El apellido comienza conmigo

Chaska Mori és la directora, creadora i actriu de  “El apellido empieza conmigo” una obra unipersonal i autobiogràfica que commou i obliga a pensar.

Mentre el públic s’acomoda, Chaska té a les mans un acordió que no canta  sinó que sospira o respira com si volgués demanar calma o treure tensió d’una historia que està a punt de començar.

Aquesta peça, com moltes altres per motius coneguts per tothom, s’havia d’estrenar al Grec del 20. La intenció inicial de l’autora era fer una pel·lícula del material aconseguit en la recerca de la història de la seva família. Se li va interposar pel mig tota una llarga lluita judicial per recuperar un terreny que havia comprat amb diners de l’herència del pare i que li havien envaït, arrabassat de manera barroera però consentida com una pràctica habitual al Perú no llunyà.  L’autora utilitza material cinematogràfic amb el que havia iniciat la seva recerca i el continua  per il·lustrar una història real que sembla inversemblant o inventada i que posa en evidencia la corrupció, la permissivitat de les autoritats de Lima davant de les màfies locals per apoderar-se de terrenys que no els pertanyen.

Aquestes dues histories  s’intercalen, es teixeixen conjuntament d’una manera molt elegant. Totes dues tenen una  gran càrrega de profunditat, cada una d’elles amb personalitat pròpia que podrien funcionar per separat però al unir-les es donen força i es  potencien aconseguint un conjunt molt interessant.

La posada en escena m’ha cridat molt l’atenció. És un treball d’artesania, cuidat fins l’últim detall. Utilitza tot tipus d’elements que ben col·locats i en el ordre necessari per seguir la història, ens allunya de la nostra realitat, com un conte a la vora del foc explicat pel nostre avi. Mentre va canviant els elements escenogràfics, l’actriu, directora, dramaturga i escenògrafa distreu la nostra atenció amb les projeccions cinematogràfiques ja filmades o les que va filmant durant l’escena. Són imatges impactants, d’un Perú rural, desèrtic i pobre en el que hi neixen i creixen les desigualtats, la injustícia social i la resignació. L’acordió torna a respirar fondo. Fosc i aplaudiments emocionats.

Chaska Mori és una dramaturga, directora i productora peruana que veu com la mort del seu pare desencadena tota una sèrie d’esdeveniments que la porten de retorn al seu país i la converteixen en protagonista del seu propi documental.

La història comença amb un terreny que rep en herència, prop del mar, a Lima. Un petit terreny que la fa marxar d’Espanya per enfrontar-se a les clavegueres socials, judicials i polítiques del seu país.

La peça de teatre documental ens explica el seu periple de més de quatre anys relacionant-se amb advocats, fiscals, policies i matons amb l’objectiu de recuperar el terreny heretat, que es troba okupat per un grup de delinqüents. Una aventura que la porta a descobrir la laxitud del sistema judicial peruà, i a tastar, en pròpia pell, unes lleis que semblen beneficiar la criminalitat i afavorir, en paraules del mateix jutge, que el ciutadà s’hagi de prendre la justícia per compte propi.

El treball que ens ofereix l’autora és íntim i personal. Desborda honestedat, amb una exposició de fotografies, vídeos i documents que tenen tota la pinta de ser autèntics. Tot un ritual de sanació que convida als espectadors a fer un viatge pels barris perifèrics de Lima, la naturalesa salvatge del Perú o l’interior de la casa d’un tiet, a qui no havia conegut fins el moment en què es planta, càmera en mà, per descobrir una família de la que mai va saber gran cosa.

L’empresa acaba amb èxit, gràcies a la perseverança i valentia de la Chaska. També, a que disposa d’uns quants milers de dòlars que esdevenen imprescindibles a l’hora de dur a terme aquesta lluita. La pregunta que queda enlaire, però, és: quantes persones, sense els recursos econòmics o la força i determinació de la Chaska, es veuen desposseïts dels seus béns sense que la justícia d’aquest país faci res per protegir-los?