La ira de Narciso és una producció de la coneguda sala de teatre independent a Buenos Aires: Timbre 4. Es tracta d’un text de l’autor uruguaià Sergio Blanco, portat a escena per la directora Corina Fiorilla i protagonitzat per l’aclamat actor Gerardo Otero.

Sinopsi

L’estada de l’autor, Sergio Blanco, en un hotel de la ciutat de Ljubljana, és la base del relat d’aquest monòleg. El motiu del viatge és donar una conferència sobre el mite de Narcís. L’habitació 228 es transforma en l’escenari de les trobades entre l’autor i un jove actor eslovè que acaba de conèixer. La bellesa, els mites i la venjança, temes centrals de la conferència que impartirà, teixeixen un fons sobre el qual el protagonista ens explica la seva història.

La perfecció de l’hotel, del viatge i la companyia es veu enterbolida davant el descobriment d’una taca de sang al empaperat de l’habitació. Aquesta taca marca un abans i un després en els sentiments, en els pensaments i en el propi relat dels fets. Un crim violent ha tingut lloc en aquest mateix lloc i de sobte es comencen a desvetllar els macabres detalls que concerneixen a aquest assassinat.

El thriller ens guia a través d’un laberint de narració i confessió, on la solitud, la sexualitat, la mort i la bellesa tenen un lloc d’especial importància. L’autor ens guia en una barreja de realitat i irrealitat que conformen l’autoficció: capacitat de produir un relat a partir d’una vivència personal. La recerca d’un mateix en la poètica i també en la imaginació es fa tangible a través de la intriga policíaca negra.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Los cuentos de Sergio Blanco (1 de 2)

No es casualidad que los encargados de poner en escena el monólogo La ira de Narciso fueran el actor Gerardo Otero y la directora Corina Fiorillo, quienes ya montaron Tebas Land en su versión argentina. Y es que ambos textos, obras del franco-uruguayo Sergio Blanco, tienen mucho que ver. En ambas obras, el autor construye a su propio alter ego para que nos conduzca por un extravagante y algo macabro recorrido creativo.

En La ira de Narciso, que se puede ver estos días en La Badabadoc de Barcelona, el actor-personaje protagonista nos cuenta como Blanco le llamó para proponerle un papel y, a partir de ahí, interpreta al propio autor para relatarnos en primera persona los hechos que inspiraron su historia. Así, a caballo entre la narración, la conferencia y la interpretación, asistimos a un thirllesco y metateatral viaje lleno de humor negro y con algún que otro giro inesperado.

[...]

A nivel de puesta en escena, es evidente que los dos montajes son muy distintos. En el argentino, Fiorillo y Otero combinan el uso de la proximidad de la sala, con la que interpelan y se ganan al público, con el juego de música y proyecciones,manipulado muchas veces por el propio actor, que da profundidad al espacio y le incorpora una dimensión más poética.

[...]

En definitiva, ambas propuestas atraen por unos planteamientos originales y un vocabulario fresco, desinhibido y muy actual. Nos hablan desde el yo, el aquí y el ahora, de tú a tú. Ese es el sentido de una arte presente como es el teatro. Y al final, cuando un montaje vale la pena, eso se transmite.

[...]

Lee la crítica completa aquí

22/10/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Realitat. Fantasia. O la combinació de totes dues afirmacions.

“La ira de Narciso” es un monòleg en primera persona on l’actor Gerardo Otero interpreta i relata l’estada de Sergio Blanco (autor del relat) en una habitació d’hotel, per relatar-nos un fet que li va ocorre a l’escriptor durant un viatge que va fer a Liubliana, ciutat on havia estat convidat per donar una conferència sobre el mite de Narciso. Unes taques de sang en una luxosa habitació d’hotel, ens endinsaran en un món, on ficció i realitat es barregen de manera intel·ligent, on sorgirà una història en forma de thriller que atrapa a l’espectador des del primer moment.

No sé heu tingut l’oportunitat d’anar a una xerrada de Sergio Blanco, dons mireu ...només us diré que l’actor Gerardo Otero l’ha clavat !!!, he vist al meu davant al Sergio Blanco!!!, la seva manera d’expressar-se, la manera en que relata les seves debilitats i vicis, de manera natural, sense escandalitzar-nos.

“La ira de Narciso” és ficció i realitat que desemboquen en una història d’intriga en la que se’ns parla de solitud, mort, sexualitat, addiccions i bellesa. Un text ple d’esperança i desesperança. Un laberint misteriós on es barreja la narració amb els fets ( estança, relació, conferència) i la ficció (confessió dels fets). Un final inesperat. Una trama molt ben lligada. Un text extraordinari, intel·ligent, passional, poètic, impactant. Una interpretació excel·lent , brillant, amb un Gerardo Otero entregat al màxim, ja sigui a nivell interpretatiu, desdoblant-se en els diferents personatges, com tècnicament, ja que en ell recau tota la responsabilitat tècnica del muntatge ( llum, so, imatge). Tot sota la direcció impecable de Corina Fiorillo, que en tot el seu conjunt aconsegueix mostrar una peça única i imprescindible que tot amant del bon teatre no s’hauria de perdre. Teatre argentí de qualitat.

No us la podeu perdeu !!!

IMPRESCINDIBLE !!!

09/10/2018
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Inquietant i pertorbadora

Un autor (Sergio Blanco), un actor (Gerardo Otero), una directora (Corina Fiorillo ) i un espai petit per una gran obra de teatre argentí de petit format.
El títol de “La ira de Narciso” et predisposa a veure alguna versió teatral de la ira de la ninfa (Eco) rebutjada per Narciso i la seva venjança sobre aquest fent que s’enamori d’ell mateix. És només un tema marginal però que permet filar una trama inquietant i pertorbadora al millor estil de Henry James a “The turn of the screw”.
És un relat circular en el que apareixen emocions humanes ben expressades: amistat, sexe, por, fantasia, imaginació, relació familiar, crueltat, mort.
La Suite per a violoncel n 1 en Sol major de JS Bach acompanya les escenes de sexe i entendreix una relació sense amor.
És molt destacable la utilització que fa l’actor dels senzills mitjans audiovisuals que fan canviar amb una gran agilitat l’escenografia, el so i la il·luminació.
La relació actor-autor es esquizofrènica, fa viure a l’espectador una divisió de personalitat que confon fins a un final sorprenent i intrigant que queda obert a tota la imaginació possible.
Molt recomanable

08/10/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un thriller amb sexualitat, bellesa i mort

La Badabadoc ha tornat a encertar-la de nou, programant una petita joia. Una producció de la companyia de teatre argentina Timbre 4, LA IRA DE NARCISO, un text del dramaturg i director teatral franc-uruguaià Sergio Blanco, protagonitzat per Gerardo Otero i dirigida per Corina Fiorillo.

Sergio Blanco (Montevideo 1971) va viure la seva infantesa i adolescència en Montevideo i resideix actualment a París on es dedica a l'escriptura i direcció teatral. Les seves peces han estat distingides amb diversos premis i és l'autor de "TEBAS LAND" que podrem veure la setmana vinent al TNC.

Paral·lelament al seu treball de dramaturg i director, Blanco exerceix una intensa activitat acadèmica impartint seminaris i cursos com el que va oferir aquest estiu a la sala Beckett "La autoficción: decirse en escena".

Corina Fiorillo (1965) és argentina i viu entre Madrid i Buenos Aires sent una directora teatral reconeguda. Va iniciar-se en la música i va estudiar Ciències Exactes i Física fins que va arribar al món del teatre. També es dedica a la docència.

Gerardo Otero és actor i docent d'actuació, i aquest és el seu primer treball en solitari. Com ell mateix va comentar, en presentar l'obra, la sensació d'estar sol a l'escenari va ser en un principi horrible, trobava a faltar la mirada del company d'escena que et recolza. És un desafiament, és deixar sortir la vena narcisista de qualsevol actor que surt a escena per ser vist.

LA IRA DE NARCISO és un monòleg que relata l'estada de l'autor a la ciutat de Ljubljana on és convidat per dictar una conferència magistral sobre el cèlebre mite de Narcís. L'obra ens narra els últims preparatius d'aquesta conferència al mateix temps que ens explica les seves trobades sexuals amb un jove eslovè, Igor, que acaba de conèixer utilitzant una aplicació de telèfon mòbil de trobades gai.... les seves carreres esportives matinals pels boscos de la ciutat i les seves visites al Museu d'Història Natural.

L'habitació 228 és la seva. Descobreix unes taques de sang en la moqueta i les parets de l'habitació. Un crim violent ha tingut lloc en aquest mateix lloc i Sergio vol conèixer els detalls d'aquest assassinat.

El mecanisme de Sergio Blanco és posar-ho tot en dubte i crear una ficció, que als dos segons et diu que és mentida. I després assenyala el mateix com una veritat. L’anomenada autoficció. Un nou gènere teatral ??

Una obra que es belluga entre la realitat i la ficció i on Gerardo Otero és narrador, protagonista, tècnic de llum i so, i comença l'obra explicant-nos que ell està representant el paper de Sergio Blanco i que ens explicarà la història mirant-nos directament als ulls. Una obra on s’alternen la narració, la conferència i la confessió abordant temes com la soledat, la bellesa, la malaltia, la desesperança, la sexualitat, les addiccions, ….

LA IRA DE NARCISO és una proposta que t'atrapa, un relat on l'actor explica, als que ho escoltem, la història que ha viscut l'autor i que ha escrit perquè sigui interpretada per l'actor. Diverses capes de lectura que s'acumulen i ens condueixen cap a un final que ben bé pot ser un nou principi.

Gerardo Otero, ha fet una magnífica interpretació desdoblant-se en els dos personatges amb una presència escènica insuperable.

Excel·lent manipulador de la llum, les imatges i el so, i capaç de crear escenes d'una enorme emotivitat. Una interpretació a la que ha dotat de gran credibilitat amb un gran domini de l'espai i dels silencis. Un actor que ens ha enamorat. I que ens ha deixat amb un dubte, actuaba ?? o era ell mateix ??

Una proposta absolutament recomanable que es pot veure a la Badabadoc fins al dia 14 d'octubre.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

07/10/2018
Georgina Castillo
Teatre Barcelona

Un thriller pausat i intel·ligent

“La ira de Narciso” és un monòleg escrit per Sergio Blanco i interpretat per Gerardo Otero, amb direcció de Corina Fiorillo, produït i estrenat a la sala Timbre 4 (Argentina). L’obra és un thriller pausat i intel·ligent, que juga amb les pròpies identitats de l’autor i l’actor, un conte dins un altre conte dins un altre conte, que va creant, lentament, capes de suspens i t’endinsa en un món de realitat i ficció que t’atrapa i et sacseja. L’actor, Gerardo Otero, és a l’hora narrador, protagonista i manipulador de l’escena, i va portant l’espectador, molt suaument, a un terreny delirant en què els punts de referència es desdibuixen i res ja no és el que sembla. “La ira de Narciso” és una obra per repetir i extreure-hi tot el suc que, com tots els mites, s’amaga sota la superfície.

06/10/2018
Giselle

No te la puedes perder… Es una obra que te atrapa y que al mismo tiempo uno puede disfrutar de la espectacular actuación de Gerardo Otero. Que viaja de una emoción a otra sin aviso, paralelamente con una laboriosa técnica de vídeos y luces. Muy buen trabajo!!!

19/10/2018
Giselle

No te la puedes perder… Es una obra que te atrapa y que al mismo tiempo uno puede disfrutar de la espectacular actuación de Gerardo Otero. Que viaja de una emoción a otra sin aviso, paralelamente con una laboriosa técnica de vídeos y luces. Muy buen trabajo!!!

19/10/2018
Verónica M

¡Teatro del bueno! Si bien el texto de Sergio Blanco es innovador, provocador, trepidante, la interpretación de Gerardo Otero lo lleva a otro nivel. Sus cambios de registro, personajes, uso de la tecnología como soporte para ir construyendo el climax es exquisito.
Muchas gracias, Badabadoc, por programar esta joyita <3

15/10/2018
Coustenoble alex

Increíble Actuación de Gerardo Otero …
Genial ! Està el solo a 100% al mando de esta obra técnica y loca.

14/10/2018
Josep OS

Ahir a la Badabadoc vaig estar veient aquesta obra del dramaturg uruguaià Sergio Blanco del que aquests dies també està en cartell a Barcelona Tebas Land i que aviat podrem veure Kassandra i Cartografia de una desaparición. Amb una direcciò impecable de Corina Fiorillo, ens porta aquest tema de autoficció que en aquest cas es mou entre l’autobiografia i el thriller i que interpreta de forma unipersonal l’actor argentí Gerardo Otero qui de forma magistral i amb una perfecta dicció, ho és tot, el presentador, qui actua, i qui està al càrrec de la il·luminació i els dispositius tecnólogics. L’acció ens situa a l’habitació d’un Hotel a Liubliana on Blanco l’autor, va a donar una conferència i en arribar i a través d’una pàgina de cites contacta amb un jove eslovè molt atractiu. A partir d’aquì el sexe, l’amor i la mort van teixint un intrigant text que Otero fa tan creïble que t’atrapa minut a minut. Teatre argentí del bo que cap teatraire s’ha de perdre i que teniu una bona oportunitat ja que han prorrogat fins al diumenge 21. No us ho perdeu

13/10/2018
Sílvia VH

Avui he vist ” La ira de Narciso “. Inquietant, estic amb l’ànima trasbalsada. Text de Sergio Blanco actual, àgil i colpidor. Actuació absolutament brillant de Gerardo Otero. He sortit del teatre veient el món diferent, amb una altre sensació, amb les pulsacions vitals i el meu ritme intern desbordat. Sense necessitar l’aire que respiro. Una obra d’art, una meravella.

13/10/2018
Ana

una obra magnifica, el cambio de personajes, ritmos, cómo te transporta por la historia. IMPERDIBLE

09/10/2018
Lali

La Ira de Narciso o la Ira de Gerardo Otero?Increíble interpretación!! muy recomendable ya que te atrapa desde el minuto 0 con una NATURALIDAD impresionante que caracteriza al teatro ARGENTINO, Te da la sensación de que vamos a estar atrapados con él en la habitación 228 hasta saberlo todo y así fue!!! Gracias Corina por está dirección tan impecable, me ha encantado la manera en que va creciendo su Ira!
Tienen hasta el 14 de Octubre para verla es un regalo de Timbre 4 que se puede ver En La Badabadoc GRACIAS por programarla! hermosa sala mi primera vez ahí y sin duda repetiremos!!

08/10/2018

Deixa la teva opinió