Tot el que necessites per anar al teatre

Estripar la terra

Estripar la terra

El nou text de Josep Maria Miró (Autor de Gang Bang -2011-, El principi d’Arquimedes -2012-, Fum -2013- o Nerium Park -2013-) és l’obra amb que s’estrena la nova companyia La padrina, integrada pels joves actores Ricard FarréDavid Marcé i Arnau Puig.

SINOPSI

Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar. Coincidint amb una celebració que agrupa a un nombrós grup de gent del poble a la casa de cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistats, tant les més recents com aquelles aparentment sòlides, i també el respecte als espais de privacitat.

Video

Fotos

Estripar la terraEstripar la terraEstripar la terraEstripar la terra

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    edu beltran

    Vaig anar a la funció de dissabte 12 de juliol, el cap de setmana on l’actor Oriol Casals substituïa David Marcè al personatge de Miquel. Detall sense importància ja que els tres actors sobre l’escenari van demostrar total compenetració. El text parteix d’una premisa crua, versemblant i realista, amb la qual és fàcil empatitzar-hi, i el llenguatge i les accions són totalment naturals i creïbles. Tot i que el text té molts atractius, el veritable punt fort de l’obra són les tres interpretacions. Una veritable joia d’obra, que mereix un reconeixement especial.

    14/07/2014

  • 12345

    NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ

    Fins a on estem disposats a arribar per conservar una feina ??

    Una escenografia molt bona, plena de detalls i objectes on de seguida ens adonem que ens trobem en el despatx d’un casal de joves d’un poble de Catalunya, ja que no hi falta cap detall (jocs de taula, un tambor, un cap gros, colors, diapositives, una guitarra, una rosa de Sant Jordi, una banderola amb la senyera, ….),i amb les parets folrades de cartells de festes majors de diversos anys.

    La llum que entra per les escletxes de la persiana és genial, realment està mol ben trobat.

    El sistema que s’utilitza per situar-nos en el temps passat, utilitzant canvis de llum i fent caminar els protagonistes d’esquena i en darrera, ho vam trobar molt original i efectiu.

    Tots tres actors van estar impecables, actuant en tot moment amb naturalitat i del tot creïbles, i l’Alicia tot i que no hi és físicament present, és un personatge de gran importància dins de l’obra.

    Els temes que se’ns planteja són molt interessants i variats; les retallades que pateix la cultura en l’actualitat, l’enfrontament, manipulació i egoisme de les persones davant la por de perdre la feina , la desconfiança en persones desconegudes que ajuden desinteressadament, un fet passat que ens marca i ens segueix de per vida , els problemes econòmic davant una separació,……

    En fi, a nosaltres ens ha agradat moltíssim i la recomanem a tothom.

    Del 26 de juny al 27 de juliol
    De dimecres a dissabte a les 21.00 h. Diumenges a les 19.00 h.

    NO US LA PERDEU !!!!!!!!!!!!!!!

    03/07/2014

Articles relacionats