Teatre Barcelona

Sense un destí prometedor

Enganyar-se a un mateix pot ser una manera d’escapar d’una realitat que no agrada o a la qual se sent atrapat o atrapada. Però al final les mentides, fins i tot les que creem per sobreviure, acabant exposant-se i ser capaç de gestionar les conseqüències no sempre surt com s’esperava.

Martin McDonagh (amb la traducció de Martí Sales) situa a l’espectadora en una habitació de motel d’un poble de l’interior dels Estats Units. A dins hi ha un home, en Carmichael, sense mà i amb pinta de mafiós o assassí, no queda clar. El que sí sabem de seguida és que té atrapats a l’habitació a un noi i una noia que li havien promès recuperar la seva mà extraviada a canvi de diners, però en comptes d’això, han intentat estafar-lo. Sembla ser que, tot i assegurar que porta 20 anys buscant la seva apreciada extremitat, sap més del què és capaç d’afrontar. I en mig d’aquest enrenou, hi ha l’encarregat del motel (Mervyn) que, com la resta, tampoc és que tingui una història gaire “normal”.

Es tracta d’una història curiosa, però que no acaba d’enganxar gaire al públic. Hi ha moments còmics que sorprenen, la majoria procedents de les intervencions del personatge de Mervyn, que, fins i tot, sembla que puguin elevar el text, però acaben sent només un petit passatge de distracció. La veritat és que la trama és fluixa i el límit en què treballen els personatges la fan feixuga també. Només Mervyn, interpretat fantàsticament per Albert Prat, navega suaument a través del seu personatge, creant un atractiu pel públic.

L’escenografia és potent, l’atrezzo com la part musical és interessant, però el desenvolupament de la trama no acompanya i allò que semblava tenir una premissa diferent i potser interessant, acabant sent una història que no convenç.

06/11/2025 - La Villarroel

Neus Mònico Fernández

Teatre Barcelona

Una espècie de western modern

Vaig descobrir en Martin McDonagh el 2017 amb l'obra La calavera de Connemara, una comèdia negra dirigida per Iván Morales i protagonitzada per Pol López, Oriol Pla, Xavi Sáez i Marta Millà, que forma part de la Trilogia de Leenane.
Va ser espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor actor de repartiment, a Oriol Pla.
Després vaig anar a veure La reina de la bellesa de Leenane el 2019 al teatre La Biblioteca, dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Marissa Josa, Marta Marco, Enric Auquer i Ernest Villegas. També de la Trilogia de Leenane. Aquesta a diferència de La calavera de Connemara, em va fascinar.
El solitari oest, l'obra que tanca la trilogia, no l'he vist, tot i que també es va representar a la nostra ciutat l'any 2010 al teatre Tantarantana.

De totes les obres de Martin McDonagh, La mà (A Behanding in Spokane) (2012), és la que menys m'ha convençut. D'opinions, com sempre, n'hi ha de tota mena.S'ha de reconèixer que el teatre de McDonagh és molt especial. Les seves obres són subtils i a la vegada implacables, amb una gran profunditat emocional.

A La mà, Pol López torna a endinsar-se en l’univers de McDonagh.

Martin McDonagh, situa aquest relat en una habitació d'un hotel en mig del no-res, en una petita ciutat dels Estats Units.

La mà és una espècie de western americà, amb influències de les pel·lícules de gàngsters de Quentin Tarantino i Martin Scorsese.

És una obra provocadora en tots els aspectes: la utilització d'escenes fortes, agressives i d'un llenguatge explícit amb la finalitat de divertir al públic i de ser crític.
Hi torna a haver violència verbal. Escenes surrealistes, personatges peculiars i diàlegs absurds. Molta ironia i sarcasme.
Com a fet novador, és la primera vegada en la qual McDonagh aborda el tema de la raça.

A La mà ens tornem a trobar davant d'un teatre molt cinematogràfic.
En aquesta ocasió la música tradicional irlandesa, que se sol tocar en directe per ambientar l'obra, és el mateix Pol López qui la canta a cappella. Això m'ha agradat força.

Com ja us he dit al començament, en aquesta ocasió no he gaudit com m'esperava. No m'ha sorprès i les interpretacions les he trobat desiguals.

No hi he connectat.

02/11/2025 - La Villarroel

Carles Armengol Gili

Teatre Barcelona

Més Tarantino que McDonagh

Aquesta obra de Martin McDonagh podria casar millor amb La calavera de Connemara -vista també a La Villarroel ara fa uns vuit anys- que amb les millors peces de l’autor irlandès: La reina de bellesa de Leenane o L’home coixí. Amb això vull dir que vagin preparats per a una de les gamberrades que li agrada fer de tant en tant, en les que l’humor negre, la violència i el grand guinyol s’eleven a l’enèsima potència. La llàstima és que aquesta obra, malgrat el seu envoltori a l’estil de Tarantino, no acaba d’aixecar el vol ni desperta excessiu interès a la majoria d’espectadors. La història és simple, sense gaire desenvolupament i amb un final que pot decebre a més d’un. Això sí, tindreu crits per donar i regalar, membres amputats i algun personatge intrigant i força carismàtic, com el recepcionista d’hotel que ens presenta un sempre efectiu Albert Prat. Aquest personatge, precisament, ens recorda al de Four Rooms, una pel·lícula episòdica que tenia al darrera a directors com Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez i... curiosament, el mateix Tarantino.

Costa dir que és el que falla en aquest producció, però està clar que el text no és dels reeixits de McDonagh. Tampoc la direcció de Pau Carrió (La presència, Elling, Classe) sembla trobar el to adequat, ja que no acaba de trobar els moments de transició adequats entre les escenes més histèriques... No deu ser fàcil enfrontar-se a un text que té més referents cinematogràfics que teatrals, però almenys ens quedarà un exercici d’estil que sí satisfarà als que busquen al teatre un llenguatge diferent, sorprenent i impactant.

01/11/2025 - La Villarroel

Raül

La Mà és una comèdia negra de McDonagh plena d’humor macabre i absurda crueltat. Les interpretacions de Pol López i Albert Prat sostenen la bogeria del guió, mentre que l’escenografia vintage de Sebastià Brosa evoca un motel decadent i cinematogràfic. I, al final, tot plegat encaixa amb una força inesperada: una obra vibrant, magnètica i absolutament deliciosa de veure.

21/11/2025

Ariel Martel García

Muy divertida, las interpretaciones de Pol López y Albert Prat buenísimas. Absurda, cáustica y entretenida.

14/11/2025

Xavi Mojal

Obra divertidissima d’humor negre escrita pel gran Martin (molt fan del text). Pol López està espectacular, es un fart de riure l’absurd de les situacions que es presenten i com es va resolent tot. Menció especial per l’Albert Prat, que té el millor monoleg de l’obra

13/11/2025

Manuel Garcia

Un comedia negra muy entretenida con grandes actuaciones de Albert Prat y Pol López.

13/11/2025

Gb

Genial obra de humor negro. Ha sido muy divertida con muy buenos actores!!! Recomendable para pasar un buen rato!

12/11/2025

Josep OS

Ahir vaig anar a La Villarroel per veure aquesta obra del dramaturg anglès nacionalitzat irlandès Martin McDonagh i que dirigeix Pau Carrió. Sóc coneixedor que tots els seus treballs giren al voltant del humor negre i el teatre de l’absurd i anava amb moltes ganes perquè fa uns anys vaig veure La Calavera de Connemara que em va agradar molt i sobretot la sublim interpretació del duet Pol López-Oriol Pla. Però ahir malauradament no va ser així, em vaig avorrir solemnement. No em va agradar res, el text em va semblar fluixíssim, la posada en escena de teatre en un centre parroquial, i les interpretacions el pitjor de tot, el millor sens dubte Albert Prat, Soribah Ceesay fa el que pot que no és massa, Mia Sala-Patau sobreactuada de principi a fi amb uns crits que no permetien entendre el que deia, i Pol López no fa la cantarella dels seus principis però acaba les paraules xiuxiuejant pel que fa molt difícil entendre el que diu. I no és que estigués lluny perquè era a la segona fila. En fi per oblidar, sort que dies així per sort, són comptats.

26/10/2025

David

Una comèdia d’humor negre molt entretinguda. En Pol i l’Albert fan una feina genial.

23/10/2025

JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Llega a la cartelera barcelonesa la nueva comèdia negra de Martin McDonagh, después de disfrutar de “La calavera de Connemara”.
En està ocasión, la trama nos lleva a la habitación de un hotel donde Carmichael, un hombre obsesionado con recuperar la mano que perdió hace 24 años, ha quedada con una pareja para recuperarla a toda costa.
Una comèdia con mucho humor negro

22/10/2025

La mà

Després de La Calavera de Connemara, Pol López torna a endinsar-se en l’univers de Mcdonaghen aquesta comèdia negra guanyadora d’un premi Tony.

Sinopsi

Pol López busca la mà perduda de McDonagh