Adéu, Arturo és un cant a la vida i de com cal viure intensament, deixant en evidència totes les convencions socials i “les ximpleries” que ens dificulten el poder fer-ho. Una boja comèdia, amb tocs surreals i que, com sempre, estarà amanida amb les coses que ens caracteritzen i al més pur estil La Cubana: amb participació del públic, sorpreses i molt d’humor.
Sinopsi
De què va Adéu, Arturo? De el mateix de sempre. De l’única cosa que saben fer i han parlat en les seves anteriors espectacles: de teatre. Del teatre de la vida. Si, es repeteixen “com els lloros”.
La culpa d’això la té la seva “musa” inspirativa que sempre és la mateixa i és un ric “pou sense fons”: el teatre que fan en la seva vida quotidiana i passa inadvertit com a teatre; aquest teatre que hi ha al carrer, als mercats, en els nostres treballs, en la família, amb les nostres amistats i com no, també socialment, on despleguem les nostres dots interpretatius en tota classe d’actes, “paperots”, festes, casaments, batejos, comunions i enterraments.
A partir de la mort als 101 anys d’edat, d’un polifacètic artista molt famós internacionalment, Arturo Cirera Mompou, nascut a la ciutat el 1917, el públic coneixerà el veritable guió de la vida d’aquest conegudíssim escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director.
A La Cubana els agrada els dobles guions que utilitzem en la nostra vida. El guió que volen que es conegui i el que no. El que vam mostrar a la vista de tots i el guió que ens guardem per a la nostra més estricta intimitat.
No podem desvetllar més. El secret i la sorpresa tornen a ser els protagonistes de l’espectacle i el públic ho descobrirà en el seu moment.
Todo!! Muy divertida y original, el mensaje positivo que deja, la gran actuacion de los actores y actrices, la puesta en escena…
Quizas algunas partes sin sentido y largas pero en general muy bien
Vaig assistir a l’espectacle sense coneixement de com treballa la Cubana, entenc que hi ha un target que disfrutarà d’un espectacle simpàtic, de comedia i un teatre esbojarrat. Però si busqueu interpretació i pell de gallina aquesta no és l’obra.
Ahir vaig anar al Coliseum a veure aquest darrer treball de La Cubana. Com és habitual en tots els seus espectacles, les sorpreses són el seu principal protagonista i per tant poc o res desvetllaré de tot el que transcorre. Tot i que no hi ha entreacte, està dividit en dues parts molt diferenciades. La primera més esbojarrada, més Cubana i la segona més de text per dir-ho d’alguna manera, jo sens dubte em quedo amb la primera ja que la segona se’m va fer una mica repetitiva. Com sempre no falta de res, personatges estrafolaris, vestuari i perruques extravagants, glamour de quincalla i la interacció amb el públic. Una escenografia de Castell Planas espectacular, i unes interpretacions magnífiques de tots, del primer a l’últim amb un treball esgotador per la quantitat de personatges que cadascú representa amb els seus constants canvis de vestuari. He de dir que no és per mi la millor i les he vistes totes, però vaja que cal veure-la perquè el riure està assegurat.
Sóc un gran fan de La Cubana, aquest cop m’ha decepcionat una mica. Els números musicals es fan llargs i la darrera part que es més amena no hem transmet
Espectacular! puesta en escena, vestuario, participación del publico. Desde luego vale la pena.
La Cubana jamás defrauda.
Hay una cosa que es incuestionable: con La Cubana siempre aciertas!! Sin duda vas a salir del teatro con una sonrisa en la boca porque te lo vas a pasar genial, vas a flipar y vas a ser parte del espectáculo.
También hay otra afirmación que ellos mismos dicen: “nos repetimos como un loro” y eso es así. Repiten la fórmula de su éxito u personalmente se me hace repetitivo y cansino. Necesitan innovar!!
En esta nueva obra vamos a vivir el funeral de una gran Estrella de la cultura!! Pero no será un funeral dramático. El difunto quería una fiesta de alegria y humor! Así que todo puede pasar! La hipocresía, el interés y la locura estarán al orden del día!!
Yo sin duda me quedo con una frase del espectáculo que me ha dejado loco: “El amor es como un pedo. Si lo fuerzas probablemente será una mierda” JAJAJAJAJA
Intérpretes y escenografía