Tot el que necessites per anar al teatre

Misántropo

Misántropo

L’any passat va ser un Ibsen, i ara és el torn de MolièreMiguel del Arco signa aquesta versió d’El misantrop, un clàssic que continua qüestionant-nos què és l’honestedat. Amb humor i a un ritme vertiginós.
 
“L’Alcestes, el nostre protagonista, vol, anhela viure en la veritat. Vol ser honest i sincer i que els altres ho siguin amb ell. Però, com qualsevol ésser humà, està carregat de contradiccions. Són aquestes contradiccions, i la seva incapacitat per trobar el terme mig que el deixi viure, allò que el porta a retirar-se al desert pel qual clama des de la primera conversa amb el seu amic Filint.
L’Alcestes lliura una lluita desesperada que m’emociona profundament. Potser per la passió dels seus actes en una època laxa com la nostra, en què sembla que s’imposa el “tot s’hi val”. En la qual cada vegada costa més distingir allò que està bé d’allò que està malament i, per tant, es difumina la idea de què és la llibertat. En què, a força de no voler que les coses siguin blanques o negres, tot s’ha tornat gris. L’Alcestes posa en perill la seva integritat per defensar la veritat. Perquè no s’acomoda a la ficció imperant i perquè està disposat a perdre-ho tot per defensar allò en què creu. Potser té raó o potser no. Del que estic segur, desgraciadament, és que no conec gaires homes com ell.”
Miguel del Arco

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals
    12345

    Un espectacle teatral és un engranatge complex de peces molt diverses i quan n’hi ha més d’una que grinyola, malament, és difícil que es trenqui la quarta paret i intèrprets i espectadors vagin a una. En aquest Misàntrop, ple de bones intencions, jo he trobat que grinyolaven vàries peces, unes més importants que altres, però suficients per mantenir-me distant de la funció.
    L’adaptació és interessant, però es recrea massa en el tòpic i, a més a més, no acaba de rematar la feina de submergir Molière en aquest mar de merda que és la nostra societat contemporània, de tant en tant l’autor treu el cap, com un ninot de suro, i llavors es produeix una dissonància incòmoda entre dues èpoques, malgrat tot, tan diferents.
    La direcció i la interpretació (les lligo perquè no sé ben bé que correspon a cadascú) són erràtiques. hi ha personatges que a estones estan bé (d’altres no, alguns intèrprets actuen contínuament impostats i aquí no són creïbles, jo no sé a Madrid). Però, a més a més, es passa de situacions més o menys naturalistes a l’histrionisme sense que s’acabi de veure perquè.
    La plàstica de l’espectacle: l’espai escènic, el vestuari… no hi ajuden gens. L’escenografia al seu autor li deu agradar molt, però és un suplici per a l’espectador. Vaig tenir la mala sort que em va tocar seure davant de “la pared” (qui l’hagi vist ja sap de què parlo) i, per tant, veure tota l’obra de gairell i aguantar en primer pla les oníriques projeccions que només serveixen per distreure. No es tracta que l’escenografia serveixi el muntatge i faciliti la connexió amb el públic…?
    El vestuari és lleig, però, més enllà de l’estètica, hi ha un problema que afecta l’argument: L’actriu que fa el personatge de Celimena, la bellesa i seducció de la qual representa que porta tothom de corcoll, me l’emboteixen en un vestit-pantaló, que (la noia tira una mica a estatopígia), en lloc de ressaltar-li les gràcies, que les deu tenir, l’espatlla, com si l’hagués vestit la seva pitjor amiga. Una cosa similar passa amb el personatge d’Oronte, que sembla tret d’un circ i de mascle seductor queda en una ambigüitat pròpia del burlesque. Que dius, si això lligués amb alguna cosa… però no.
    I per acabar-ho d’adobar, l’Alcestes, quan decideix abandonar la foguera de les vanitats i esdevenir un presumible anacoreta, se’n va per la platea, trencant per primera vegada la convenció, com si, de cop, un muntatge en aquest sentit d’allò més convencional, s’hagués convertit en un experiment del Living Theatre, més ben dit, en una mala i innecessària imitació.
    Es deixa veure? Sí, però, vaja, es tracta del Lliure i és una obra del Nacional de Madrid. Hom gosaria esperar-ne alguna cosa més, tant en la solidesa de l’adaptación com en la posada en escena. Afortunadament, al mateix Lliure i en un munt de sales de petit format es poden veure espectacles molt més rodons i exigents. Llàstima que aquests no anran mai al Nacional, ni al d’aquí ni al d’allà.

    07/12/2014
  • Sandra Martin Sallent
    12345

    Una gran reinterpretació del clàssic de Molière adaptat als temps actuals i unes interpretacions brillants per part dels actors, destacant Israel Elejalde. No us la perdeu!

    28/11/2014
Uneix-te a TB
Ja som més de 80.000 usuaris. T'hi apuntes?

Ja hem regalat més de 2.500 entrades

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona i gaudeix de:

Avantatges

Sortejos i promocions

Calendari TB

Tota la cartellera a un cop d'ull

Newsletter

Setmanal amb tota l'activitat teatral

Usuari TB

Valora espectacles, llista'ls i segueix amics

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.