Ahir sabíem que anàvem a veure una proposta pensada i creada en exclusiva per ser interpretada pel seu protagonista, en
Joan Pera. Sabíem que anàvem a veure una comèdia popular amb un esquema televisiu, estructurada en capítols. Sabíem que era una proposta llarga, de més de dues hores i mitja de durada.
Tot Aixó ho sabíem, però confiàvem en el fet que ens ho passaríem bé i riuríem una estona.
I si, però no, vam riure a estones, ens ho vam passar bé a estones, ... però sincerament ens hem trobat amb
un argument poc treballat, molt lineal i exagerat en excés, i sobretot
totalment previsible gairebé des de l'inici ... i per acabar de rematar-ho, amb una durada excessiva, amb un guió allargassat (fins a 5 capítols), sense cap necessitat.
Resumint ...
ens va decebre molt, moltíssim ...
malgrat la gran actuació i professionalitat de Joan Pere; hem de reconèixer que teníem realment ganes de què l'espectacle arribes a la seva fi.
Escrita per
Joel Joan i
Hèctor Claramunt, i dirigida per en Joel Joan, és
una típica comèdia d'embolics esbojarrada, feta a la mida del seu protagonista, un empresari català, en Francesc Ramon Pujols Pinyol, propietari de l'empresa de galetes Pujols-Pinyol,
un magnífic Joan Pera. Un actor que gaudeix de valent dalt l'escenari, i que ens mostra la seva gran capacitat de comunicació i la seva inqüestionable proximitat.
En Francesc Ramon està il·lusionat amb el casament de la seva única filla, la Meritxell (
Anna Carreño) amb el Bernat (
Oriol Casals), un noi com cal, el gendre ideal.
Ha organitzat un gran casament, convidant més de 600 persones, ha contractat una orquestra, una companyia de circ, una empresa de pirotècnia, .....
Però, el dia abans del casament descobreix qui va ser la mare del seu futur gendre ... i si resulta que els nuvis són també germans?
Una encertada escenografia de Marc Salicrú i Mercè Lucchetti que ens situa a l'ostentós interior de l'habitatge dels Pujols Pinyol, una enorme sala, dos pisos, portes, sortida al jardí, ... elements que afavoreixen sense dubtes al desenvolupament de la comèdia.
EL PARE DE LA NÚVIA (... i potser del nuvi, com de fet anuncia el fulletó que reparteixen a l'entrada), és u
na comèdia amb un punt esbojarrat on destaquem per no creïbles i per la seva "estrafolàrietat", els papers assignats a la mare (
Maife Gil), potser el personatge pitjor tractat de la comèdia, ... i el del primer nuvi de la "nena" (
Marc Rius); tampoc estan massa ben resolts els papers del modista, missatger i regidor que interpreta
Sergi Vallès.
Paper important i destacat, de fet és el coprotagonista de la proposta, el que interpreta
Pep Sais, la mà dreta i confident d'en Francesc Ramon que en tot moment ens mostra el seu punt d'ironia envers el comportament del "pater familia". Ell sap avançar-se als problemes i és capaç de transmetre la seguretat i la tranquil·litat que li manquen al seu cap.
Una comèdia, a la fi, pensada pels incondicionals d'en Joan Pera, que riuen sorollosament els seus gags, i comenten la jugada en veu alta com si estiguessin al menjador de casa seva. Com hem dit al començament,
a nosaltres ens ha decebut enormement, potser perquè esperàvem molt més d'aquesta proposta; malgrat que la comèdia té un ritme fluid,
se'ns va fer llarga.... massa llarga i interminable.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
“El pare de la núvia” és un vodevil a la mida de Joan Pera, que pot desplegar el seu habitual talent còmic amb la complicitat de Pep Sais i Maife Gil, així com per la parella de nuvis formada per Anna Carreño i Oriol Casals.
La imminent boda de la filla del personatge de Joan Pera es complica quan ell descobreix que també podria ser el pare del nuvi. Això donarà peu a un seguit de situacions divertides.
Una obra per tots els públics amb una durada excessiva (més de 2 hores amb entreacte inclòs) però que compleix la seva funció si no es tenen masses expectatives.
Vaig anar a veure aquesta obra sense saber molt be que em trobaria. Va superar les meves expectatives. Des de que comença fins que s’acaba tot són riures assegurats. Em vaig divertit i els actors van ser insuperables. Recomano veure-la, el pes de l’obra és de Joan Pera i el supera amb creus. Sens dubte repetiria.
Ahir vam estar al Condal veient aquesta obra escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt i que el primer alhora dirigeix. Una típica comèdia d’embolics que van in crescendo a mesura que va avançant i de la qual poc us diré per tal de no fer spoiler i que sigueu vosaltres qui els descobriu si aneu a veure-la. Diàlegs divertits amb una espurna de picant per donar més salsa al tema i situacions delirants i esbojarrades que inevitablement et treuen un somriure i en el cas de molts espectadors rialles exageradament sonores. Tot el pes com podeu suposar recau en Joan Pera (Joel Joan la va escriure pensant en ell) i com era d’esperar, encara que aquesta vegada mes mesurats, no falten els seus típics afegits sortint-se de guió, però vaja els seus dots per empatitzar amb el públic són innegables. La resta d’actors tot i que de forma irregular bé, tot i que destaco Maife Gil en el personatge de l’esposa del pare. Una escenografia vistosa i molt encertada que ens situa a l’interior de l’habitatge dels pares. Encara no sent el gènere teatral que m’agrada, reconec que vaig passar una bona estona i crec que una retallada de 15 minuts sobretot a meitat de l’obra la beneficiaria ja que dues hores i vint minuts em va semblar excessiu.
Un argument sòlid que va creixent a mesura que passa l’obra i que tot i que sigui de 2.30h de durada amb pausa inclosa, fa que no hi hagi ni un sol moment de descans i que et faci riure tota l’estona. Els actors i actrius fan molt bé el seu paper, però destaca el Joan Pera, encara que sigui quasi amb un paper encasillat però que el clava totalment.