Cadascú té la mare que recorda.
Jordi Casanovas dirigeix el text d’Ariadna Asturzzi, una comèdia dramàtica que explora els vincles familiars, la memòria i el pas del temps
Tres germanes es retroben per organitzar la festa d’aniversari de la seva mare. Globus, espelmes, cartes de tarot i una garlanda. Però la festa és l’excusa: el que de debò han vingut a decidir és què han de fer ara que la mare, aquella jutgessa que sempre ha pogut amb tot, comença a no ser qui era.
Entre velles rancúnies, secrets retrobats i atacs de riure que esclaten enmig del plor, la nit es converteix en un ajustament de comptes. Qui se n’ha de fer càrrec? Qui l’estima i qui no s’atreveix a dir-ho? I si decidir per la mare fos, en fons, decidir qui són elles?
Una tragicomèdia esmolada sobre les germanes, l’herència emocional i el moment exacte en què fills i pares s’intercanvien els papers. Perquè arriba un dia a la vida que deixes de ser filla. I ningú no t’ha ensenyat com fer-ho.
