LÖTÒ és un ritual d’emancipació corporal de la creadora Silvia Albert Sopale. LÖTÒ aborda diversos temes que travessen a l’artista com la pressió estètica, la gordofobia o l’edatisme. Aquest ritual performatiu és un intent de fer les paus amb el cos i brindar-se l’oportunitat de rescabalar-se i prestar-li homenatge.
La Sílvia acaba de complir els 48 anys i lluny de la talla 48. Però no vol esperar a complir els 56 per a parlar del seu cos, un cos polític, camp de batalla, cos de resistència.
Aquesta és probablement la peça més íntima i personal de l’artista, utilitzant el seu propi cos com a arxiu personal de memòria. Encara que ja saps el que es diu. “Pots treure a la noia de l’activisme però no l’activisme de la noia”.
LÖTÒ és una experiència teatral i ritual basada en la tradició funerària Boobe, que convida a reflexionar sobre la relació entre el cos i les pressions socials que afronten les dones. A través d’un ritual d’emancipació corporal, l’obra explora la grassofòbia, l’impacte dels cànons estètics i les ferides que es generen en la recerca de l’acceptació.
Aquest ritual busca reconciliar el públic amb els seus cossos en un viatge col·lectiu que uneix performance, dansa, música i arts visuals.
Nascuda a Sant Sebastià al 1976, és filla d’una dona bubi de Guinea Equatorial i un home igbo de Nigèria. És actriu graduada per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Múrcia al 2002, dramaturga i directora teatral.
Ha participat en espectacles com No es país para negras, Blackface y otras vergüenzas, Parad de pararme, Cuentos desde la periferia i La moreneta.
També, ha treballat a Síndrome de gel dirigit per Xicu Masó, Grrrls dirigit per Carlota Subirós, Kill Agamenón dirigit per Carla Rovira i L’amansiment de la fúria de la cia. Parking Shakespeare.
Albert és, a més, activista afrofeminista, impulsora de Perifèria Cimarronas, cofundadora de Tinta Negra, i membre de diverses associacions afroespanyoles.
