Gordas

Teresa López y Mara Jiménez se han puesto bajo las ordenes de Carlos Mesa para deleitarnos con una obra divertida, delirante y brutalmente honesta.
El formato de Gordas es como si se tratase de pequeñas historias que, en apariencia, no tienen sentido ni conexión entre ellas, pero ahí llega Carlos Mesa y hace que todo el texto encaje.
Mara y Teresa despliegan unas alas preciosas y vuelan sobre el escenario con ese texto hilarante en unas ocasiones y descarnado en otras.
Gordas es un canto a romper ese molde, a desnudarse ante los perjuicios. Una hermosa obra que habla sobre el respeto y de cómo muchas personas que no cumplen con esos cánones establecidos son vistas y juzgadas y también sobre cómo ellas lo sienten y lo perciben.
La obra empieza tímidamente para ir cogiendo fuerza hasta llegar a ese momento en el que no sabes si reír, llorar o las dos cosas al mismo tiempo.
Es verdad que hubo una pequeña parte de la desconecté un poco, pero porque no entendía lo que estaba pasando, pero al terminar la obra entendí a que se estaba haciendo alusión, porque en muchos momentos las metáforas y la propia vida, que a veces parece una te dan que pensar mucho.
A Teresa López la había visto en la noche del año y ya derrochaba un gran desparpajo y comodidad sobre el escenario, pero a Mara la desconocía y es que me ganó por completo con su versatilidad a la hora de dar vida a diferentes mujeres.
Original obra en la que el escenario tan minimalista os va a dar igual, ya que Mara y Teresa se lo comerán a bocados con sus grandes actuaciones.
No me importaría repetir y volver a ver esta obra tan necesaria.

Gordas és una obra ràpida i divertida en la qual a través de situacions reals, dues dones grosses mostren diferents moments de les seves vides i com el seu aspecte físic les marca profundament.

El format triat per Carlos Mesa és el d'una successió de sketches que semblen inconnexos fins que t'adones que estan tots relacionats.

Teresa López i Mara Jiménez, les actrius protagonistes, es posen la pell de personatges que van des de la monja fins a la lesbiana passant pel diable o l'actriu. Ambdues ho donen tot i queda clar que el seu paper és el d'intentar canviar, ni que sigui una mica, la visió que tenim de les persones amb sobrepès i tractar d'entendre com porten totes aquestes situacions.

Tal vegada s'abusa una mica del tema del sexe en general i de les relacions sexuals en particular, quan es podrien haver buscat molts altres temes que ni tan sols es nomenen.

El conjunt, amb una posada en escena minimalista i alguns canvis de registre secundats per accessoris afegits o eliminats del vestuari, és un muntatge per a passar l'estona i deixar anar algun riure que mai està de més.

A GORDAS et trobaràs dues actrius fent paròdia de totes les situacions absurdes en les que es troben només per ser GORDAS. Amb molta crítica a les maneres de fer, de pensar i de funcionar la societat per raons estètiques, ens porten gags amb humor i amb molt de ritme. Un llenguatge de la comèdia molt clar, tot i que caricaturitzat i una mica passat de voltes en algun moment.

Pel meu parer, al ser gags amb pocs canvis en quant a registre, es fa una mica llarg i intens. No dóna moments de respir per poder empatitzar amb el que estàn explicant.

Recomanable si el que vols és riure una bona estona i t'encaixa el format gag.

 

Gordas és una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat… i el físic. Què tenen en comú Satanàs, una estrella de cinema, dues monges, una lesbiana convertida per força, les ganes de follar i un donut? Al principi semblen ingredients sense sentit… però ….





Un espectacle per riure (amb alts i baixos) sobre els cossos imperfectes de tots però sobretot en les dones. Les dues actrius són grasses, 'gordas' com elles mateixes diuen. I ens expliquen en diferents escenes els moments com saltar-se la dieta, a l'hora de quedar amb algú amb el tinder, el moment de la recerca de moment pel sexe, la recerca el cos somniat a canvi de l'ànima.





Com he comentat, hi ha escenes, esquetxos que són realment divertits; d'altres no tant, però en conjunt és divertit. Una bona proposta per anar a passar l'estona i riure. Com vaig comentar el mateix dia que la vaig veure aquesta setmana, aquestes propostes que venen de Madrid i que estan un dia o un parell de dies de la setmana tenen un públic assegurat. No crec que sigui per ser en castellà, és un públic que vol passar-ho bé i riure una bona estona. Aquestes poden ser les princeses una mica esbojarrades, una mirada al passat, la improvisació amb un bon toc d'humor.

El millor de tot? Voler normalitzar el físic amb quilos de més (o menys), que no sigui el nostre cos l'única carta de presentació per mostrar-nos a nosaltres mateixos. Tant en les xarxes socials, a l'hora de la recerca la feina i la recerca de sexe.
L'obra vol deixar clar que parla de l'obesitat, de la 'gordura' i toca (amb més o menys encerts) molts dels estigmes que hi ha sobre ella.
Per cert, no cal tenir uns quants quilos de més per poder entrar a l'obra. Vaig poder veure un teatre ple de gom a gom, amb persones de totes les edats i físics. I tots amb una cosa en comú, totes rient amb elles.

Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç