Exacte, el món com no és

Sinopsi

Lara Sendim és l’autora i directora Exacte, el món com no és, un monòleg musicat (que no musical), visceral, catàrtic, metamòrfic, catastròficament còmic i irònic per necessitat. Sense por, sense vergonya, sense censura.

SINOPSI

Ella. La pianista. Un viatge en el temps. Una màquina d’escriure imaginària. Un metrònom. La carta. El forat. I uns versos flotador:

“Una idea que em salva l’ara,
que m’ajuda a surar en el fang on m’he ficat,
és pensar que la piltrafa que sóc ara,
em salvarà més endavant.”

Ella, la protagonista, s’ha proposat fer un viatge en el temps. Creu que ho aconseguirà escrivint una car­ta pel seu jo futur. Aspira a obrir la carta en el futur per viatjar en el temps. Per viatjar al passat. Al passat del futur, que és el present d’ara. Per què ara? Perquè s’ha fomut una patacada còsmica.

Entrar en crisi és dur, i sortir-ne és un xut d’eufòria. Però hi ha un camí que va des del tocar fons més fastigós, fins el remuntar més alliberador. No és automàtic, ni màgic, ni passa perquè sí. És un procés del que caldria aprendre. Però sovint passa que el que copsem, intuïm, desxifrem en aquest moment de lucidesa, ens sembla tan evident que no ens hi cap al cap que se’ns oblidarà. Però se’ns oblida. Així que aquest monòleg neix de la necessitat de no oblidar. Perquè potser si recordem, n’aprendrem per la propera patacada.

La carta és un pretext, el ca­talitzador del viatge que fem des de la devastació d’una crisi, fins a la reconstrucció de nosaltres mateixos. Perquè la reconstrucció arriba, sempre arriba!