Sinopsi

Amb l’obra magna de Josep Anselm Clavé comença la cultura catalana moderna, les noves formes d’oci en una societat incipientment massificada, fins i tot el sistema de tensions essencials que han vertebrat la nostra vida política durant més de cent cinquanta anys.

Amb motiu de la celebració dels vint anys del Teatre Nacional de Catalunya i els quinze anys de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), la directora polonesa Wanda Pitrowska torna a pujar a l’escenari de la Sala Gran per reinterpretar amb la seva batuta imprevisible la primera sarsuela en llengua catalana que es conserva, desenterrada dels arxius per a l’ocasió. Una oportunitat excepcional de descobrir aquesta pedra angular del teatre català i de penetrar en els recambrons de la nostra identitat col·lectiva.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 2

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Homenatge amb humor

Tot i que s'ha anunciat com la recuperació de la primera sarsuela en català, l'espectacle és un homenatge poc cerimoniós a la figura del compositor Josep Anselm Clavé, personatge clau en la política de la seva època i autèntic revolucionari del cant coral. Durant tota la primera part assistim a un refregit de textos històrics sobre Clavé, destinats a lloar i reivindicar la seva figura, puntejat amb algunes de les seves peces per a cor o per a orquestra (d'aquest començament en destaca, sobretot, l'energia d'un tema com L'Euterpense). Es pot dir que tota aquesta part està realitzada amb molt d'humor, com ara l'espectacular aparició de la directora Wanda Pitrowska, i força enginy, com és tot el tema de la col·locació dels músics. El problema, però, és que aviat l'espectador comença a preguntar-se què ha ocorregut amb la sarsuela que venia a veure...

Quan comença realment L'Aplec del Remei, anunciat a meitat del show, ens trobem en que tot plegat ha quedat reduït a uns quants highlights i a una versió pràcticament de concert. No sabem si és degut a la decisió de suprimir la part parlada o bé que les dificultats per trobar la partitura han acabat per lliurar-nos una peça incompleta i escapçada pels seus més de 150 anys d'existència. Total, un espectacle molt ben cantat i servit amb gust i humor, molt d'humor. Llàstima que el que s'havia anunciat no és exactament el que s'ofereix, cosa que sempre despista.

01/10/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Fluixa

No per la posada en escena, més aviat perquè l'obra no dóna per a gaire. Penso que Clavé era tot un personatge i un avançat a l'època com a "agitador cultural", però com a escriptor i compositor anava un pèl justet segurament per la seva falta de formació. Dit això (que és el que penso) vull deixar clara la meva admiració per tot el que va fer, especialment en el moviment associatiu de Catalunya, però jo aquí em veig obligat a ressenyar com he vist el que he vist. El moviment escènic del començament molt bé, però a la que hem entrat en l'obra...

Crítica completa » http://bit.ly/2duNIQ9

29/09/2016

Deixa la teva opinió