La función que sale mal

Ahir vaig tenir l’encert d’anar al Teatre Coliseum a veure aquesta obra dirigida per Sean Turner que ha guanyat diversos premis internacionals com els Oliver, Tony, Moliere o el Broadway.com, i que es va estrenar a Londres el 2012 i des de llavors segueix en cartell allà. Es tracta d´una obra de metateatre d´humor absurd, anglès al estil Monty Python o Yllana que ens situa, a la ficció, en un escenari on una companyia d´universitaris amb molt poca experiència volen representar una comèdia d´intriga al estil Sherlock Holmes o Agatha Christie. Però malauradament tot els surt malament i aquí comencen el seguit de desgràcies, errors, ensopegades i embolics que van in crescendo i que et tenen tan atrapat, hi ha moments que no saps quina part mirar de l’escenari, que quan es resol el cas, tant et fa qui és l’assassí ja que et quedes bocabadat amb el caòtic final. Humor intel·ligent, enginyós, esbojarrat però amb un control mil·limetrat que encara que surti malament, funciona com un rellotge suís perquè tot surti rodó. Una extraordinària escenografia que funciona a la perfecció (si aneu sabreu perquè). Però l’ànima mater de l’espectacle són sens dubte els 11 actors i actrius que tant a nivell individual com grupal fan una feina esgotadora, perillosa i on literalment es deixen la pell, Bravo, bravo. No me’n voldria oblidar cap perquè tots mereixen el més fort aplaudiment, Héctor Carballo, Carlos de Àustria, Carla Postigo, Alejandro Vera, Noelia Marlo, Cèsar Camino, David Àvila, Felipe Ansola, Paula G. Lara, Ángel Saavedra i Avelino Piedad. Com es diu col·loquialment m’ho vaig passar pipa i us asseguro que deixes els problemes a la porta del Coliseum i surts renovat. Fins al dia 14 en cartell.

A veces es gratificante sentarte en una butaca de teatro poner la mente en blanco y disfrutar de lo que nos ofrecen. Sin analizar nada!
La función que sale mal es una obra perfecta para desconectar, para reír a carcajadas y sorprenderte ante el absurdo de los acontecimientos. No en vano esta obra ha estado durante años representándose en el West End de Londres.

Una compañía amateur de teatro nos presenta su nueva obra. Una de misterio. Y durante la representación los actores van a tener que afrontar las dificultades del directo. Porque todo lo que puede salir mal va a salir… peor! Jajajaja
Grandes los actores y por su sincronización con los asistentes técnicos porque lo que parece fácil en realidad es dificilísimo que funcione a la perfección en escena.
Y ellos lo logran!!
Enhorabuena  a la compañía!!

L’obra comença un xic fluixeta però ràpidament esdevé extremadament divertida. No li busquem més del que és: un vodevil intrascendent per riure, relaxar-se i passar una molt bona estona. I compleix amb escreix els seus objectius amb un humor basat en l’absurd i amb algunes escenes decididament tronxants.

Recomanadissima.

Excelente juego teatral con unos actores muy entregados y con un dominio del cuerpo sorprendente.
Teatro dentro del teatro pero que no te condicione el haber visto por delante y por detras.Nada que ver.

Mai un desastre ha sortit tan bé com el que té lloc aquests dies a l’escenari del Coliseum! Entre calamitats, contratemps i tots els infortunis que us pugueu imaginar (i potser alguns més), aquesta comèdia trepidant arrenca rialles i aplaudiments des d’abans, fins i tot, que comenci la funció (literalment!).

Amb un ritme enèrgic que s’acaba transformant en vibrant i irreconciliable i una escenografia digna dels grans teatres de Broadway, una autèntica voràgine de problemes acaba aconseguint un absolut èxit. Gran treball de tot el repartiment, precís i festiu, amb el to just per ser captivadors sense creuar la línia del burlesc. Un text àgil i vivaç, ple d’acotacions i interrupcions que el doten d’un nervi frenètic; en resum, humor familiar i intel·ligent, molt ben treballat i aconseguit, i totalment recomanable