La brama del cérvol - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Després de Le congrès ne marche pas, La Calòrica proposa una comèdia existencial i política, individual i col·lectiva. Ansietat, connexió i una rabiosa necessitat de viure experiències inèdites perfectament estàndards.

Sinopsi

Un vell hotel de muntanya enmig del no-res. Alguns han vingut des de molt lluny per sentir la majestuosa brama del cérvol; totes les guies ho descriuen com una experiència única. D’altres han vingut simplement a celebrar els setanta anys de l’àvia, a tancar un important negoci immobiliari o a intentar salvar el matrimoni fent un trio. També hi ha un grup de creadors escènics que espera passar uns dies discutint sobre les possibilitats del teatre polític per transformar la societat, i dues noies perdudes al bosc, a la recerca d’una droga mil·lenària i d’una festa secreta que, segons diuen alguns, se celebra en aquell indret.

Històries múltiples, personatges que es creuen: uns estan paralitzats pel sentiment de buidor, d’altres necessiten escapar del soroll… Però tots estan sols al món, o això és el que es pensen. Mentrestant, van passant els dies i encara ningú ha sentit la brama dels cérvols. On han anat a parar?

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Dera G
Teatre Barcelona

En quin moment m’han robat el discurs?

Ja et poden agradar més o menys les seves propostes, que sempre, absolutament SEMPRE, sortiràs amb ganes de menjar-te el món i sobretot de canviar-lo... podem canviar el món a través del teatre? Aquesta pregunta es planteja des d'un inici, però no només aquesta, sino moltes que els que formem part del gremi actoral no només fem sino que argumentem, desenvolupem, critiquem i després, sentim, hipòcritament, que només amb això ja formem part activa de la revolució per un món millor.

"La superioritat moral dels artistes". Temazo. Quin pal i què real alhora.

Tot això amb una paranoia d'espais, de personatges, d'encreuament de personalitats... riures assegurats.

Molt bona feina.

09/07/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Estimulant ruta col·lectiva

L’ésser humà com a individu té un valor relatiu, això és evident, la força com a societat esdevé a través de la creació de col·lectius amb objectius comuns. Moltes vegades es creu que no hi ha un altre camí que el marcat, aquell que està dibuixat, per on transiten les persones com un ramat. Però només que s’encengui una espurna de dubte o de pensament crític pot crear nous camins i aquesta, sens dubte, és l’esperança per evolucionar com a societat.

A La brama del cérvol ens situem en un vell hotel de muntanya ubicat a la Vall Fosca. Un terreny apartat i amb poca població que encara conserva part de la seva individualitat i les seves tradicions, cultura i natura. Per ajudar a fer conèixer la zona, cada any, per la mateixa època, s’organitzen activitats com una ruta que ajudarà als assistents a presenciar la brama del cérvol, una experiència inoblidable. En aquest hotel s’allotgen una parella que vol viure aquest moment, i també un grup de persones involucrades en el món del teatre que han estat convidades per parlar en una xerrada de l’impacte de la dramatúrgia en la societat. Res serà tant senzill.

La Calòrica té acostumat al seu públic a sortir del teatre amb una explosió al cap i una visió nova d’un aspecte vital de la societat del qual fins al moment potser no havia reflexionat gaire. Enmig d’una trama plena de bogeria i adrenalina, el subtext té un objectiu clau de desperta social, de buscar més enllà d’allò que, suposadament, la gent coneix. I en aquesta ocasió torna a triomfar en aquest objectiu, ja que el públic no para de rebre inputs

El text de Joan Yago, com acostuma, és ràpid, intel·ligent i fila perfectament les diferents trames que s’entrellacen amb el tema principal, aquella reflexió que vol que es vagi fent camí en la ment de l’espectadora. A la seva virtuositat dramatúrgica, s’uneix la visió extraordinària d’Israel Solà per donar-li la forma adequada a tota la història a través d’un muntatge que no deixa indiferent i que estimula al públic durant tota la producció, a més de deixar un segell clar de la companyia com sempre. Diferents escenaris i escenografies que van transicionant sense parar el relat i donant moments increïbles com les escenes paral·leles dins del mateix escenari. Quina meravella el karaoke i la discussió simultània!

Aquest binomi autoria-direcció, no podria ser el mateix sense un repartiment que sempre està en estat de gràcia. A la interpretació esplèndida dels calòrics Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol, si sumen aquesta vegada la fantàstica Mel Salvatierra i Oriol Casals. El seu compromís per portar l’essència de l’obra al pati de butaques és palpable des del primer minut i l’espectadora se sent en deute entregant-se a la història per complet. El ball de personatges i la necessitat creixent d’arribar cada vegada més al límit per exposar un deliri extenuant, només es pot transmetre quan es desprenen de tots els prejudicis i es deixen emportar per allò que necessita el personatge.

Anar a veure qualsevol obra d’aquesta companyia és tota una experiència i aquesta no n’és l’excepció. És possible que el llistó de les anteriors no se superi en aquesta ocasió, però igualment és imprescindible descobrir-la sense saber gaire res i deixar-se emportar per aquesta meravella que respira i viu teatre per totes les seves arestes.

29/05/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

De cérvols i raves clandestines

Dins de l’ADN de La Calòrica sempre ha existit la voluntat de parlar del declivi dels valors humans i socials, ja sigui a l’actualitat (Fairfly, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda o la sèrie Sala Polivalent) o en determinats moments històrics (Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, Le congrés ne marche pas). La brama del cérvol no és cap excepció, sinó la conseqüència d’una llarga i fructífera carrera que enguany compleix 15 anys i que sempre s’ha centrat en l’humor i en una mirada crítica i política. Precisament ara, amb la perspectiva del temps, s’atreveixen en fer una obra que en el fons parla una mica d’ells mateixos, o més ben dit d’un grup de creadors escènics que es reuneixen en un hotel de muntanya per parlar de com fer un teatre que aconsegueixi transformar la societat. A partir d’aquí, un allau de situacions estrambòtiques, el creuament de diverses històries i una desfilada de personatges al límit que ho deixaran tot cames per amunt.

Un dels temes que planteja l’obra és que qualsevol petit canvi pot produir un canvi més gran, que tot està connectat i pot tenir conseqüències. Fins i tot els personatges acaben saltant d’un a l’altre actor, creant un joc de miralls realment inquietant. I és precisament aquí, en aquest garbuix salvatge, on l’obra comença a perdre part del seu encant i comença a fer-se cada cop més críptica. Fins abans d’arribar al bosc tot rutlla i tot funciona, però crec que la rave espiritual que apareix del no res només acaba aportant més confusió. Una confusió que fins i tot gaudeix d’un fals final (o un doble final, segons es vulgui veure) i una resolució metateatral que potser no calia.

Potser no serà dels espectacles més rodons de La Calòrica, però està clar que aporta idees molt interessants, un plantejament original i un guió que diverteix... i també fa pensar. Això sense parlar del nivell interpretatiu, que com sempre és d’una gran qualitat i d’una exigència ben destacable.

25/05/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Ironia

La brama del cérvol, una experiència única, en un marc incomparable.
La Calòrica és experta en la comèdia irònica, s'enriuen de tot. A La brama del cérvol se'n riuen, per una banda, de la gent de ciutat, dels urbanites, dels pixa pins, i per un altre de l'individualisme, i dels egos i les manies del món escènic.
Tot i que hem vist creixa a La Calòrica, en sales més grans, és la primera vegada que estrenen una peça en una sala gran, com la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc.

La brama del cérvol amb dramatúrgia de Joan Yago és dirigida per l'Israel Solà que ha apostat per una posada en escena molt metateatral i una escenografia de Bibiana Puigdefàbregas molt canviant.

Els quatre actors de la companyia Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol, estan realment meravellosos. Com a noves incorporacions hi trobem la Mel Salvatierra i l'Oriol Casals.
Entre tots sis interpreten dotze personatges, passant de la comèdia al drama amb molta naturalitat.
Tot és molt frenètic: canvis de vestuari, caracterització, interpretació de diversos personatges alhora, interpretació de diversos perfils socials i històries múltiples.

Vaig triar aquest muntatge perquè soc seguidora incondicional de La Calòrica. M'agrada la seva filosofia i el seu tarannà. Sempre he gaudit moltíssim dels seus espectacles.

Haig de dir que amb La brama del cérvol he rigut moltíssim, però és cert que en aquesta ocasió m'he perdut al final de l'obra. Un final que no he entès i que m'ha semblat molt surrealista.

Així i tot, us la recomano. El muntatge és espectacular, les interpretacions brutals i el text boníssim.

Enhorabona a tot l'equip artístic i tècnic.

25/05/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Divertimento i disbauxa amb la Calòrica

No oblidarem mai el primer contacte amb La Calòrica. Va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel, sàtira històrica sobre el poder y la decadència. Després vam veure, Els ocells, Fairfly, De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda o Le congrés ne marche pas, sempre crítics amb un tema concret. En aquesta ocasió ens planteja la gran pregunta: com podem cada ú de nosaltres canviar el món? Ells ho fan de la manera que saben: fent teatre i trencant totes les barreres que facin falta per fer prendre consciència del que sigui i fer crítica de tot utilitzant l’humor i la ironia.

En un hotel en un lloc perdut de muntanya s’organitza una activitat que consisteix en sentir la brama del cérvol quan es vol aparellar. Allà es reuneixen gent de diferents llocs i ambients: uns empresaris que van a tancar un tracte amb l’alcalde de la Vall Fosca per omplir-la d’apartaments i zones de lleure, dues amigues que van a una festa rave al mig del bosc, una parella amb les seves dificultats relacionals, un grup de gent de teatre a qui els han organitzat una taula rodona amb un director, una dramaturga, una escriptora i un actor.

Ja coneixem als intèrprets de la Calòrica: Xavi Francès a qui li ha tocat el paper més ridiculitzat i graciós del muntatge, Aitor Galisteo-Rocher, és el director de teatre arrogant i jactanciós, Júlia Truyol és la dramaturga descreguda que passa de tot, Esther López és la dona de Xavi Francès que lluita per mantenir la relació. En aquesta ocasió s’hi ha afegit Mel Salvatierra i Oriol Casals. Cada un dels actors i actrius interpreten dos personatges. Tots ells es van trobant en les situacions més estranyes i rocambolesques que ens puguem imaginar que fan riure per esperpèntiques i insòlites. És com si el text de Joan Yago i de la resta de la companyia se’ls hagués escapat de les mans i l’Israel Solà s’hi trobés a gust dirigint aquesta disbauxa.

Per mi, el millor de la peça és la taula rodona sobre teatre, en la que fan al·lusions a gent de les arts escèniques de casa nostra i en fan crítica amb bon coneixement de causa. Hi ha una segona part de la taula rodona en la que després d’una rave i de tot el que ha passat al llarg de l’obra, els mateixos intèrprets en roba interior han quedat abatuts i exhausts. Així ens ha deixat aquesta obra de La Calòrica.

01/06/2025 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya
Josep OS

Ahir vaig anar al Lliure a veure el darrer treball de La Calòrica amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció d’Israel Solà. Com a fidel seguidor d’aquesta companyia anava amb moltes ganes i he de dir que malauradament per a mi no és de llarg una de les seves millors produccions. Ens situa en un hotel rural on estan allotjats una parella que van per escoltar la brama del cérvol, i per altra banda gent de teatre que tenen una convenció. A la primera part amb la ironia que els caracteritza se’n riuen dels urbanites, de la gent de ciutat i fan una critica mordaç de les manies i l’impacte de la dramatúrgia a la societat, aconseguint moments molt divertits. Però ohh arriba la segona part i l’obra fa un gir per a mi a pitjor i pren un caire esbojarrat, surrealista i caòtic amb moments que se m’han arribat a fer pesats amb uns discursos que no he acabat d’entendre i a més a més amb la mala sort que s’ha hagut d’interrompre més de 20 minuts per la indisposició d’una espectadora. La interpretació dels 6 actors i actrius Oriol Casals, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mel Salvatierra i Júlia Truyol que cadascun interpreta diversos personatges, impecable i esgotador, vaja com sempre i les cançons un puntàs.

01/06/2025
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Esta es ya la 2ª propuesta de La Calòrica con la que no conecto. Está cierto que la mayoría de las veces he disfrutado de sus producciones y la compañía en general me encanta. Tanto por sus actores y actrices como su forma de realizar montajes alocados, con crítica y mucho humor.
Pero esta obra me ha dejado muy frío.
Una historia en la que nos topamos con una pareja de vacaciones en una montaña dispuestos a disfrutar de la naturaleza y del berreo de los ciervos, la gran atracción turística del lugar. Junto a ellos, gente de teatro están en el mismo hotel para hacer una convención sobre el impacto de la dramaturgia en la sociedad.
Una primera parte con una crítica humorística sobre la gente del teatro que me ha funcionado pero que en su segunda parte ha decaído muchísimo con esa rave onírica en el bosque.
Reconozco que a nivel interpretativo y de cambio de personajes, vestuario, etc… es un currazo. Pero no me ha merecido la pena las dos horas de obra para un discurso final que no he acabado de entender.

30/05/2025
Jordi Casas Duocastella

En un hotel de muntanya es reuneixen diversos creadors escènics per participar en un simposi cultural, allà coincidiran amb altres hostes que esperen viure una experiència única com és escoltar la brama del cérvol, tot i que fins ara no han tingut aquesta sort.
La Calòrica s’estrena en un escenari gran, com és la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. Ho fan amb un gran espectacle que compta amb les principals senyes d’identitat d’aquesta companyia que ja és un referent del teatre català actual.
La primera part de l’espectacle és la que té els moments més hilarants, sobretot durant el simposi, on reconeixem moltes de les frases que es pronuncien sobre el sector cultural. No m’ha convençut tant la segona part, més caòtica i en la qual els actors canvien constantment de personatge perquè tots ells conflueixen al mateix espai.
En conjunt, una obra irregular però que aconsegueix bones rialles del públic, amb un treball encomiable de La Calòrica per coordinar diàlegs i situacions que succeeixen al mateix temps.

27/05/2025

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La Calòrica es refugia al bosc

La companyia La Calòrica celebra el seu 15è aniversari amb l’estrena de La brama del cérvol, una nova comèdia existencial i política amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció d’Israel […]

21 maig 2025