La companyia L’Embarral presenta Iaia, memòria històrica de i amb Alba Valldaura. Una peça teatral inspirada en la vida de la seva àvia, Mercedes Cajo Ballestín que recupera la memòria històrica del segle XX des d’una mirada íntima i familiar. Mitjançant el teatre físic, la veu i la simbologia dels objectes, reivindica el paper de la gent gran i la necessitat de preservar la memòria col·lectiva.
Des del balancí de la residència on viu la Mercedes repassa la seva llarga vida que és, també, la història de tots nosaltres. La República, la Guerra Civil, la dictadura i la transició no són només pàgines dels llibres d’història, sinó que són fets que han marcat la vida de la Mercedes i de tota una generació. I és per això que, a l’explicar-nos-les, es barregen amb les històries més personals de la seva infància, joventut, família, amors… Tal com ens diu ella: per passar pàgina abans cal llegir-la i “iaia, memòria històrica” ens ajuda a llegir la vida d’una de les protagonistes, sovint oblidades, de la nostra història, i que és a la vegada la història de moltes de les nostres àvies.
Iaia, memòria històrica és el resultat d’un procés de creació basat en la vida d’una dona de 95 anys, Mercedes Cajo Ballestín, àvia de la mateixa actriu.
A través d’un treball de camp amb documentació escrita i audiovisual, donant èmfasi a alguns moments rellevants de la vida de Mercedes Cajo, es construeix la dramatúrgia de l’obra que representa una part de la història i la societat espanyola del segle XX, centrant-se especialment en Catalunya.
Un procés d’investigació i composició del personatge a través del cos i de la veu. La simbologia delobjectes quotidians que s’exposen a escena completen la poesia visual.
«Els artistes creem a partir d’un punt de vista, d’una interpretació de la realitat. En aquest punt, no m’escapo de la intenció que vull transmetre amb aquesta peça teatral, amb un fort contingut social i polític. La intenció és recuperar la memòria històrica i reivindicar la funció de la gent gran dins de la nostra societat. Mirant de triar els llenguatges que més s’escauen per representar el que necessito. Fent primer un treball de documentació que culmina en una creació teatral.
Cada persona s’endinsa en el seu propi imaginari, cap a les seves emocions i sensacions quan experimenta qualsevol moment cultural. Per aconseguir aquesta màgia, és important acostar-se al públic. Un teatre humil, popular, partint dels elements que tenim a l’abast.»
Alba Valldaura
Dissabte 19: col·loqui post-funció amb l’historiador Jordi Barra.
