Encara hi ha algú al bosc és el relat de les supervivents de la violència sexual a la guerra dels Balcans en diàleg amb una autoficció de la dramaturga Anna Maria Ricart amb actrius com Ariadna Gil.
Sinopsi
Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió de Barcelona. Aquí gaudíem de l’eufòria olímpica. A Sarajevo l’havien viscuda uns anys abans. De sobte, la TV ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona. El novembre de 2020 farà 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra, on entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. Els focus i les càmeres ja no hi són. Però, ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d’aquelles violacions?
Ahir vaig estar veient a l’Auditori de Granollers aquesta obra que fins fa molt pocs dies va estar en cartell al TNC. Aquesta peça que bé podem encaixar com a teatre-document d’Anna Maria Ricart amb un text compromès i valent, dóna veu a les dones i adolescents violades com estratègia de neteja ètnica i també als fills nascuts d’aquestes violacions a la guerra de Bòsnia dels anys 90. Els relats són aterridors i els seus testimonis ens arriben carregats de por i dolor amb veus tremoloses i paraules trencades però fetes de forma original i intel·ligent i fins i tot amb alguns moments divertits però sense oblidar la realitat de l’horror, gràcies a l’acurada direcció de Joan Arqué . Impactants les comparacions amb els fets que en aquells moments passaven, mentre aquí celebràvem les medalles amb les Olimpíades allà queien bombes o mentre el Barça guanyava la Champions allà morien periodistes que havien anat a cobrir la guerra. Una posada en escena multicultural on conflueixen, projeccions, gravacions en viu, música i cançons interpretades pels mateixos actors tot això acompanyat d’una efectiva escenografia que ens recorda un bosc amb arbres que és l’únic que queda després de la desaparició de les cases per les bombes, juntament amb magnífica il·luminació de penombres. I pel que fa a la interpretació només tinc una paraula, Brillant, i em refereixo a tots als set actors i actrius sense distinció que ho fan creïble i transmeten una empatia desbordant. Una nit de teatre amb majúscules que el públic en peu va premiar amb merescudíssims aplaudiments i que espero sigui nominada i posteriorment premiada amb diferents guardons en diverses categories, s’ho mereix.