Sinopsi

Marits i Mullers és una adaptació del guió escrit per Woody Allen, de la pel·lícula homònima que es va estrenar l’any 1992. Protagonitzada per ell mateix i per qui va ser la seva parella, l’actriu Mia Farrow, aquest film es va endur el premi BAFTA al Millor Guió Original i va ser un èxit tant de crítica com de públic. Àlex Rigola, per la seva part, ja va portar aquest espectacle al Teatro de la Abadía de Madrid, el 2013, i ara ha preparat la versió en català d’aquesta comèdia sobre les relacions de parella que signa el genial director nord-americà.

SINOPSI

Alex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d’art, no poden creure’s que els seus millors amics, Alicia i José Luis, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d’aquesta notícia, la parella comença a plantejar-se si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

En el terreny de Rigola

Adaptar el guió d'una pel·lícula coneguda és prou complicat. Però si el guió és d'un autor amb una personalitat tan marcada com la de Woody Allen, la cosa es pot convertir en un desastre... sobretot si l'adaptador i director és un home de teatre del que s'esperen resultats per sobre de la mitjana. Ara bé, sempre hi ha excepcions. En aquest cas, Rigola ha aconseguit portar l'univers d'Allen al seu terreny i crear una obra que no el traeix ni a ell mateix ni tampoc al geni novaiorquès. Ens trobem, per tant, amb una hàbil utilització de l'escenari i de l'espai sonor, així com un tempo que dóna a la peça identitat pròpia. També el veiem treballar amb actors i actrius que coneix bé, aconseguint un clima de naturalitat i entesa que de seguida aconsegueix la complicitat del públic.

De totes maneres, és inevitable que Rigola pari especial atenció en el text i en el desesperançat missatge que dóna sobre el món de la parella. El cert és que es tracta d'un dels millors guions de Woody Allen, en el que un cop més els personatges centrals es veuen reflectits en els problemes i les misèries dels altres. Aquesta constant a l'obra d'Allen fa que trobem un perillós joc de miralls, en el que també s'hi reflecteixen els espectadors. A l'espectacle, alguns d'ells -evidentment, sense saber-ho- acaben formant part de la història. Un encert més d'un muntatge que s'ha fet amb gust, respecte i una gran dosi d'humilitat.

14/10/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Teatre en estat pur

En aquesta ocasió, la nostra cita anual amb Woody Allen no només ve en clau cinematògrafica, com ve sent habitual des de fa dècades, sinó que també tenim l'oportunitat d'anar a veure l'adaptació teatral d'una de les seves pel·lícules, estrenada als anys noranta, la qual ha estat realitzada per Àlex Rigola. De fet, tenia molta curiositat per veure com es feia la posada en escena de l'obra, ja que en general les pel·lícules del novaiorquès acostumen a tenir una posada en escena molt teatral, però al mateix temps tenen una escriptura que combina diverses escenes i localitzacions amb un anar i venir àgil i constant que dificulta la translació a un únic espai. En aquest sentit, vist el resultat, podem afirmar que Rigola ha estat capaç de crear un espectacle totalment teatral, fidel a l'esperit original i que al mateix temps té entitat pròpia. D'aquesta manera, estem davant d'una adaptació excel·lent que ha sabut crear un espai nou molt adient i atractiu, així com una forma molt gratificant d'encadenar les diferents històries i personatges a través d'una posada en escena dinàmica i propera. De fet, una altra de les virtuts de l'obra és el fet d'apropar l'espectador a l'escena, integrant-lo en ella i fent evident que aquells personatges que estem veient i escoltant perfectament es podrien intercanviar a la funció per nosaltres mateixos o per qualsevol dels assistents, sent aquestos un més entre el públic.

Els sis actors construeixen uns personatges propers i saben com mesurar els aspectes còmics per tal de no caure en la sobreactuació. Així doncs, es fusionen amb l'esperit de l'espectacle mostrant una naturalitat que sap com connectar amb el públic. Gran part del mèrit recau novament en Rigola, el qual aconsegueix una direcció d'actors potent i una posada en escena admirable. En aquest sentit, l'espectacle és tota una delicia, ja que sap com esprémer al màxim el llenguatge teatral i com empatitzar amb l'espectador, tot fent-lo gaudir durant una hora i mitja mentre assisteix a una teràpia de grup sobre l'amor en parella.

29/09/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

L’Allen de Rigola

Woody Allen va estrenar Marits i mullers l’any 1992, convertint-se en la darrera pel·lícula que rodava amb Mia Farrow, la seva, fins llavors, musa i dona a la vida real. La parella es va trencar (escàndol inclòs) poc abans de concloure el rodatge, quan Farrow va descobrir que el seu marit havia iniciat una relació amb la seva filla adoptiva. El productor va trigar quatre dies en convèncer l’actriu (que no volia veure mai més en Woody) que tornés a la filmació a finalitzar les poques seqüències que li faltaven per acabar la cinta. Finalment, així ho va fer, demostrant una professionalitat extrema i permetent-nos a nosaltres, espectadors, beneficiar-nos d’una de les comèdies més amargues, sinceres i fosques sobre les relacions matrimonials.

La versió teatral d’Àlex Rigola és una adaptació exemplar, ja que el guió és estructurament molt cinematogràfic, ple de petites escenes inacabades, diàlegs fragmentats i un to documental impropi de les arts escèniques. No obstant això, el director de la recent El policia de les rates aconsegueix que oblidem l’origen del text, unificant-lo al màxim, dotant-lo d’un gran dinamisme, convertint en monòlegs les veus en off i, en definitiva, construint un espectacle sòlid partint d’un material complex.

Per la seva banda, els actors fan un fantàstic treball interpretatiu. El repartiment escollit per Rigola fuig de l’obvietat i mira de crear el seu propi univers, respectant en tot moment l’esperit de l’original però sense imitar-lo ni renunciar a la personalitat pròpia. En aquest sentit, la composició dels personatges interpretats per Andreu Benito i Lluís Villanueva brillen especialment, mentre que la resta transiten per registres més genèrics. L’obra resulta, doncs, un entreteniment ple de profunditat; un manual de saviesa sobre la naturalesa de l'amor durant l'edat madura al que només se li pot retreure que, durant la translació al teatre, ha perdut part del seu desconsol i molt petits detalls impossibles de reproduir. Per la resta, l’experiment ha valgut molt la pena.

28/09/2015
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Teatre d’autor

Algú podria pensar que és impossible agafar un text de Woody Allen i afegir-hi un toc personal que fins i tot millori la feina del nostre admirat director novaiorquès. Però Àlex Rigola ho aconsegueix amb Marits i mullers, un muntatge on conflueixen totes les virtuts d'aquests dos creadors aparentment tan diferents.

Amb una escenografia despullada, una posada en escena milimètrica i perfectament estudiada, i unes interpretacions sòbries, contingudes i carregades de complicitats, Marits i mullers ens parla de l'amor i el matrimoni amb gràcia i sornegueria, amb humor i veritat, i ens empeny a acompanyar els personatges en les seves derives personals.

Un repartiment de luxe per a un dels grans espectacles d'aquest inici de temporada. No us el perdeu.

Més informació a Somnis de teatre

26/09/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Data de caducitat

Àlex Rigola triomfa a la Villaroel amb l’obra “Marits i mullers”, la primera versió teatral de la pel.lícula “ Husbands and wives” de Woody Allen. Fa uns anys l’Àlex Rigola ja la va estrenar al Teatro de La Abadía de Madrid.

Sota la seva direcció hi trobem un repartiment de luxe; l’Andreu Benito (Andreu), la Mònica Glaenzel (Mònica), en Joan Carreras (Joan),la Sandra Monclús (Sandra) i la Mar Ulldemolins (La Molins). Unes interpretacions extraordinàries !!!. Per mi la Sandra Monclús ha estat una gran descoberta.

L'escenografia representa una sala d'estar plena de sofàs, on els actors comparteixen seient amb algunes persones del públic; d’altres estem col·locats en una grada que hi ha sobre l’escenari i la resta a banda i banda de la sala. Tots els actors estan en escena durant tota l’obra.

Es tracta d’ una obra divertida i a l’hora dramàtica. L’Àlex Rigola assegura que l'obra fa un retrat "cru i obscè" de les relacions de parella, un gran mirall de les relacions humanes dins del món de la parella a través de l'humor”. Allen “té sempre l’habilitat de transmetre pensaments filosòfics que tothom pot entendre mitjançant l’humor”. Certament ho hem pogut comprovar amb aquest muntatge.

Estem davant d’un text fantàstic, centrat en un grup de parelles en crisi, amb un estil cent per cent Woody Allen, on es qüestiona l’estabilitat de la parella, les seves inseguretats, les seves relacions sexuals,... Com a curiositat dir-vos que just després de l’estrena de la pel·lícula, Woody Allen es va separar de la seva dona, per anar-se'n a viure amb la seva filla adoptiva, un episodi que, segons Àlex Rigola, probablement estigi intrínsecament reflectit a “Marits i mullers”.

En resum, surts pensant que la parella perfecta no existeix eternament. Quan ho tenim no ho valorem, quan ho perdem ho volem. Desitgem lo dels altres mentre els altres desitgen lo nostre.

Com deia el meu pare “más vale malo conocido que bueno por conocer”

Que difícil és el món de la parella !!!

26/09/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Genials!

Tots: Allen, Rigola, els "seus" actors i l'equip, en un retrobament magnífic, uns i altres en estat de gràcia. Cony! que bo és el teatre quan es bo! Ens hem divertit i hem disfrutat dels innombrables matisos que ofereixen les peces de Allen ben portades. El de Manhattan té un bisturí esmoladíssim a l'hora de disseccionar els matrimonis de classe mitjana alta, intel·lectuals, sofisticats, bevedors de vi blanc en copes altes, i Rigola ho ha sabut transportar a la Barcelona actual amb un català planer, però precís. Enhorabona també a Focus per haver-la programat.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

19/09/2015
Francesc Polonio

M’ha semblat un meravellosa adaptació de la pelicula d’Allen, un gran muntatge i un elenc d’actors que brillen cadascun en el seu paper.
Del millor que he vist!
Salutacions Cesc

04/04/2016
Josep Via Santacana

Un text en la linea del millor Woody Allen i un treball de direççio del millor Rigola, i afegim uns interpretss adequadisims als seus personatges dona com a resultat un extraordinari espectacle teatral, parla nomes de comedia seria quedarse curt. El espai escenic assoleix una proximitat al espectador, que es com forma part de la mateixa acció teatral,poques vegades la proximitat dona tant de joc, la obra amb un fons amarg i acid es també com un joc de sentiments i relacions aon la necesitat de viure la vida amb intensitat predomina. Un text inteligent a estones divertit i sovint dur, serv it per actors i actriua al ma´xim nivell sobretot amb enorme naturalitat, personatges i situaçions sempre creibles. Enhorabona a tots,s´ha conseguit que Allen sigui millorat i nomes el talent de Rigola ho podis fer posible.Aprofiteu darrers dies a Barna, pro gira per Catalunya.

27/12/2015
Maria Garcia

La sala Villarroel és una joia. Just el fet d’entrar dins el teatre i trobar-te gairebé formant part de la funció que està per començar ja té el seu encant, no trobeu? I no parlem dels qui estan asseguts als sofàs, sense saber-ho acaben sent una mena d’actors per aquella nit.
Els llums es tornen cada cop més càlids, i és quan la Mar Ulldemolins puja sobre la taula de pissarra i amb l’Ipad se’ns donen les instruccions prèvies com a tota obra de teatre. Amb l’Ipad, esplèndid. Va aconseguir el silenci i l’atenció immediata de tot el públic.
I des d’aquest primer instant ja ens tenen, ja tenen la intimitat necessària per aquest espectacle.
Els actors, tots i cada un, saben on es troben, no dubten, són nítids i dinàmics. Aconsegueixen formar unes parets transparents al seu voltant, donant la sensació a l’espectador d’estar espiant d’alguna manera el que passa en escena. Però amb la mateixa facilitat que creen les parets també saben tirar-les avall en qüestió de segons, fent al públic còmplice. I parlen entre ells i ens parlen a nosaltres, i ho fan sorprenentment bé.
La idea de que l’amor no és etern se’ns va presentant d’una forma barrejada entre acidesa, diversió i sinceritat, i aquesta és la base de l’obra.
La seva representació aconsegueix aïllar-te de la teva vida per fer-te viure la dels personatges que tens al teu davant, però alerta, que en alguns aspectes pots arribar a sentir-t’hi identificat i és quan hi ha el perill de començar a dubtar sobre la teva pròpia situació sentimental.
Trobo necessari destacar l’escena de la capseta de música. Ulls brillants i pèls de punta. Ens trobem immersos en una atmosfera asfixiant, però tranquils, és una asfixia purament agradable.
Se’ns dubte et deixa amb ganes de repetir.
https://amoralteatre.wordpress.com/2015/12/08/marits-i-mullers-sala-villarroel/

08/12/2015
Ramon Urgell

Excel.lents actors, excel.lent història i moltes estones de gags molt bons, totalment recomanable, molt divertida.

25/10/2015
ChrisDM

Puro Woody Allen. Divertida, inteligente y muy bien dialogada… la obra fluye elegantamente gracias, especialmente, a los 6 actores en escena, todos excelentes. Puede que le falta un poco más de garra en la dirección pero es muy recomendable.

24/09/2015
Anna Gimix

Als 4, força variadets en edats i “estats sentimentals” que vam anar ens va encantar. Amb això està tot dit. Actors, posta en escena i muntatge Bestial.
Superrecomanable

23/09/2015
Elizabeth Garcia Perez

Toda una reflexión. Divertida, ligera, grandes actuaciones y detalles geniales que hacen que esta puesta en escena sea fantástica!!! La he visto con una amiga, pero la repetiría con mi pareja, lo que nos íbamos a reir!!

22/09/2015

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Rigola porta a escena ‘Marits i mullers’ de Woody Allen convertint el públic en psicoterapeuta

Després de l’èxit a Madrid, Àlex Rigola estrena el proper 18 de setembre l’adaptació de la pel·lícula de Woody Allen Marits i mullers a La Villarroel. L’obra és, segons el […]

10 setembre 2015