Sinopsi

Magical History Club al Teatre Coliseum

El gran físic Stephen Hawking, famós entre altres coses per les seves teories sobre els viatges en el temps ha aconseguit obrir un forat de cuc en la quarta dimensió que permet viatjar al passat. Així, Hawking es desplaça pel temps emportant-se a diferents personalitats del passat que creu que poden aportar llum a la història de la humanitat. Minoria Absoluta s’ha assabentat de l’experiment que està duent a terme Hawking i ha “fitxat” a alguns dels personatges històrics per un espectacle de monòlegs: el Magical History Club.

Aquests curiosos monologuistes, que ja porten un temps vivint entre nosaltres, reflexionaran en clau d’humor sobre el nostre present des de la seva actitud històrica.

Idioma:
Català

Sinopsi

Magical History Club al Teatre Coliseum

Aquests curiosos monologuistes, que ja porten un temps vivint entre nosaltres, reflexionaran en clau d’humor sobre el nostre present des de la seva actitud històrica.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Oriol Esteve
Teatre Barcelona

Grans ingredients per un brou un pèl insípid

Definitivament crec que tenia l'expectativa molt alta, o potser és simplement deformació professional, o potser els creadors d'aquest esbojarrat club han hagut de rebaixar el to per arribar al gran públic. En sortir de l'espectacle vaig pensar: "irreverència mainstream". La premissa és tan potent que et deixa a mitges...

Magical History Club compta amb uns ingredients d'aquells que fan venir gana: una idea brutal, uns personatges únics i sobradament coneguts pel públic, interpretats per una colla d'actors boníssims (vull destacar especialment el brillant Queco Novell en el paper de Sigmund Freud) sota la direcció d'un dels dramaturgs/guionistes/directors a qui més respecto i admiro, Marc Crehuet, que ens regalava el gran text de El rei borni (imprescindible). La posada en escena, immillorable; la caracterització, perfecta; la barreja monòleg-camerino, un encert que afegeix ritme a l'espectacle... Tot l'embolcall és molt atractiu i està magistralment executat, així doncs, què m'ha fet trontollar?

Potser sóc un animal massa acostumat a Internet i a l'humor britànic més irreverent i per això em va faltar més mala llet. I no és que no sigui un espectacle divertit, té moments molt bons, com Freud psicoanalitzant el Führer, una situació molt potent que es quedava surant a la superfície. Molts dels acudits més irreverents no em sorprenien, vaig trobar que es podia aprofundir més en els personatges. En sortir, tenia la sensació incòmode, no només pel respecte que em mereix l'equip que ha fet possible aquest show, de que podia haver rigut molt més. Per mi, un pèl més d'incorrecció política i mala llet hagués acabat de vestir-la.

Us recomano que hi aneu: els ingredients són potents, funcionen i la bona estona està garantida. Això sí, no hi aneu amb les expectatives massa elevades, no cometeu el mateix error que jo.

20/03/2014
Joaquim Armengol Roura
Teatre Barcelona

Penjant la llufa

És molt possible que en aquesta ocasió –com en altres- no arribi a fer-me entendre, però vostès em comprendran. Seria, naturalment, una insensatesa dir qualsevol cosa respecte aquest espectacle estrafollat, però perquè no caiguin en l’enorme parany publicitari i de llumetes ho faré: la cosa és vulgar, frívola, intensament patètica, mancada d’imaginació, lamentable i molt avorrida. Almenys els tres primers quarts hora, que és el temps que alguns vam aguantar l’aixec. I pel que ara sé, tampoc va millorar gaire la resta del temps.

No hi vagin, no llencin els diners, no perdin el temps. Però en cas que vulguin llençar els diners i perdre el seu temps preciós, deixin la intel·ligència reposant a casa.

19/03/2014
Andreu Rami
Teatre Barcelona

No acaba de tirar

Doncs això, que la làmpada del Coliseum és molt maca, i sorprenentment més interessant que l'espectacle que es representa a sobre de l'escenari.

És una llàstima, doncs Magical History Club suma una bona idea, professionals amb molt de talent (Marc Crehuet, El Cansancio, l'equip de guionistes del Polònia), una productora potent (Minoria Absoluta) i la força dels mitjans de comunicació col·laboradors... però queda completament desaprofitada. L'escenari esdevé massa gran per uns monòlegs pobres i unes anodines escenes de camerino on interactuen les cinc celebrities, que no aconsegueixen aixecar l'ànim d'una platea que acaba aplaudint per cortesia.

El simple fet de parodiar Hitler ja no és, en si, quelcom provocador. Charles Chaplin ho va fer amb molta gràcia l'any 1940, i tocant els 70, Mel Brooks va parir una de les caricaturitzacions del Fhürer més hilarants amb la pel·lícula Los Productores. El mateix es pot dir dels altres personatges, que sovint tiren tant de tòpics que es difuminen en la riota inicial, i confien el pes de les seves escenes en la disfressa més que en sorpendre al públic amb espectacle del bo.

Per últim, felicitar els dissenyadors gràfics de l'espectacle, em van fascinar els letterings de neó i les projeccions de coaching amb Comic Sans, el Word Art i el Cobi Nazi.

18/03/2014
Gemma Blanchart badia

El pitjor que he vist en força temps!! Quina decepció!! Després de la familia irreal que va ser molt divertida, em pensava veure algu millor!!
No té gràcia, no hi ha trama, tot molt forçat…. no vaig marxar per respecte!!!

24/03/2014
Luis Grande

Es de lo peor que he visto en los últimos años.
El espectáculo no tiene gracia alguna. No existe algo parecido a un guión.
Es una pena que Minoría Absoluta y sus actores preferidos (que han demostrado su capacidad en otros espectáculos) dejen su prestigio en una propuesta como esta.
El teatro queda más castigado por propuestas como ésta que por el incremento de IVA.

17/03/2014
Marc

Hola! Normalmente el Teatre Coliseum siempre mantiene un nivel muy alto en cuanto a Obras teatrales y musicales, pero me gustaría mostrar mi descontento y mi decepción respecto a la obra “Magical History Club” Si el compañero del comentaro previo ha dado un feedback medio sobre la obra, tengo que decir que yo me marché antes de tiempo del espectáculo (nunca antes lo había hecho) por los diferentes motivos:
1. Contenido y personajes. El contenido de los monólogos no hacía aplaudir ni reír a nadie, además no llegamos a entender el vínculo mediante el monólogo y la historia que aparece detrás. No entendemos porqué Ghandi hacía magia borracho, ni porqué Maria Magdalena hablaba de la forma que lo hacía. Preferimos no comentar sobre Cleopatra, por que su participación es para irse directamente de la obra. Creo que todos los personajes son realmente desafortunados.
2. Conexión con el público: aunque (pese a mi sorpresa posterior) el teatro estaba curiosamente lleno, veía más cabezas mirando a para detrás, para el público, para la parte superior, que conectados con el espectáculo. En 1 o 2 ocasiones escuchamos aplausos, y ninguno de ellos fue general ni efusivo. Tampoco lo merecían.
En definitiva, no recomendaría la obra a nadie. Me siento defraudado al haber invertido 20-25 euros por persona para atender al espectáculo.
Lo único positivo es el Teatro en sí y el servicio de mesas.
Un saludo

10/03/2014
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Me encanta esta nueva etapa del Teatre Coliseum con su nueva platea llena de mesitas donde te puedes tomar algo mientras ves el espectaculo. Así disfrutas de la experiencia teatral de una manera amena y distinta.
Sobre el espectáculo de monólogos de Minoria Absoluta solamente puedo decir que es correcto. Los actores están correctos pero no espléndidos y sus chistes más de lo mismo. Te hacen sonreir pero no desternillarte de risa.
Creo que deberían haberse pensado más el show en general para enganchar más al público porque personalmente vi a la platea poco participativa, sin ganas de aplaudir ni de pasarselo bien. Una pena…

06/03/2014

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Per fi arriba el relleu de Pepe Rubianes: Hitler

No sabem si serà el relleu, però sí que seguirà les seves passes. L’acompanyen Freud, Cleòpatra, Gandhi i Maria Magdalena en un nou espectacle al Teatre Coliseum. Minoria Absoluta, la productora de “Polònia” […]

11 febrer 2014