Tot el que necessites per anar al teatre

Inflammation du verbe vivre (Des mourants)

Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogràfiques per a un viatge físic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui.

Amb els projectes escènics Des femmes (2011) i Des héros (2014), el dramaturg d’origen libanès Wajdi Mouawad va començar a fer realitat el projecte de portar a escena el conjunt de les tragèdies de Sòfocles. Va confiar la traducció de les obres al poeta Robert Davreu, però la seva mort va alterar els plans inicials de

Mouawad que, per tal de posar en escena les dues últimes tragèdies, va decidir prescindir de les traduccions i va reescriure les obres ell mateix en el díptic Des mourants. Aquesta primera peça del díptic està inspirada en Filoctetes, la història del guerrer ferit abandonat per Ulisses en una illa. Des de l’escenari, el mateix Mouawad ens explicarà com, en morir Davreu, va decidir emprendre un viatge a Grècia a la recerca dels herois de l’antiguitat clàssica i com, pel camí, va recuperar les ganes de viure i va descobrir en la poesia l’únic camí possible.

El muntatge pren la forma d’un film que, mentre es projecta, interactua constantment amb l’escenari, ocupat per Mouawad. En el seu periple, l’autor d’Incendies travessa paisatges desolats i viatja fins i tot a mons infernals que ens parlen de la Grècia actual. Un taxista li farà de guia per un món ple ànimes abandonades i de gossos que udolen, en el qual els déus estan absents.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Soy bastante fan de Wajdi Mouawad. Todo lo que han hecho por estos lares de su autoría lo he visto y en mayor o menos medida me ha gustado. Por eso siempre he repetido. Pero esta vez… creo que ya he tenido suficiente!

    Empezamos por Inflammation su verbe vivre. Donde el propio Mouawad se lamenta que ha perdido su musa para escribir teatro y tiene que ir hasta el mismísimo Hades para buscar la inspiración. La propuesta sorprende al principio porque es cine dentro del teatro. Con una película en la que el actor interactúa y se mete y sale de la pantalla. Pero a los pocos minutos la cosa cansa y se hace repetitivo.
    De hecho… la duración de la obra es excesiva. No cal 2 horas y pico para contar esta historia. Y tener a Mouawad real y Mouawad en pantalla es demasiado. Menudo empache de Mouawad!

    Pero si pensaba que esto iba a ser lo peor… ya me he quedado tiesa con Les armes d’Oedipe. Aquí nos mezclan la historia de Edipo y Antigona con la caris actual en Grecia y el asesinato por parte de la policia de un niño de 15 años.
    La escenografía se basa en una tela blanca donde vemos las sombras de los actores (). Algo que hace la obra más densa y desesperante. Y su duración poco ayuda. Varias personas han abandonado la Sala y los que nos hemos quedado nos esos removido en los asientos lo más grande esperando el final!

    Mouawad mucho nos tienes que sorprender pra volver a confiar en ti!

    23/07/2017
Articles relacionats
Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

21 juny 2017

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]