Tot el que necessites per anar al teatre

Mala broma

Mala broma

Mala broma és una comèdia negra escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet, on la intriga, l’humor i la mala llet porten al límit els seus personatges. Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz són els protagonistes d’una història que té molts números de convertir-se en un nou clàssic.

SINOPSI

Dos antics amics es retroben després de vint anys. Quan eren joves, presentaven plegats un programa radiofònic d’humor. Ara un d’ells ja ha triomfat com a humorista però l’altre ha fracassat com a periodista. Els dos fan una juguesca al voltant d’un tema que els apassiona: els límits de l’humor. Serà capaç el periodista de fer la broma més forta que pugui imaginar a la seva dona? ES POT FER BROMA DE TOT?

Fotos + fotos

Mala bromaMala bromaMala bromaMala bromaMala broma

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    MARIA GARCIA

    Molt recomanable!!

    14/05/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Diría que es una obra divertida aunque ha habido momentos que no me ha hecho ni pizca de gracia. Y ahí está el tema…
    Donde está el límite en las bromas? Con que se puede bromear y con qué no? Todo vale??
    La verdad es que un placer encontrarte con un texto de nueva autoría. Algo nuevo y que sorprende (aunque su final me ha decepcionado un poco. Si hubiera acabado 10 minutos antes para mí hubiera sido perfecto).
    Una escenografía bastante cuidada para lo que nos tiene acostumbrados la Muntaner y unos actores maravillosos. Sobretodo Anna Sahun que para mí ha estado maravillosa!!! Brava!!

    18/04/2018

  • 12345

    Marta TP

    Tot s’hi val, a l’hora de fer humor? Quina importància té en el món en què vivim, i com s’ha d’utilitzar? Existeixen límits infranquejables o temes dels que no se’n pugui parlar més que en clau seriosa?

    L’Ernest està passant per un mal moment. L’Òscar, periodista i amic seu, creu que l’humor és incensurable, que ho ha d’assaltar tot i no pot existir cap columna que no trontolli sota la seva acció. És més, creu que és necessari i que recau una responsabilitat intrínseca vers la societat per part d’aquells que en tenen el do. I ho defensa fervorosament, adoptant-lo com a bandera i onejant-la en tot moment. En qualsevol situació. Literalment. Fins que l’Anna, la seva dona, apareix en escena. I llavors una broma ho capgira tot…

    80 minuts de comèdia en la que en Jordi Casanovas aconsegueix, quasi magistralment i amb una subtilesa molt precisa, que ens qüestionem fins i tot la nostra pròpia moral; per què riem del que riem? Podem fer-ho? Hauríem de fer-ho? Existeixen molts tipus d’humor: el fàcil, el transgressor, l’intel·ligent… Però hi ha humors bons i dolents, correctes i incorrectes? Amb una escenografia molt acollidora, el relleu de l’obra recau en les constants interpel·lacions que els tres actors i alhora personatges, magnífics i intensos ex aequo, trenen amb un ritme trepidant.

    Indispensable, i més encara en un moment com el que vivim, on la censura i els límits (o la seva absència) són constantment posats en el punt de mira.

    (Per cert, he de confessar que el col·loqui postfunció em va seduir quasi tant com l’obra per se. Molt gratificant que siguin tots ells capaços de crear un moment tan senzill i alhora complet a través de compartir una estona d’opinions, experiències i bromes. Moltes gràcies!)

    05/04/2018

  • 12345

    Oscar Montserrat Prat

    Una obra escrita pel Jordi Casanovas en que es reflexiona sobre els límits de l’humor, un tema que està absolutament d’actualitat amb cassos mediàtics per tots coneguts.
    És molt més que una comèdia, en moments fins i tot pot arribar a ser una tragicomèdia més aviat, en que els personatges van evolucionant fent-los arribar al límit.
    I principalment em quedo amb una de les reflexions finals de l’Anna: hi ha dos tipus de persones que fan humor, les que en fan rient-se d’un mateix i les que en fan rient-se dels demès.

    05/04/2018

  • 12345

    s

    Original y amena,el papel de la actriz muy flojo le falta mas credibilidad,para pasar un buen rato…..sin mas.

    30/03/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la Sala Muntaner amb el cartell d’entrades exhaurides, he estat veient aquesta comèdia escrita per Jordi Casanovas, dirigida per Marc Angelet i magníficament interpretada per Anna Sahun, Òscar Muñoz i Ernest Villegas. Ens parla de dos amics i antics companys (Óscar I Ernest) que després de 20 anys es retroben i ho fan a casa del segon casat amb l´Anna. La sort a la vida no ha estat igual per als dos i en el fons s´envegen encara que no vulguin reconèixer-ho fins al punt de posar a prova quin dels dos s’atreveix a fer l’humor més arriscat. Amb escenes i diàlegs molt divertits i en molts moments àcids ens condueix a una sèrie de reflexions,: Quins són els límits de l’humor ?, Es pot fer broma de tot ?, De què no s’ha de fer broma mai ?, Quins són els rols que juguen els homes i dones en la societat ?, La majoria de bromes són masclistes?. Una perfecta escenografia i un excel·lent treball dels tres actors sense distinció, que durant 80 minuts et condueix per aquests camins de comèdia negra que desemboca en situacions inesperades i sorprenents. Val la pena anar a veure-la, passareu una bona estona

    30/03/2018