Tot el que necessites per anar al teatre

Els nens desagraïts

Els nens desagraïts

La companyia Arcàdia tanca, amb Els nens desagraïts, la seva trilogia sobre la família, iniciada amb La terra oblidada i continuada amb La pols, tres textos de Llàtzer Garcia que parlen de les nostres arrels o la impossibilitat de tallar amb elles, per molt que ens hi esforcem. 

SINOPSI

A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Nil Martín

    Textàs de Llàtzer Garcia, i magistralment interpretada!

    30/11/2017
  • Hebert Parodi

    Admeto la meva fascinació per les sectes carismàtiques, com la d’aquests NENS DESAGRAÏTS. Una comunitat tancada als afores de Girona, ja fa uns anys. Una líder que entra en èxtasi i governa la comunitat, pràcticament aïllats del món exterior, esperant l’apocalipsi on ells se salvaran. Cal renunciar, però, al contacte amb el món exterior, el dels pecadors. I si aquests són els nostres pares, marits, amics…doncs també.

    El millor és que no cau en maniqueismes simplistes contra les idees de la comunitat ni en personatges exagerats. La “Mare” – magnífica Teresa Vallicrosa- té un fanatisme calmat, fruti del seu convenciment absolut en el que predica. Els fills–nets desagraïts (Muguet Franc, debilitat, Ramon Pujol i Guillem Motos) trencaran amb la comunitat i es retroben anys després a un funeral tan rellevant com simbòlic. Figura que ells han guanyat…però segur que no han perdut res pel camí de la descreença? El preu que han pagat, valia l a pena? Com un imant, han de tornar al lloc on vivien i fer un exercici final per alliberar-se, si és possible, dels traumes marcats a la infància.
    A mi m’hagués agradat que el final fos un parell de minuts abans de com acaba; mania meva de les històries circulars.

    26/11/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Nueva dramaturgia catalana de la mano de Llàtzer Garcia.
    La cosa va de fanatismos religiosos. De gente que se deja embaucar en falsos mesias y dejan de lado a sus familias y amigas para introducirse en comunidades religiosas sectarias.
    En esas comunidades nacen niños. Y en esta obra vamos a descubrir la vida de 3 de ellos. Como lo vivieron, como afectará en sus vidas futuras.
    Que me ha encantado vamos!!
    Va a pasar mucho tiempo hasta que pueda olvidarme de La líder espiritual de la secta interpretada maravillosamente bien por Teresa Valliriosa.
    Y esa iluminación tan acertada de naranjas. Muy chulo!
    No os perdáis la obra! Merece mucho la pena!!

    25/11/2017
  • Una obra sobre la fe i el que la rodeja.

    20/11/2017
  • Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

    Me ha encantado!Los actores sensacionales!La recomiendo!

    16/11/2017
Articles relacionats
Llàtzer Garcia: “Els nens desagraïts parla de la necessitat de les persones de creure en alguna cosa”

Llàtzer Garcia: “Els nens desagraïts parla de la necessitat de les persones de creure en alguna cosa”

4 desembre 2017

Després de La terra oblidada i La pols, arriba la tercera part de la trilogia de la família escrita i dirigida per Llàtzer Garcia. En aquesta ocasió, Els nens desagraïts […]