Diario de una orientadora de sala

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Una noia, que el seu desig màxim és ser actriu, entra a treballar en un museu com orientadora de sala per aconseguir diners i marxar de la casa dels seus pares. Porta un diari a twitter sobre tota les peripècies que ha de travessar en el seu pas pel museu.

Un Biodrama actual sobre la contradicció que implica treballar en allò que no és la nostra elecció, però que fem servir per alimentar aquest desig de crear. Tot material és un mitjà per a l’objectiu final d’aquesta orientadora de sala.

Durada:
75 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Teatre argentí en estat pur

La Badabadoc Teatre, un espai de creació i experimentació teatral contemporani, aposta de nou pel teatre off d’Argentina. Si la temporada passada ens sorprenia amb “La sala Roja”, escrita i dirigida per Victoria Hladilo, aquest any ho fa amb l’obra “Diario de una orientadora de sala” dirigida per Gonzalo Facundo López i escrita per Mariano Clemente i Victoria Casellas. Es tracta de teatre argentí en estat pur!

Tot i que no es troba dins la programació del Festival Grec, Diario de una orientadora de sala és un espectacle que cal tenir en compte. Penso que és una bona oportunitat de conèixer altres propostes i maneres de fer teatre fora del nostre país. Jo us recomano que hi aneu.

Després de tres anys en cartellera a Buenos Aires dins del teatre off argentí, i gràcies al èxit obtingut tan de crítica, com de públic, Guadalupe Cejas i Lara Andrés han decidit portar-la a la Badabadoc dins la seva programació. Diario de una orientadora de sala està basada en una experiència real ; la de la pròpia actriu Victória Casellas en l’època que va treballar com a orientadora de sala en un dels museus més importants de Buenos Aires.

Victoria Caselles es fica dins el paper de la protagonista, una noia que el que més desitja és ser actriu. Per poder aconseguir diners i marxar de casa dels seus pares, entra a treballar en un museu com orientadora de sala. Per matar les hores d’avorriment, degut a les estrictes normes del museu ,decideix escriure les seves vivències al darrera de les seves fitxes d’horaris d’esmorzar, i compartir un diari personal a través de Twitter.

Cal destacar una interpretació de Victória Caselles plena de matisos. El seu personatge passa per diferents estats d’ànim i ella ens els sap transmetre. La intensitat i desgast físic en la seva interpretació és realment impressionant. Tal i com vaig comentar-li a l’actriu a mi em va recordar molt al personatge de la Bridget Jones. “La Bridget Jones argentina”.

Tot i que es tracta de teatre de text, en el muntatge també hi col·laboren dos ballarins Matías Mancilla i Damián Sabán, que interpreten juntament amb Victória Casellas moments realment divertits, i algunes coreografies de Diego Franco.

No voldria deixar d’anomenar a l’actor Atilio Otero, que tot i que no recau sobre ell un gran protagonisme, ens va proporcionar molts moments realment divertits.

Després de la representació vam tenir la oportunitat de poder parlar amb la companyia. Va ser molt interessant poder intercanviar impressions i opinions sobre el muntatge. Només em queda que dir-vos gràcies per la vostra amabilitat. Gràcies per dedicar-nos part del vostre temps. Gràcies per compartir amb nosaltres les vostres il·lusions. Gràcies.

24/07/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Somniar en 140 caràcters

Perquè la Vicky, la futura actriu, per fer una mica de pasta i poder emancipar-se es veu obligada a treballar de Orientadora de Sala, una feina de merda que l'obliga a estar vuit hores dreta, aguantant el mal de peus, sense parlar, excepte quan adverteix als turistes: fotos sin flash, por favor; no sobrepasen el cordón de seguridad. Que pot fer, doncs? Somniar i traslladar les seves fantasies a un compte de Twitter, i sí, deixa anar la seva imaginació que és l'únic que té a l'abast.

Teatre interessant, molt divertit i desinhibit; diferent del que es fa per aquí, i per això sol la val la pena; a més La Badabadoc és una sala preciosa, d'aquelles de teatre de proximitat que valdria la pena que entre tots els aficionats la cuidéssim.

Crítica completa » http://bit.ly/2eFu2u3

23/07/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Feines només per subsistir

Aquesta proposta és la primera obra de la companyia argentina Primo, de Buenos Aires, i està protagonitzada per la Victoria Casellas, una actriu que ens ha agradat molt per la seva versatilitat i capacitat de comunicació. Va ser estrenada en 2014 i ve precedida per un gran èxit a l'Argentina on porta girant tres anys.

Una noia desitja ser actriu i viu a casa dels seus pares, per tal d'aconseguir independitzar-se i lluitar per ser el que vol, entra a treballar en un museu com a orientadora de sala, s'avorreix sobiranament i porta un diari a Twitter on explica el seu dia a dia. Vuit hores al dia on no té res a fer, ja que no pot parlar amb els visitants, únicament per recordar normes, no pot llegir, no pot mirar el mòbil, no pot seure ... en arribar a casa, esgotada, peus en aigua i sal i una dosi de xarxes socials.

Un tema a priori interessant pel que té de realista, de fet està basat en l'experiència viscuda per la mateixa actriu que va treballar un temps d'orientadora de sala en un museu, i nosaltres ho veiem a casa amb la nostra filla o amb els nostres nebots que han de treballar en les feines que poden amb el desig de treballar algun dia en les feines que volen.

Malgrat la bona predisposició que teníem per aquest tema, hi ha alguna cosa en aquesta proposta que no ens ha acabat d'omplir o no hem acabat de connectar; ens ha agradat el plantejament principal de la narració i sobretot valorem molt el treball intens de l'actriu ... que es buida literalment a l'espai escènic...

... però no lliguem en cap cas el paper dels dos ballarins en aquesta proposta, independentment de la seva bona actuació en les coreografies que poden veure; no entenem pas el canvi radical que suposa en el relat dels fets, la irrupciódels balls, per continuar després amb el mateix.

Volem entendre que vol representar els somnis o desitjos de la protagonista, però no hem acabat de connectar amb una proposta que podria haver arribat molt més enllà en els seus plantejaments inicials.

Per llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

31/07/2017
Josep OS

Sempre m’ha interessat i agradat el teatre porteño i en veure que aquesta companyia argentina estava a La Badabadoc, no vaig dubtar a anar a veure-ho. Escrita per Mariano Clemente i Victòria Casellas i dirigida per Gonzalo Facundo López, ens parla d’una noia que la seva màxima aspiració és ser actriu i per aconseguir diners i emancipar-se dels seus pares es posa a treballar en un museu com a vigilant d’una de les sales. Com que hi té prohibit parlar, seure ni fer cap activitat, a la fitxa de marcar va anotant el seu dia a dia per passar-ho al seu compte de twiter. El text queda molt diluït sense tancar, suposo amb la intenció que cada espectador tregui les seves reflexions i que una d’elles és un problema molt actual, treballar en alguna cosa que no t’interessa. A mi m’ha deixat molt indiferent, esperava molt més. Tot el pes recau sobre l’actriu Victòria Casellas que fa una bona interpretació però que igual que al text, m’ha faltat aquesta força que caracteritza el teatre porteño. Al costat d’ella treballa l’actor Atilio Otero correcte, però és que el seu personatge té molt poca rellevància. Així mateix compta amb dos ballarins que amb bona nota fan costat a Casellas en les seves coreografies. Com he dit abans, esperava molt més.

30/07/2017
san

Muy divertida y amena,victoria casellas genial actriz,le seguire de cerca¡¡¡animo wapa¡¡¡¡

27/07/2017
Mariona

De nuevo me sorprende y me atrapa Diario de una orientadora de sala.
excelente obra, brutal Victoria Casellas y elenco.
Enhorabuena Badabadoc por vuestra programación.
Dosis de ánimo para los amantes del teatro.
M

26/07/2017
Lila Gonzales

Cuando me entere de que este fin de semana había una compañía Argentina en la Badabadoc “la sala más guapa del barrio de gracia” y ahí estaba yo disfrutando de un lujo de interpretación y unos bailarines dejándolo todo en el escenario, no os contare nada! solo que vale la pena porque te hace reír y la vez pensar que todo se puede!! Gracias!!! he flipado literalmente para bien!!

24/07/2017
H

La vi en Buenos Aires! Muy buen texto, unas interpretaciones excelentes, la recomiendo para todo el mundo pero sobre todo para las actrices que tienen que vivir de otra cosa…aveces es personaje que haces para para soportar ese trabajo te sirve para crear un personaje teatral tan de real;) Gracias por venir a Barcelona volveré a disfrutar de está hermosa obra!

14/06/2017
H

La vi en Buenos Aires! Muy buen texto,una interpretación increíble la de Vicky la recomiendo para todo el mundo pero sobre todo para las actrices que tienen que vivir de otra cosa…y te das cuenta del personaje que haces para para soportar ese trabajo y ese mismo te sirve para crear un personaje teatral;)Gracias por venir a Barcelona volveré a disfrutar de está hermosa obra!

14/06/2017
B

Excelente obra, no se la pierdan!

13/06/2017

Deixa la teva opinió