Joan Pera torna al Teatre Onyric Condal amb la comèdia El pare de la núvia, escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt.
Sinopsi
En Francesc Ramon Pujols-Pinyol, mestre galeter i artífex de la marca global de les Galetes Pujols-Pinyol, està d’enhorabona. La Meritxell, la seva única filla, està a punt de casar-se amb el Bernat, un noi com cal i que és la nineta dels ulls d’en Francesc Ramon. El gendre ideal.
Endut per l’emoció, el Francesc Ramon ha organitzat el “bodorrio” del segle. Ha convidat a amics, coneguts i desconeguts, ha contractat la millor companyia de circ per a la canalla, l’orquestra simfònica més important de casa nostra per amenitzar la vetllada i l’empresa de pirotècnia més reconeguda del país per a la traca final.
Però tot agafa un gir inesperat quan, el dia abans del casament, en Francesc Ramon descobreix amb espant que la mare del seu futur gendre va ser una antiga amant seva i que va parir al Bernat, el seu futur gendre, nou mesos després de la seva última infidelitat… El pitjor malson del Francesc Ramon és a punt de fer-se realitat: i si resulta que els nuvis són també germans?
Vaig anar a veure aquesta obra sense saber molt be que em trobaria. Va superar les meves expectatives. Des de que comença fins que s’acaba tot són riures assegurats. Em vaig divertit i els actors van ser insuperables. Recomano veure-la, el pes de l’obra és de Joan Pera i el supera amb creus. Sens dubte repetiria.
Ahir vam estar al Condal veient aquesta obra escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt i que el primer alhora dirigeix. Una típica comèdia d’embolics que van in crescendo a mesura que va avançant i de la qual poc us diré per tal de no fer spoiler i que sigueu vosaltres qui els descobriu si aneu a veure-la. Diàlegs divertits amb una espurna de picant per donar més salsa al tema i situacions delirants i esbojarrades que inevitablement et treuen un somriure i en el cas de molts espectadors rialles exageradament sonores. Tot el pes com podeu suposar recau en Joan Pera (Joel Joan la va escriure pensant en ell) i com era d’esperar, encara que aquesta vegada mes mesurats, no falten els seus típics afegits sortint-se de guió, però vaja els seus dots per empatitzar amb el públic són innegables. La resta d’actors tot i que de forma irregular bé, tot i que destaco Maife Gil en el personatge de l’esposa del pare. Una escenografia vistosa i molt encertada que ens situa a l’interior de l’habitatge dels pares. Encara no sent el gènere teatral que m’agrada, reconec que vaig passar una bona estona i crec que una retallada de 15 minuts sobretot a meitat de l’obra la beneficiaria ja que dues hores i vint minuts em va semblar excessiu.
Un argument sòlid que va creixent a mesura que passa l’obra i que tot i que sigui de 2.30h de durada amb pausa inclosa, fa que no hi hagi ni un sol moment de descans i que et faci riure tota l’estona. Els actors i actrius fan molt bé el seu paper, però destaca el Joan Pera, encara que sigui quasi amb un paper encasillat però que el clava totalment.