01/2022
Georgina Aragall servitje

L’he recomenada! Em va semblar un espectacle brillant. Crec que el format del guió, el tempo i l’escenografia així rollo “brechtiana” es un encert total. Menos es más.
Em va ENCANTAR amb majúscules el vincle i la relació de connexió que els actors respiraven i sincerament, un encert escollir a la Sara Espígul i al Edu Buch com a personatges.
Em va semblar una temática ( per desgracia) massa actual, real i que avui en día preocupa i perturba a joves i grans.
D’altra banda la relació entre Monopoly i Monopoli em va semblar sorprenent, molt eencertat.Els últims moments audiovisuals quasi ens roben una llagrimeta a mi i a la meva parella sent un espectacle dinámic, cómic amb un subtext emotiu i conmovedor.
M’encanta el Monopoly i m’hi vaig veure massa reflectida amb la Montse ,em va robar masses somriures.
Una actuació molt propera i sincera.
Un encert i moltes felicitats!

14/01/2022
angels torrent beltran

100% recomanable, la proposta, l’escenografia amb la integració de les imatges, m’ha impactat molt el text. La interpretació és brillant, molt propera i plena de veritat. He rigut i m’ha sorprès el vertigen que va adquirint. No us la perdeu, és una opció segura per passar una bona estona.

14/01/2022
Jordi

Magnífica obra! Un text fabulós, directe, clar, passa volant. Vaig riure molt, i alhora està ple de crítica punyent que fa pensar. Comença amb la innocència de la partida de monopoli i tot es va tornant més perillós. Interpretacions amb tota la veritat. M’he sentit com si fos amic dels protagonistes. Imatges, música. Tot. Molt i molt recomanable!

14/01/2022

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Les propostes més estimulants dels teatres de proximitat de Barcelona

Les sales de proximitat ens fan vibrar: pràcticament sents respirar els actors, es crea un ambient molt especial, i és on es poden trobar els muntatges més singulars, arriscats i […]

1 març 2024