A mitjan segle XVI, Margarida de Rugall és acusada de bruixeria i condemnada a morir penjada. Segles després, la seva veu torna a escena a través de la transcripció del judici que la va condemnar. Clara Manyós dirigeix el text de Queralt Riera: Evidències evidents de bruixeria, una relectura del procés judicial d’una dona jutjada pel seu temps.
Sinopsi
Mitjan segle setze. Vila de Mont-Ros, a la Vall Fosca. Comença el judici. Ells diuen moltes i moltes paraules i troben evidències evidents de bruixeria en les accions i conducta de Margarida de Rugall. I la condemnen a penjar de la forca.
La seva filla la despenja, la vetlla i honra la seva memòria. La seva reves-ves-besneta arriba a la casa familiar, que tothom anomena “la casa de les bruixes”, i descobreix la seva història. L’espolsa, la vetlla i honra la seva memòria. Totes dues ho fan per les seves mares, per les seves filles.
La condició de dona, independent, autosuficient i poc complaent era suficient per condemnar-nos aleshores. I ara? Què ens continua unint a les nostres ancestres perseguides i penjades?
Evidències evidents de bruixeria és una adaptació d’Un ram de margarides del cicle 365 Dones l’any del Teatre Nacional de Catalunya el 2025 i estrenat al Born Centre Cultural.
Notes de companyia
És surrealista i quasi còmic llegir el manuscrit real del judici que es va fer a Margarida de Rugall al segle setze per arribar a la conclusió que era una bruixa i calia assassinar-la. Vist des de l’actualitat no hi ha cap dubte que els calien excuses rocambolesques i arguments recaragolats per poder acusar una remeiera i llevadora viuda (amb terres de la seva propietat) de bruixeria. Però què passarà quan d’aquí a uns quants segles algú llegeixi les excuses absurdes amb les quals avui es legitima el masclisme o la lesbofòbia?
Per sort, a més d’aquesta penosa herència patriarcal, tenim una altra herència: la de la comunitat, dels grups de bruixes que al segle XVI feien pinya d’amagat per compartir històries, remeis, penes i alegries. I, també per sort, aquest espectacle ha reunit un grup de bolleres que, acompanyant a la Rugalla, hem fet la nostra comunitat, el nostre cercle d’històries, remeis, penes i alegries.
