Entre tu i jo no en fem un

Entre tu i jo no en fem un és la història real de superació de Quim Llisorgas, un jove de 28 anys que ha lluitat des que va néixer contra la injustícia. En Quim explica la seva vida i els entrebancs amb què s'ha trobat a causa de la seva discapacitat.





L'obra ens parla de Quim i en primera persona. El seu cas, amb un trastorn genètic que li causa problemes musculars, de visió i de veu; per fer-ho més 'amigable' l'anomena Manolo en tot moment.





Ens comenta la seva infància, com va patir de ben petit de ser diferent. De l'escola, els mestres, l'entorn i com li van girar l'esquena. De les dificultats que ha tingut per aconseguir el que volia. D'un somni que ara veu obtingut, ser actor; i d'altre que no comentaré que encara està lluitant i que va iniciar-ho amb "no podràs fer-ho", "persones com tu, no poden tenir-ho", ... una discriminació en tota regla d'algunes institucions.





Ester Nadal és la directora d'aquest muntatge, a més de sortir-ne també com apuntadora i actriu. Es pot dir, que ella cada dia aconsegueix un petit somni que tenia de petita. Com he comentat interpreta diferents personatges com la mare del Quim (entre el públic assistent), de logopeda i d'una de les seves professores. I Lluís Cartes ens posa la música en directe, present per parts essencials de l'espectacle.





Ara que estem veient diferents muntatges on expliquen els traumes personals dels protagonistes, molt sovint amb el tema central de la Salut Mental. Quim ha fet un pas endavant i ens explica la seva experiència, en moments molt forts i que tens la llàgrima i el cor encongit, sense caure en el victimisme. Fins i tot amb un somriure.





Un espectacle creat amb el cor. Amb ganes d'explicar-nos una història de veritat, de superació. Sense voler caure en la llàgrima fàcil o en el victimisme. Molt recomanable, i vist com ha anat tot. Fins i tot per aquells educadors, que puguin veure'l com a vegades les accions d'ells poden afectar en una persona, tot i la persistència del Quim en seguir endavant, continuar el seu somni i continuar estudiant.



M'ha recordat l'espectacle que vaig veure a Marc Buxaderas a Fira Mediterrànea, on sense complexes explicava la seva vida amb sense pels a la boca. Posava la seva discapacitat de la vidad i explicada en forma de monòleg persona, amb molt humor i ironia, i de les situacions que li pasen.





Al Teatre Eòlia, també hem vist com una serie de persones ens van explicar la seva vivència, per sorti-ne de la marginació i viure com P.A.U. Alhayat al Maldà, la d'un grup de persones amb diversitat funcional que han volgut tirar endavant com actors professionals,





Teniu fins el proper 15 d'octubre per anar al Teatre Eòlia.



  Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

En Quim Llisorgas, un noi de 28 anys afectat d’una malaltia genètica anomenada síndrome de Joubert explica en primera persona tot l’esforç de superació que ha hagut de fer tots aquests anys per arribar a aconseguir el seu somni: ser actor. I ens ho demostra en aquesta re-estrena que va estar un mes en cartell a finals de l’any passat. Actualment té un paper a la sèrie de TV Com si fos ahir i agraeix a la sèrie que tingui en compte les malalties minoritàries.

No és una obra de teatre basada en fets reals. És un fet real explicat pel mateix autor, qui amb totes les dificultats físiques que encara té, ens arriba a l’ànima i commou profundament amb la descripció de la seva vida, els problemes que ha hagut de superar, les escoles especials, les logopedes, el pas per les USES (Unitat de Suport a la educació), els EAP (equip d’assessorament psicopedagògic) i la frustració de haver-li estat negada la titulació de la ESO.

La dramatúrgia d’aquest espectacle ha anat a càrrec d’ell mateix, Ester Nadal i Marc Pinyol que han aconseguit fer art d’una dificultat, teatre de divulgació d’un tema difícil d’encaixar. Lluís Cartes n’ha fet la música i les cançons que, a demés de ser molt boniques, alleugeren la tensió de les dificultats del protagonista. Ester Nadal és la mare que l’acompanya no només amb les il·lusions del Quim sinó també amb  les seves pròpies construint un teixit de somnis amb un resultat molt poètic i entranyable.

En diuen teatre inclusiu, tot i que el fet d’haver d’incloure ja és excloent. Les persones amb diversitats funcionals formen part de la societat. Com diu Òmnia Bakkali Tahiri al seu libre Un far a tres minuts de casa: “La diferencia és riquesa quan va acompanyada de respecte, les societats s’han d’adaptar a les persones que les conformen, les veus més fluixes al centre de la rotllana per poder-les sentir bé, que fóssim uns més, i no pas uns altres.”

Aquesta obra ens aporta la riquesa de la diferència, de la superació, de la voluntat i el desig de viure. Gràcies Quim.

Possiblement, molts de vosaltres coneixeu l'actor Quim Llisorgas per ser l'Hèctor, un dels protagonistes de la sèrie de TV3 Com si fos ahir.

La vida d'en Quim no ha estat fàcil. Quan va néixer els metges li van diagnosticar una possible síndrome de Joubert, un trastorn genètic que en el seu cas li causa problemes musculars, de visió (d'un ull, només hi veu un 10% i de l'altre un 5%) i en la parla; ell ha decidit anomenar-lo Manolo.

En Quim va començar en el món del teatre, com molts d'altres actors de casa nostra, participant en Els Pastorets.

El seu somni era ser actor, i tot i les dificultats que va anar trobant pel camí, finalment ho va aconseguir.
Va ser a finals de 2019 que va sorgir la idea de fer una obra sobre la seva vida. Però no va ser fins a principi de 2020 que va començar tot el procés creatiu d'Entre tu i jo no en fem un, una obra de teatre documental sobre la seva vida per reivindicar que malgrat les diversitats funcionals tothom pot assolir els seus somnis; demostrar que amb esforç, constància i dedicació les coses es poden arribar a aconseguir i per servir d'exemple per a tots aquells que es troben en la seva mateixa situació.

Entre tu i jo no en fem un està basat en la vida de Quim Llisorgas, un jove de vint-i-sis anys que ha hagut de lluitar des que va néixer contra la injustícia de ser diferent.

La dramatúrgia la signen en Quim Llisorgas, l'Ester Nadal i en Marc Pinyol.
La posada en escena és senzilla, de manera que l'espectador posa tota l'atenció en el relat i en el treball interpretatiu.
És el mateix Quim qui ens parla de tot el que han hagut de lluitar la seva mare i ell davant la discriminació, les etiquetes, l'exclusió i dels "no podràs fer-ho", que ha hagut d'aguantar durant anys.
Complementen l'actuació l'Ester Nadal que l'acompanya en tot moment a escena interpretant els personatges de la seva mare i el de una professora; i el músic Lluís Cartes, també present durant tot l'espectacle.
La projecció de fotografies que acompanyen el relat donen un valor afegit i molt de significat a la història que les envolta.

A Entre tu i jo no en fem un vaig experimentar un munt d'emocions. Alegria, tristesa, indignació, tendresa, sorpresa i admiració.

Tot i que la història d'en Quim és molt colpidora, l'espectacle fuig del victimisme, fins i tot hi ha episodis amb molts tocs d'humor.

Si teniu oportunitat d'anar-hi, no us ho penseu, estic segura que la gaudireu tant o més de com ho he fet jo.