El Brujo: El lazarillo de Tormes

L’he trobat divertida, original, ingeniosa... en fi, m’ha encantat!

Feia temps que havia sentit parlar de Rafael Álvarez, El Brujo, i la veritat és que tenia moltes ganes de anar-lo a veure. De seguida que ens vam assabentar que venia a Barcelona a fer El Lazarillo de Tormes, no ens ho vam pensar dues vegades.

El El Lazarillo de Tormes és la primera novel·la picaresca de la literatura espanyola, d’autor anònim, publicada al 1554. Es tracta d’una crítica a l’església i a la societat de l’època.

Doncs bé, la sorpresa ha estat majúscula; el text és boníssim, es tracta d’una adaptació que ha fet Fernando Fernán Gómez de la novel·la, aconseguint un espectacle de fàcil comprensió, actualitzada i molt divertida.

La interpretació de Rafael Álvarez és espectacular; podem veure el seu domini sobre l’escenari i aquella manera tant particular que té de connectar amb el públic. Els seus registres de veu són genials i la seva facilitat de retornar al text cada vegada que improvisa amb anècdotes del present és extraordinari.

La veritat és que hem gaudit moltíssim d’aquest espectacle i el recomano a tothom.

Si perquè fa molts anys vaig veure aquest Lazarillo del Brujo i em va impressionar: text, interpretació, moviment damunt l'escenari... i avui ha passat alguna cosa que ha fet que no funcionés: em temo que Rafael Álvarez no estava en bones condicions. Se'l sentia molt malament  i durant 10 minuts s'ha embrancat en un text que l'estiu passat li vaig sentir al Festival de Mèrida en una obra que no era aquesta...Repeteixo, llàstima perquè jo sóc un admirador del Brujo, li he vist coses molt bones i sóc dels que li perdonen les reiteracions com hoy hay nivel i altres dispersions, però repeteixo que avui alguna cosa important ha fallat. Espero que només hagi sigut avui.