Tot el que necessites per anar al teatre

Krum

L’autor més destacat de la dramatúrgia israeliana arriba als escenaris barcelonins amb la història tragicòmica d‘un home que no ha fet res a la vida i que torna a un lloc on no ha passat res des que va marxar.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte. Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Neus Mònico Fernández

    Una obra plena de personatges del tot curiosos, que semblen sortits d’una obra de Fellini.

    Una obra que ens deixa veure les miseries de l’esser humà,i que en el fons no deixa de ser un retrat de nosaltres mateixos.

    Les interpretacions han estat totes fantàstiques.
    Personatges i situacions del tot surrealistes, però que ens son del tot conegudes.

    El protagonista principal és en Crosta (Pere Arquillué),un home que no ha fet rés a la vida, és un home apàtic i sense ambicions, en el fons és un fracassat.
    La Choni (Lluïsa Castells ) d’agradat molt en el seu paper, el d’una dona que no té èxit , que està la soltera i li queda l’última pistonada; el seu personatge to i que ens representa la solitud , m’ha fet riure i l’he trobat molt divertida.
    La Rosa Boladeras ens fa el paper de la que ha aconseguit “prosperar” sortint del poble, però que està liada amb un italià (amb el seu paper estereotipat de l’italià sortit, pesat, enganxós…) interpretat magníficament per Jordi Collet.
    Els veïns cotilles i aprofitats, la mare protectora, l’ Ansiosa una dona de la que tothom s’aprofita i que està enamorada d’en Crosta, el silenciós que hi és però passa desapercebut (paper que fa de meravella en Ferran Carbajal) i l’afligit (Oriol Guinart) que és l’hipocondríac i que la seva obsessió és a quina hora és millor fer gimnàstica, al matí o a la tarda. L’Oriol ha fet una actuació del tot brillant i divertida.
    En definitiva són personatges que es troben en un ambient desgraciat , però que qualsevol petit esdeveniment els hi provoca alegria.

    Obra distreta i del tot divertida.

    08/07/2014
  • Llorenç Prats Canals

    El text és interessant, la reflexió, no gens novedosa, però està bé. Ara bé, és molt poc teatral per ell mateix i la barreja de monòlegs quasi místics amb situacions i personatges grotescos no hi ajuda gens. Total, que ho ha de fer tot la dramatúrgia, i la dramatúrgia és de centre parroquial, ens deixa sols amb el text i un espai escènic que cadascú se l’ha de muntar com bonament pugui i alguns tics de modernitat, però de modernitat dels anys seixanta. Els actors són molt solvents, però pobrets estan ben abandonats. Si ni l’Arquillué s’arriba a creure el paper (jo tampoc me l’hauria cregut) i hi ha moments que diu d’ofici! Si la directora volia que veiéssim el món que es troba Krumm des dels ulls de Krumm – que trobo que hauria estat el més encertat -, no se’n surt, de lluny. I sinó, que ens explica que volia fer perquè, pels aplaudiments de cortesia, diria que tothom es va quedar com jo.

    06/07/2014
Articles relacionats

Grec: constel·lacions, whisky, hòsties i crostes

3 juliol 2014

La primera setmana del Grec 2014 ve carregada de propostes teatrals delicioses, d’aquestes que ens tenen una mirada especial del món, i fan que en canviem la nostra. KRUM (EL CROSTA) […]