Projecte Ingenu: Yerma

Una vegada més em rendisc als peus de la feina d’aquesta companyia amb aquest director i aquesta escenògrafa. Quan representem clàssics podriem caure en fer una posada en escena fidel 100% al que l’obra ens sugereix com espais i personatges, o podem optar per anar més enllà i innovar. Quan innovem en els clàssics es corre un gran risc però per projectes així, val la pena arriscar! Es respecta el text de l’època, cosa que no impedeix que apareguen elements contemporanis sense ser estridents ni molestar, més bé al contrari, aportant riquesa i originalitat. El més destacat per a mi una vegada més és la posada en escena, el joc amb els elements que hi ha per transmetre’ns i dir-nos coses més enllà de les paraules. La poètica i l’estètica dels elements escenogràfics, i el seu protagonisme en la història estimulant la nostra vista i oïda, és una gran part de l’espectacle. La presència de les veus i els ritmes en directe una vegada més, molt encertats. Quin serà el següent projecte?

Sí, els feixistes, els que es caguen de por davant un bon poeta que connecta amb el poble, els amics dels que encara estan al Gogierno de España. Ho deixo que m'estic emprenyant al parlar de García Lorca.

Aquesta Yerma que es fa al Teatre Akadèmia està molt afinada, començant per l'espai dissenyat per Laura Clos "Closca", passant per la il·luminació de David Bofarull i acabant per la direcció de marc Chornet i l'adaptació del mateix Chornet i Anna M. Ricart.

De prota en fa l'Alba José que està impressionant, recita amb desimboltura el text i amb el cos expressa tot el trànsit pel seu viacrucis. La resta d'intèrprets estan a la mateixa altura, però el paper de Yerma és molta Yerma. Avui n'hem sortit enamorats.

 

 

 

Crítica completa »  http://bit.ly/1Arhwho

Molt s'ha parlat en els últims mesos del paper que ha de tenir la maternitat en la dona. Totes les dones han de tenir fills? És més respectable una treballadora que una mare? Possiblement la resposta més sensata sigui que facis el que vulguis i, sobretot, que visquis i deixis viure. I tot i semblar tan evident, el debat està servit. I les crítiques, triïs el que triïs, també.

Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-yerma/

Resulta admirable que un grup com Projecte Ingenu, format per actors i actrius tan joves, hagi decidit afrontar textos clàssics com a línia identificativa, quan el risc és molt més elevat i la dificultat més gran que treballar amb un teatre contemporani més proper a la seva realitat. Després d’oferir-nos un Hamlet i un Romeo i Julieta amb resultats notables, el director Marc Chornet ha endinsat la companyia en l’univers de Lorca amb, probablement, els seus millors resultats fins al moment. D’aquesta manera, Yerma, la peça escollida, agafa en les seves mans un tarannà ple de simbolisme, delicadesa i intensitat. En aquest cas, la proposta no té cap tic de taller d’escola d’interpretació, al contrari, en la seva forma, aparença i intencionalitat és madura i absolutament professional, tot i la joventut dels seus intèrprets. L’actriu Alba José encarna una protagonista fràgil, angoixada i destruïda amb gran emotivitat i solvència com, en general, fan la resta dels seus companys, tot i que, en algun cas, trobem alguna desigualtat interpretativa. També trobem algun excés d’accions simultànies que poden distreure del text que, en realitat, té força suficient per funcionar sense cap artifici. Malgrat això, el conjunt conté una gran bellesa combinada amb una sobrietat ocasional que combina molt bé amb els magnífics i poètics diàlegs de l’autor que un mai es cansa de redescobrir.

Qui no coneix l’obra “Yerma” de Federico García Lorca , un dels poetes i dramaturgs de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX.

“Yerma” (1934) juntament amb “Bodas de Sangre” i “La casa de Bernarda Alba”, formen part de l'anomenada “trilogia lorquiana”.

Va ser estrenada a Madrid l’any 1934 i protagonitzada per Margarida Xirgu, una de les actrius més admirades de Lorca.

Al 1960 “Yerma” va ser la primera obra de Lorca que es va estrenar després de la guerra civil espanyola.

Moltes són les actrius que han interpretat aquest paper, Aurora Bautista (1960), María Casares (1963), Nuria Espert (1971), Aitana Sánchez-Gijón(1998), Mercè Arànega(2005),  Silvia Marsó (2012),...

Jo n’he vist tan sols dues versions, una en dansa dirigida per Critina Hoyos en el 2005, i la que es va fer al Teatre Tívoli al 2014 amb Sílvia Marsó com a protagonista.

Penso que després de veure la Yerma que s’està representant al Teatre Akadèmia , hi caldrà afegir un altre nom a la llarga llista d’actrius que l’han representat. Alba José , una jova actriu recentment llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, que n’estic del tot convençuda que, a partir d’ara, en sentirem molt a parlar d’ella. El que fa aquesta noia és realment increïble. És impressionant com aconsegueix transformar gradualment el seu personatge, traspassant totes les seves emocions més enllà de l’escenari. Malauradament no puc dir el mateix de Martí Salvat en el paper de Juan, que tot i que ha estat correcte en la seva interpretació, no m’ha acabat de convèncer, tot al contrari d’un excepcional Xavi Torra que se’l veu molt còmoda i natural en el seu paper de Víctor.

 

La “Yerma” que podeu  veure al Teatre Akadèmia és una adaptació de Marc Chonet i Anna Maria Ricart , dirigida pel mateix Marc Chonet .

Tot i que ens presenten una posada escènica  contemporània, han respectat el seu text original incloent els poemes i cançons.

Laura Clos "Closca" ha apostat per una escenografia minimalista, visualment poètica i plena de metàfores i símbols lorquians. També ha tingut en compte que el teatre visual de Lorca és igual d’important que el lingüístic. Un llit, la terra i els ceps són els tres elements principals de l’escenografia.

La il·luminació de David Bofarull és també una part molt important dins l’escenografia.

 

L’obra està ambientada en un poble d’Andalusia, i ens narra la història d'una camperola de nom Yerma, que està frustrada per no poder engendrar fills amb el seu home, Juan.

En el personatge de Yerma podem veure el rol que tenien les dones de principis del segle XX, condemnades a les labors domèstiques i a la maternitat, dins de la estructura familiar. El matrimoni era una elecció paterna i era, per a les dones, la manera natural de trobar el seu lloc en la societat. Tenir fills era la seva funció vital.

“ y las mujeres no tenemos más que esta de la cría y el cuido de la cría”

“El deber de las mujeres es tener hijos a los que poder cuidar; como el de los hombres: trabajar y alimentar a sus familias...”

 

Yerma parla de desitjos, de cobdícia, de manipulació, de frustració, de masclisme, d’infidelitat, de poder, de culpa, d’incomunicació.

Yerma parla dels conflictes entre la gent que vol avançar i de la societat conservadora que vol seguir mantenint les arrels.

Yerma parla de la necessitat d’estimar.

Penso que el principal problema de Yerma no és el de no poder engendrar fills, sinó el fet de no poder desenvolupar-se com a ésser humà.

Vista amb ulls del segle XXI, Yerma és un crit contra la injustícia i la intolerància, i la reivindicació dels drets humans i socials.

 

Totalment recomanable.

 

Quan a l’any 1971 Víctor García, Fabià Puigserver i Núria Espert van estrenar la seva Yerma, en Marc Chornet, director d’aquesta versió, encara no havia nascut. Aquella Yerma va ser, i és encara, la gran referència de l’obra d’en Lorca. En Lluís Pascual diu que una de les obres que mai voldrà dirigir serà Yerma perquè el record d’aquell muntatge li ho impedeix.

Després de tants anys, ens arriba una nova Yerma a l’Akadèmia, amb un equip molt jove, sense complexos i amb un muntatge excel·lent. El mateix Marc i l’Anna Maria Ricart s’han encarregat de l’adaptació, en la qual trobem alguns detalls de l’actualitat, com la presència d’un mòbil o l’ús del predictor, que poden semblar anacronismes. Jo crec que no s’han de mirar així. Els clàssics, encara que siguin del segle XX, ho són perquè el que ens expliquen no està lligat a la seva època. Les diferents lectures que es poden fer del drama de Yerma i els seus personantge, es poden reconèixer en el nostre entorn actual.

L’escenografia, que va evolucionant durant tota la representació, és magnífica. L’interior de la casa de Yerma i Juan, sense parets, envoltada del camp on es treballen les vinyes de manera que cada vegada envaeixen més la pròpia llar. Aquesta feina del camp, segueix el ritme d’una coreografia molt ben estudiada i executada. La il·luminació també és molt bona. Hi ha una escena, per exemple, on estan les protagonistes al camp de nit i només s’il·luminen, aparentment,  per llanternes i en què s’aconsegueix un efecte fantàstic.

La jova actriu Alba José fa una Yerma molt creïble. Fa evolucionar el seu personatge des de la jovialitat i l’alegria del principi fins a la desesperació de la tragèdia final. I recita molt bé, cosa molt important en el teatre de Lorca. La resta d’actors i actrius la secunden molt bé i destaquen també a l’hora d’interpretar les cançons que s’han seleccionat.

Una excel·lent direcció d’aquesta renovada Yerma.

 

http://www.lallibretadenpep.cat

 

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l'Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d'un text escrit en 1934, un parell d'anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola.

El plantejament inicial d'en Marc era el d'abordar Lorca des de la perspectiva d'una generació que ja ha nascut en la democràcia i que, per tant, no té records "viscuts" de l'època franquista. D'inici tenia la necessitat d'eliminar gran part de la càrrega simbòlica de l'època. Estava doncs davant d’un clàssic que s’havia de versionar i actualitzar. I així ho va enfrontar amb l’Anna Maria Ricart.

Ha volgut conservar l'ambient rural i han construït una escenografia, de la mà de Laura Clos, i una posada en escena que podríem qualificar de màgica i absolutament encertada. Els espectadors, a tres bandes, observem un terra de diferents ceràmiques que assenyalen diferents habitacions, un llit i un vàter al mig de l'escenari ... al voltant la terra erma. Yerma (Alba José) i el seu marit Juan (Martí Salvat) viuen el seu matrimoni asfixiats per la constant vigilància dels habitants de l'entorn i el desig irrefrenable d'ella, de quedar embarassada.

El camp s'omple de ceps que ens mostren el pas del temps amb el naixement de les fulles i els fruits, un pas del temps que va ofegant la vida de la protagonista en un constant contrast entre la vida que germina al seu voltant i la seva esterilitat. Entre el món exterior i el seu món interior. Les convencions socials obliguen a Yerma a viure tancada en el seu particular mon mentre el seu marit se n'ocupa dels camps, dels pomers i de les ovelles que acaba comprant. Ell, aparentment no necessita res més.

Una il·luminació genial, obra de David Bofarull, i l'encertada música de Miquel G. Font reforcen i acompanyen unes extraordinàries interpretacions de tots els protagonistes, Alba José, Martí Salvat, Xavier Torra, Ariadna Fígols, Isabel Soriano, Roser Tàpias i Cristina López.

Sincerament, bravo!

Si desitgeu llegir la valoració original, nomès heu de clicar AQUÍ

Després d'atrevir-se amb Shakespeare i Caryl Churchill, Projecte Ingenu es llança en aquesta ocasió a adaptar a Lorca, i ho fa amb una posada en escena plena de bellesa i unes interpretacions fresques, contingudes i elegants.

Amb aquests ingredients i la magnífica adaptació de Marc Chornet i Anna Maria Ricart, Lorca ens mira als ulls i ens parla a cau d'orella per explicar-nos una tragèdia plena de capes i matisos, que segueix molt més vigent del que podríem passar.

Molt recomanable.

Més informació a Somnis de teatre

Si l’anterior obra que vaig veure de Lorca no em va agradar gens, aquest cop la proposta que ens ofereixen aquesta jove companyia és acollonant. Ja ho van demostrar en l’anterior proposta de Romeu i Julieta.

Deixeu que els joves s’apropin a Lorca, això és el primer que he pensat al sortir de l’estrena de Yerma. I la millor forma per apropar els joves a Lorca, és que siguin ells mateixos els que ens ofereixin una visió que els hi agradi (i a la vegada, ens agradi a tots).

Amb una acurada escenografia que ens transmet el pas del temps i l’estat de la protagonista, amb les diferents transicions d’un element molt proper de la terra. Amb la sorra per apropar-nos a un món rural. Tot molt encertat.

I tots estan en el seu paper. M’ha semblat molt escaient l’actuació de tots els actors. Uns joves actors que hem de seguir en les properes propostes.

Podeu seguir-ho al link 

Quan s'entra al teatre, un llit de matrimoni buit presideix l'escena. És el lloc on coneixerem a la protagonista, ja que aquest llit és el culpable dels seus neguits i de la seva obsessió. I és que Yerma és una dona obcecada per un problema, en aquest cas el de no quedar-se embarassada. Al contrari d'altres drames lorquians, no és només l'entorn el que condiciona el futur del personatge sinó que és la mateixa Yerma la que anirà alimentant dins seu un neguit i una sospita que acabaran destruint-la i que de pas arrasaran amb tot el que hi hagi al seu voltant. Crec que aquesta obra s'ha d'entendre com un drama sobre la obsessió, ja que si ens cenyim a l'argument estaríem -com en altres obres del poeta- davant d'un drama rural d'una època molt concreta. Per sort, el llenguatge i la sobredimensió dels personatges ho fa tot més gran, més universal i més coherent.

Projecte Ingenu ha intentat encarar l'obra amb naturalitat, traient-se de sobre vells tòpics i agafant el drama des de l'essència. És cert que s'han aconseguit moments de gran bellesa, com quan el llit comença a emplenar-se de sorra, i s'han resolt prou bé escenes complicades com la de la festa pagana, però en un sentit global m'ha donat la sensació que s'havia perdut a Lorca en algun moment. El poeta i dramaturg andalús, com tots els grans autors, ho aguanta quasi tot... però la naturalitat a vegades li és una mica esquiva. Lorca és desmesurat, apassionat, tràgic... i potser aquesta força és la que he trobat a faltar. Tot i així, el muntatge defensa bé les seves idees, i el repartiment compleix amb escreix les premisses que se li han donat.