Gordas

Gordas és una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat… i el físic. Què tenen en comú Satanàs, una estrella de cinema, dues monges, una lesbiana convertida per força, les ganes de follar i un donut? Al principi semblen ingredients sense sentit… però ….





Un espectacle per riure (amb alts i baixos) sobre els cossos imperfectes de tots però sobretot en les dones. Les dues actrius són grasses, 'gordas' com elles mateixes diuen. I ens expliquen en diferents escenes els moments com saltar-se la dieta, a l'hora de quedar amb algú amb el tinder, el moment de la recerca de moment pel sexe, la recerca el cos somniat a canvi de l'ànima.





Com he comentat, hi ha escenes, esquetxos que són realment divertits; d'altres no tant, però en conjunt és divertit. Una bona proposta per anar a passar l'estona i riure. Com vaig comentar el mateix dia que la vaig veure aquesta setmana, aquestes propostes que venen de Madrid i que estan un dia o un parell de dies de la setmana tenen un públic assegurat. No crec que sigui per ser en castellà, és un públic que vol passar-ho bé i riure una bona estona. Aquestes poden ser les princeses una mica esbojarrades, una mirada al passat, la improvisació amb un bon toc d'humor.

El millor de tot? Voler normalitzar el físic amb quilos de més (o menys), que no sigui el nostre cos l'única carta de presentació per mostrar-nos a nosaltres mateixos. Tant en les xarxes socials, a l'hora de la recerca la feina i la recerca de sexe.
L'obra vol deixar clar que parla de l'obesitat, de la 'gordura' i toca (amb més o menys encerts) molts dels estigmes que hi ha sobre ella.
Per cert, no cal tenir uns quants quilos de més per poder entrar a l'obra. Vaig poder veure un teatre ple de gom a gom, amb persones de totes les edats i físics. I tots amb una cosa en comú, totes rient amb elles.

Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç

Teresa López y Mara Jiménez se han puesto bajo las ordenes de Carlos Mesa para deleitarnos con una obra divertida, delirante y brutalmente honesta.
El formato de Gordas es como si se tratase de pequeñas historias que, en apariencia, no tienen sentido ni conexión entre ellas, pero ahí llega Carlos Mesa y hace que todo el texto encaje.
Mara y Teresa despliegan unas alas preciosas y vuelan sobre el escenario con ese texto hilarante en unas ocasiones y descarnado en otras.
Gordas es un canto a romper ese molde, a desnudarse ante los perjuicios. Una hermosa obra que habla sobre el respeto y de cómo muchas personas que no cumplen con esos cánones establecidos son vistas y juzgadas y también sobre cómo ellas lo sienten y lo perciben.
La obra empieza tímidamente para ir cogiendo fuerza hasta llegar a ese momento en el que no sabes si reír, llorar o las dos cosas al mismo tiempo.
Es verdad que hubo una pequeña parte de la desconecté un poco, pero porque no entendía lo que estaba pasando, pero al terminar la obra entendí a que se estaba haciendo alusión, porque en muchos momentos las metáforas y la propia vida, que a veces parece una te dan que pensar mucho.
A Teresa López la había visto en la noche del año y ya derrochaba un gran desparpajo y comodidad sobre el escenario, pero a Mara la desconocía y es que me ganó por completo con su versatilidad a la hora de dar vida a diferentes mujeres.
Original obra en la que el escenario tan minimalista os va a dar igual, ya que Mara y Teresa se lo comerán a bocados con sus grandes actuaciones.
No me importaría repetir y volver a ver esta obra tan necesaria.