Tot el que necessites per anar al teatre

La segona Eva

La segona Eva

El Eje presenta l’obra de Marta Aran La segona Eva.

Sinopsi

Eva, una escriptora de xarxes socials, va a un monestir per fer un retir espiritual i prendre una de­cisió en relació amb la seva parella. Allà, enmig del no-res, tindrà una sèrie de successos turbulents amb un dels religiosos. Quan arriba a Barcelona, decideix denunciar aquests incidents mitjançant una publicació a Internet. Aquest petit fet a les xarxes, portarà per part de l’orde religiós, a tota mena de negociacions, pressions i conflictes, per aconseguir treure aquesta publicació i així, fer callar el testimoni de la víctima. La protagonista buscarà suport en el seu àmbit familiar, però no se sentirà tan compresa com ella s’esperava.

NOTES DE L’AUTORA

Com es pot explicar la por a qui no ho ha viscut mai? Un cert temps de la meva vida vaig viure de prop tres situacions de maltractament psicològic, i casualment, les tres víctimes havien sigut dones.

Una, havia anat a fer un retir espiritual i va experimentar una situació incòmoda i masclista per part d’un dels religiosos. Una altra dona, havia patit assetjament i espionatge telefònic durant mesos per part d’un íntim amic seu i una altra, havia patit maltractament psicològic per part de la parella. En cap cas, les víctimes van tenir conseqüències físiques, però si psicològiques. I no tenien proves, era la seva paraula contra la de l’agressor.

Les tres històries tenien certs punts en comú quan van decidir denunciar la seva experiència. Totes tres van viure unes característiques molt similars en els seus processos de denúncia. Qüestiona­ment sistemàtic, banalització dels fets, acudits… Això em va fer reflexionar com la societat encara ara no sap gestionar aquest tipus de maltractaments que estan a la part més baixa de la piràmide de violència de gènere.

En un primer moment, les denunciants tenien el suport i l’empatia dels seus cercles més íntims. Però quan anava passant el temps, aquest sentiment s’anava desdibuixant i van aparèixer altres pensa­ments i judicis. La gent dubtava de la seva història, de la percepció que havia tingut la víctima de la realitat i en moltes situacions, aquestes denúncies van ser motiu de burla i van ser titllades d’haver sigut massa “sensibles o exagerades”.

Tanmateix, totes tres van haver d’explicar-se nombroses vegades davant de diferents persones, donar detalls de què havia passat i de quina manera, justificar el seu comportament davant l’agres­sió i raonar perquè van sentir por i enuig davant d’aquelles situacions. També van viure el judici de la societat que no comprenia per què havien actuat d’una forma submissa i no s’havien encarat davant de l’agressor, quan elles en societat, eren unes dones empoderades en molts aspectes de la seva vida. Alguna d’elles havia denunciat molt temps posterior a l’agressió, i això va ser un motiu per combatre i desmerèixer la seva història.

Per altra banda, aquest mecanisme funciona de la mateixa manera en casos més greus i mediàtics, com és el de la Manada. La víctima és jutjada pel seu comportament després i durant l’agressió. Fent sentir a la víctima culpable dels seus actes i comportament envers una situació tan greu. Pre­guntes com: Per què vaig permetre aquesta agressió? Hauria d’haver anat amb més compte? Hauria d’haver marxat abans? M’hauria d’haver imposat? Hauria pogut fer alguna cosa per evitar-ho? Són preguntes que obsessionen a les víctimes en aquestes agressions.

Així que em passaven pel cap les diferents preguntes:
Quan es considera un assetjament o un maltractament digne de denunciar segons la societat? Només és prou important quan hi ha una agressió física que demostri un perill existent per la denunciant?

On està la línia dels antics costums i la privació dels drets legítims de cada u?

Hem d’acceptar les males praxis del patriarcat només perquè els agressors són gent d’una altra època o criada en ambients masclistes i retrògrades?

Perquè sempre es qüestiona a la víctima i es jutja sistemàticament? I en canvi l’agressor se l’in­tenta disculpar?

Som conscients de la por, l’autocensura i de la vergonya que pateixen les denunciants quan es fan els judicis socials de les seves experiències d’una forma tan banal?

Es pot explicar la por, el perill a qui realment no ho ha viscut mai gràcies als seus privilegis?

Marta Aran

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Molt recomanable, una posada en escena increïble. I ple de simbolismes molt ben treballat. Tinc la sensació que hi ha una molt bona direcció al darrere. Un missatge clar pero no esteriotipic de la violencia de gènere. Innovadora. No poso les 5 estrelles perqué no em va fascinar però un encert triar-la.

    05/02/2021
  • Ahir vaig estar al Tantarantana veient aquesta obra que ens porta la companyia El Eje, escrita i dirigida per Marta Aran. Ens parla d’Eva, una dona que va a un convent a fer un retir espiritual i va viure una situació masclista per part d’un dels frares i com a conseqüència el maltractament psicològic de què són víctimes moltes dones per la por a denunciar violències no físiques, bàsicament per la reacció dels seus cercles pròxims i la societat en general, de posar en dubte aquests lamentables fets que acaben portant-les al silenci. L’obra en si plena de simbolismes i metàfores m’ha agradat, però m’ha faltat aprofundir més com és el cas de la relació d’Eva amb la seva parella que queda totalment en l’aire i que en més d’una ocasió em va descol·locar. O l’escena de la desfilada de Verges que visualment és molt atractiva però que no vaig saber trobar-li significat. Ahir em va faltar un col·loqui posterior a la funció. Una escenografia molt ben aconseguida i on el joc de llums juga un paper importantíssim. I pel que fa a la interpretació, Maria Hernandez Giralt en el personatge d’Eva i sobre qui recau tot el pes de l’obra, està extraordinària. Molt bé també Mar Pawlowsky en els diferents personatges que representa i correctes Eric Balbàs com parella d’Eva i Oscar Intente. Una obra interessant encara que com he dit amb algun però.

    10/12/2020
Articles relacionats
Marta Aran presenta un espectacle sobre violències de gènere invisibilitzades

Marta Aran presenta un espectacle sobre violències de gènere invisibilitzades

1 desembre 2020

El Teatre Tantarantana recupera fins al 28 de març La segona Eva, un muntatge que denuncia les violències no físiques i la por de les víctimes, especialment dones, a denunciar-les. […]

Uneix-te a TB
Ja som més de 80.000 usuaris. T'hi apuntes?

Ja hem regalat més de 2.500 entrades

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona i gaudeix de:

Avantatges

Sortejos i promocions

Calendari TB

Tota la cartellera a un cop d'ull

Newsletter

Setmanal amb tota l'activitat teatral

Usuari TB

Valora espectacles, llista'ls i segueix amics

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.