L’habitació tancada és una història de suspens i fantasia de la Cia. La Salamandra, inspirada en els contes de W. Jacobs, Barry Perowne i Frank Belknap Long.

Sinopsi

Tres històries es desencadenen en un sol espai:

Una habitació tancada per dins sense finestres on es comet un crim abominable. Com ha pogut fugir l’assassí? Un dramaturg troba la solució a l’enigma, l’única possible, però, l’ha oblidada completament.

Una antiga relíquia té el poder de concedir tres desitjos. Però què passaria si aquests desitjos s’acomplissin i les conseqüències fossin tan devastadores que desitjaries no haver-los demanat mai?

I què faries si tinguessis l’oportunitat de tornar enrere i viatjar en el temps, però durant el procés obrissis les portes a allò que habitava abans de l’existència del mateix temps i l’espai?

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Tres històries es desencadenen en un sol espai:

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una de misteri

El misteri i el terror són gèneres que no arriben gaire als escenaris. És per això que els aficionats estan ara de sort amb aquesta obra que adapta relats de W. Jacobs, Barry Perowne i Frank Belknap Long. Agafa un dels contes més coneguts de cadascun i els va alternant durant tot el muntatge teatral, intentant fins i tot certs lligams -una mica postissos, tot s'ha de dir- entre les diferents trames. Crec precisament que el que potser no acaba de funcionar és la fragmentació dels contes i la forma com s'han intercalat, sobretot en la part final. Els desenllaços són irregulars: allargats en algun cas i precipitats en d'altres, fins al punt que alguna història deixa massa interrogants oberts.

El millor de L'habitació tancada, però, és l'ambientació que s'ha aconseguit amb molt pocs elements. Per tant, és fàcil entrar en un clima enrarit, fantasmagòric i de bogeria, en el que el bon treball dels actors també hi té molt a veure. Estem davant, doncs, d'un muntatge que cridarà l'atenció d'un públic molt concret i especialitzat, però que pot distreure també a un tipus d'espectador més general. L'aposta del Versus per aquest tipus d'espectacles -recordem L'empaperat groc de la temporada passada- és realment encomiable i omple un buit que calia reivindicar.

21/11/2021
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Misteri diluït

Intriga i misteri s’uneixen en aquesta producció que parteix amb la retrobada d’uns amics en una casa en una nit de tempesta. Dos germans, després d’anys sense veure-la acullen a una amiga que està de visita després de viatjar i treballar pel món. Després de saludar-se, ella comença a explicar com li ha anat aquest temps i en el moment de donar-los-hi un regal que tenia per ells, descobreixen que posseeix una caixa misteriosa. Després de molt insistir, els hi explica que és un “amulet” centenari que concedeix desitjos a un alt preu. I la temptació cau a la casa dels germans. Però aquesta no és l’única escena/història que trobem dalt de l’escenari. També tenim a un dramaturg que intenta recordar una idea de borratxera amb el seu amic, mentre busca a un home misteriós, i a un escriptor de ciència ficció intentant explorar els límits de l’espai-temps.

Tenen relació totes aquestes històries? Estan lligades? Tenen algun element o objectiu comú? Bé, s'ha d'anar a veure l'obra per descobrir-ho.

Son petites peces que es van substituint al llarg de la producció. El text va saltant d'història per seguir-ne la trama. I el públic espera que aquestes càpsules vagin convergint fins arribar a una resolució final conjunta que, malauradament, no acaba de quedar tancada com l'habitació del títol.

El text t'enganxa, sobretot a l'inici de cada trama diferenciada, i realment inquieta el misteri que envolta tota l'obra, però l'interès acaba diluint-se quan no es té la certesa sobre cap a on anirà tot plegat.

La posada en escena està molt ben pensada, modelable a cada història i amb un autèntic treball sonor i d'il·luminació que, en alguna ocasió, això sí, tendeix a sobredramatitzar l'acció.

Així doncs, té un planejament interessant i sembla que té tots els elements per funcionar i mostrar al públic una trama de misteri clàssica i al mateix temps amb un replantejament interessant... però el que comença d’una manera prometedora s’acaba desinflant amb el past del text, deixant una obra confusa.

19/11/2021
Taradete

L ´habitacio tancada es una apuesta arriesgada ya que resulta difícil trasladar el género de terror a una obra de teatro. El montaje de la obra se apoya demasiado en ir alternando los tres relatos a medida que avanzan, con lo que se precisa de cierto dinamismo y agilidad, que no se consigue en estas transiciones. Esto no hace fluir la obra y además tanto salto de un relato a otro, no la beneficia, lastrando y haciendo perder fuerza al conjunto. Y lo bueno, es que todos los actores están estupendos y salvan la obra a pesar de esto y otros handicaps. L´habitació tancada nos presenta un género de teatro de misterio que no es habitual con lo cual ya es un aliciente para acudir a la cita , aunque en este caso las historias sean bastante clásicas. Así que ya sabéis si queréis unas dosis de suspense, asesinatos, maldiciones y viajes a los confines del espacio-tiempo, solo hay que cruzar la puerta del Versus Glòries que, en esta ocasión, no estará tancada…
Crítica completa en:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2021/11/critica-teatro-lhabitacio-tancada-sala.html

25/11/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El suspense, el misterio y las distopias son géneros que se ven poco en los escenarios. Se agradecen y personalmente suelo dar mi voto de confianza a los valientes que lo programan.
La Sala Versus se atreve con esta obra en las que narran los cuentos más conocidos de W. Jacobs, Barry Perowne y Frank Belknap Long.
Relatos misteriosos con unos desenlaces que a mí parecer no acabar de funcionar.
Interpretaciones correctas y una puesta en escena y una ambientación que es lo más llamativo de la propuesta. La iluminación y los efectos sonoros han estado estupendos.
Entonces cuál es el problema? Por un lado las historias. Interesantes en su planteamiento pero que al final se quedan con nada y además que no acaban de conectarse entre sí por lo que te deja una sensación de vacío al salir del teatro.
Una lástima porque la cosa pintaba muy bien…

24/11/2021
Juanjo Perera Esquer

La ambientación y la utilización del espacio, junto con una interpretación convincente, generan la intriga y misterio necesarios para desear la siguiente escena en cada una de las tres historias.
Se agradece que la Sala Versus Glòries incluya este tipo de género en su programación.

21/11/2021

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Tres històries de gènere fantàstic, a la Sala Versus Glòries

Tal com deia l’escriptor de nord-americà H.P Lovecraft, considerat el ‘pare del gènere fantàstic’: “l’emoció més poderosa i antiga de la humanitat és la por, i la forma més poderosa […]

5 novembre 2021