Sinopsi

“Sé bastant bé quin tipus de societat m’agradaria: descentralitzada, no autoritària, comunista, no sexista –una societat en què la gent pugui estar en contacte amb els seus sentiments i en control de les seves vides.” Caryl Churchill

SINOPSI

El primer acte té lloc a finals del XIX a Àfrica, on Clive, administrador de les colònies i representant de l’Imperi Britànic i els valors de la societat patriarcal occidental, imposa els seus ideals a la família i als nadius. Però l’ambient de tranquil·litat, desig i aparent felicitat que envolta la família es veurà amenaçat per la revolta dels negres contra la repressió colonial dels blancs.

El segon acte transcorre a Londres un segle més tard –que nosaltres situem en el nostre propi temps–, quan els comportaments i les expectatives de la societat han canviat en gran mesura, havent-se produït entremig un alliberament de les rígides estructures morals, tot i que certs valors i mentalitats de l’època victoriana continuen encara presents de manera més o menys velada. En aquesta part, la família de Clive es deconstrueix i els personatges –per als quals tan sols han passat vint-i-cinc anys– passen a viure de manera lliure i oberta la seva sexualitat, apropant-se més als seus sentiments i a la seva identitat.

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Ivan Andrade
Teatre Barcelona

Orgia teatro-musical delirant

Traïcions, enganys, repressió, homosexualitat, llibertinatge, pedofília… tots aquests temes són abordats en aquesta obra on la directora Glòria Balanyà realitza el curiós experiment de reflectir trets psicològics dels personatges a través d’aspectes formals com poden ser el vestuari, la fisonomia o el gènere de l’actor que l'interpreta. Destacar l'excel·lent feina dels actors!

Els passatges més monstruosos són descrits amb humor delirant, mentre que les situacions més còmiques són narrades amb dramatisme histriònic. I cap d’aquestes decisions semblen fruit d’una ment capriciosa o trivialment provocadora, sinó que s’entenen com a part d’un dispositiu que vol integrar-se com a part del missatge de l’obra; l’absurda tossudesa de l’home en la seva incansable insistència en forçar una homogeneïtat impossible, doncs no han nascut a la història dos homes iguals.

El text de Caryl Churchill és una esbojarrada mescladissa de situacions cavalcades i superposades que donen vida a escenes que parlen sobre la tolerància i la repressió -principalment sexual- en dues èpoques diferents: les colònies angleses a l’Àfrica i la societat contemporània. La por com a nucli activador i repressor de la inevitable multiplicitat de l’espècie humana.

Una obra singular i diferent, recomanada per a espectadors interessats en nous llenguatges i propostes. No recomanada per a espectadors de cul inquiet, doncs l’espectacle dura quasi bé dues hores i mitja (realment, una mica més del que hagués estat estrictament necessari).

29/03/2014
Llorenç Prats Canals

M’ha deixat fred. No és que esperi que el teatre expliqui necessàriament una història linial, ni tan sols que s’hagi de cenyir a d’altres convencions. Però sí que espero que em provoqui alguna mena d’emoció del tipus que sigui. Un teatre que és una experiència estrictament intel·lectual, com si llegís un estudi sobre alguna cosa, no m’interessa. I és la sensació que he tingut, he estat fora de l’obra tota l’estona i a més a més com si em parlessin des d’un context cultural, uns valors, uns fantasmes, uns dimonis, molt llunyans. Potser als anglesos i a la moral anglicana i tardovictoriana se li fa tot plegat molt més proper. No ho sé. M’ha passat sempre amb el teatre d’aquesta autora i. mira, hi he recaigut.
Això no vol dir que l’espectacle no estigui ben servit, no, ni de lluny. Els actors i les actrius fa un treball més que lloable, en alguns casos excel·lent i la dramatúrgia, el muntatge, és àgil i està molt ben portat. Fins i tot el procés de creació a partir de workshops previs al text, excessivament evident d’una altra banda, la fa distreta, sobretot al primer acte, la descompensació amb el segon és molt gran. Però vaja, tot plegat es queda una mica en això, com si anessis a passejar per la Rambla i t’aturessis a mirar-te les estàtues humanes. Més encert en la tria del proper text.

13/04/2014

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El setè cel és a la Beckett

Caryl Churchill és una de les autores de teatre anglosaxones més reconegudes i representades, però encara és força desconeguda a les nostres sales. La companyia Teatre de l’Enjòlit s’ha proposat […]

20 març 2014