L’hostal de les tres Camèlies explora les relacions de poder, la submissió i la resistència. Amb la seva mirada incisiva, Mercè Rodoreda posa en joc temes com el control patriarcal, la rivalitat i la solidaritat entre dones, i la violència, sovint silenciosa, que travessa els vincles afectius i socials.
La dramatúrgia de Pablo Ley entrellaça aquesta història amb la vida de l’autora, aportant una nova capa biogràfica i ideològica que n’actualitza la força i la vigència contemporània.
Sinopsi
En un hostal travessat per tensions i silencis, l’Andreu exerceix el seu domini sobre tres dones: la seva dona Magdalena; la seva mare, que ha perdut la parla; i la criada Camèlia que, com totes les anteriors, s’ha convertit en la seva amant. Però la Camèlia no es conforma amb el seu paper i aspira a convertir-se en mestressa.
Text del dramaturg
L’hostal de les tres Camèlies és una obra que, sota una capa de ruralisme català, amaga en els seus replecs la mirada profundament existencialista del millor teatre europeu de postguerra. I el cert és que no resulta difícil reconèixer, entre línies, la negror d’obres com
El malentès, d’Albert Camus, o com A porta tancada, de Jean-Paul Sartre.
L’angoixa de la impossibilitat de qualsevol sortida és probablement un sentiment comú de la generació que va patir, primer, l’horror de les guerres i, després, la desesperança de les seves conseqüències. No hi ha possibilitat de redempció. A aquest sentiment, Mercè Rodoreda hi afegeix, a més, una capa que delimita el seu punt de vista: el de la particular indefensió de la dona, una dona sotmesa al poder i a l’arbitrarietat de l’home. Rodoreda no és una escriptora amable. No li fa por abordar amb la seva escriptura els aspectes més escabrosos de l’ànima humana. No li fa por submergir-se en la pròpia biografia –per més que parcialment l’ocul-ti rere el vel de la ficció per fer que la poesia brolli sense pietat.
Contraposar els dos mons, el de la història personal de Rodoreda –guerra, separació, derrota, exili, desconnexió, desamor– i el del mirall literari de l’existencialisme europeu, ha estat en gran mesura l’objectiu de l’actual versió de L’hostal de les tres Camèlies. És a dir, fer emergir l’escriptura dramàtica amb tota la seva força.
