Tot el que necessites per anar al teatre

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores

Doña Rosita la Soltera al Teatre Nacional de Catalunya

Federico García Lorca va mantenir un estret vincle amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. L’any 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l’última obra que estrenaria en vida.

Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest promet a Rosita que tan aviat com pugui tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia espera, però la situació es prolonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada.

Situant les fronteres del temps en el centre de la tragèdia contemporània, García Lorca evidencia les tensions irresolubles d’una cultura cronològica en què l’esperança ocupa un espai preeminent, malgrat no saber sovint què s’espera ni per què. Amb el mirall de la rosa mutabile cultivada per l’oncle de la protagonista, que en el curs d’un sol dia neix d’un vermell intens i es va emblanquint fins a perdre els últims pètals, el poeta ofereix un àcid retrat de la vida d’aquesta «Rosita» que creu haver-se d’enfrontar al pas dels mesos i acaba topant contra la seva manera de viure i d’entendre l’espera.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Charo Toribio Medina

    Una preciosa forma de mostrar la cruel metàfora de la Rosita, que representa el concepte que es tenia de les dónes a l’època de Lorca, que és una flor que es va marcint amb el pas dels anys esperant l’únic destí possible que es plantegen tant ella com la seva família. Aquesta idea està present tota l’obra en l’escenografia, la música, el text, el vestuari, convertint la posada en escena en una poesia.
    La interpretació de tots els actors és genial, però a mi qui més em va impactar va ser la Carme Elías al seu discurs final, quan treu l’angoixa que ha estat acumulant durant anys i crida el que havia callat. Han passat tres dies des de que la vaig veure i encara tinc imatges i frases que em venen al cap sense buscar-les. Bravo Lorca i gràcies per l’adaptació espectacular!

    26/03/2014
  • Rosa M. Farreras
    Rosa M. Farreras

    M’ha agradat la posada en escena d’en Joan Ollé, alegre i divertida en els dos primers actes , d’una bellesa plàstica primaveral i moviments poètics que omplen els sentits. L’evolució dels tres personatges femenins amb els pas dels anys i dels quadres és evident i d’una qualitat magnífica!

    24/03/2014
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Me ha gustado bastante esta Doña Rosita solterona.
    Los actores están magnificos, la escenografia es correcta y cambia en cada uno de los 3 actos en que consta la obra, la música y los canciones durante la representación agilizan el dramatismo de la obra y no se hace nada pesado.
    Quizás el único fallo que le pondría es que hay demasiado actores estupendos en el reparto que apenas tiene un momento de gloria. Y te quedas con las ganas de ver más de ellos.

    07/03/2014
  • Carmen Varela

    A mi m’agradat ,M .Aranega està genial

    03/03/2014