Hernán Cortés se escribe con ñ és la tercera part de la tetralogia que es va iniciar amb l’aclamat Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. En aquesta ocasió porta a escena la vergonya i el pes del nostre passat colonialista.
Llegim el passat per interrogar-nos sobre el present. És el que es proposa la dramaturga i directora Sílvia Ferrando en una peça que és la tercera d’un conjunt de quatre. Les primeres les va posar en escena amb la companyia José y sus hermanas, de la qual va ser membre fundadora i en va formar part fins al 2019. Eren Los bancos regalan sandwicheras y chorizos (2017), una trobada amb el franquisme i amb l’herència que ha deixat en les generacions més joves, i després Armas de construcción masiva (2018), sobre l’educació en totes les seves formes. Ara, la dramaturga es pregunta què queda, en les nostres ments i la nostra manera d’actuar, del passat colonial que arrosseguem. Som realment conscients del passat colonial del nostre país i el que va implicar? Com l’avaluem? Com ens afecta? L’autora proposa que no sigui un col·lectiu homogeni el que respongui en escena aquestes preguntes sinó que ho facin generacions diverses fent servir llenguatges diferents i partint de referents dispars. Perquè només qui explora el passat té els elements necessaris per passar comptes amb el present, per observar-lo amb una certa distància.
Sílvia Ferrando és directora d’escena, actriu i dramaturga des del 1995. Està doctorada en Arts Escèniques per la UAB i llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, i en Matemàtiques per la UPC. Exerceix com a docent d’interpretació, direcció escènica, i dramatúrgia i escenografia a l’Institut del Teatre, on també és responsable de l’àrea de Recerca i Innovació.
