Tot el que necessites per anar al teatre

Els nens desagraïts

Els nens desagraïts

La companyia Arcàdia tanca, amb Els nens desagraïts, la seva trilogia sobre la família, iniciada amb La terra oblidada i continuada amb La pols, tres textos de Llàtzer Garcia que parlen de les nostres arrels o la impossibilitat de tallar amb elles, per molt que ens hi esforcem. 

SINOPSI

A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.

Video

Fotos

Els nens desagraïtsEls nens desagraïtsEls nens desagraïtsEls nens desagraïtsEls nens desagraïts

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    La pèça ens parla del fanatisme i de la manipulació vehiculada a través de la religió posant el focus en el preu que s’ha de pagar quan decideixes deixar de formar-ne part. Una història que aconsegueix atrapar-te des del minut zero – tot i que comença un xic lenta – mitjançant uns diàlegs realistes que doten de credibilitat i profunditat als personatges. Una posada en escena on es respira una atmosfera mística i quatre intèrprets en estat de gràcia. Entreu a http://www.gaudintdelteatre.cat on trobareu tot el comentari complet

    07/12/2017

  • 12345

    Nil Martín

    Textàs de Llàtzer Garcia, i magistralment interpretada!

    30/11/2017

  • 12345

    Hebert

    Admeto la meva fascinació per les sectes carismàtiques, com la d’aquests NENS DESAGRAÏTS. Una comunitat tancada als afores de Girona, ja fa uns anys. Una líder que entra en èxtasi i governa la comunitat, pràcticament aïllats del món exterior, esperant l’apocalipsi on ells se salvaran. Cal renunciar, però, al contacte amb el món exterior, el dels pecadors. I si aquests són els nostres pares, marits, amics…doncs també.

    El millor és que no cau en maniqueismes simplistes contra les idees de la comunitat ni en personatges exagerats. La “Mare” – magnífica Teresa Vallicrosa- té un fanatisme calmat, fruti del seu convenciment absolut en el que predica. Els fills–nets desagraïts (Muguet Franc, debilitat, Ramon Pujol i Guillem Motos) trencaran amb la comunitat i es retroben anys després a un funeral tan rellevant com simbòlic. Figura que ells han guanyat…però segur que no han perdut res pel camí de la descreença? El preu que han pagat, valia l a pena? Com un imant, han de tornar al lloc on vivien i fer un exercici final per alliberar-se, si és possible, dels traumes marcats a la infància.
    A mi m’hagués agradat que el final fos un parell de minuts abans de com acaba; mania meva de les històries circulars.

    26/11/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Nueva dramaturgia catalana de la mano de Llàtzer Garcia.
    La cosa va de fanatismos religiosos. De gente que se deja embaucar en falsos mesias y dejan de lado a sus familias y amigas para introducirse en comunidades religiosas sectarias.
    En esas comunidades nacen niños. Y en esta obra vamos a descubrir la vida de 3 de ellos. Como lo vivieron, como afectará en sus vidas futuras.
    Que me ha encantado vamos!!
    Va a pasar mucho tiempo hasta que pueda olvidarme de La líder espiritual de la secta interpretada maravillosamente bien por Teresa Valliriosa.
    Y esa iluminación tan acertada de naranjas. Muy chulo!
    No os perdáis la obra! Merece mucho la pena!!

    25/11/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Una obra sobre la fe i el que la rodeja.

    20/11/2017

  • 12345

    Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

    Me ha encantado!Los actores sensacionales!La recomiendo!

    16/11/2017

Articles relacionats