Tot el que necessites per anar al teatre

Dansa d'agost

Dansa d'agost

Ferran Utzet torna a dirigir un text de Brian Friel en aquesta nova producció de La Perla 29. Primer va ser Traduccions (Translations) i ara Dansa d’Agost, un text que es va poder veure l‘any 1993 a Barcelona quan Pere Planella va dirigir la obra al Teatre Lliure amb un repartiment excepcional: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Ramon Madaula, Lluís Torner, Anna Lizaran i Pep Montanyés. En aquesta ocasió les germanes Mundy seran Mónica López, Nora Navas, Màrcia Cisteró, Marta Marco i Carlota Olcina.

SINOPSI

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Preciosa posada en escena en un espai tan bonic (llàstima que sigui tan incòmode) com la Biblioteca de Catalunya. Drama intimista, quotidià i melancòlic, més d’una època i del que s’ha viscut que de la vida gens fàcil de la família i que ensumes des del principi que no anirà a millor, interretada subliment per les cinc actrius. Cinc germanes solteres, ben diferents, amb les seves vides fortíssimament lligades entre sí i que tot i voler fugir del refugi que és la seva llar saben que els que els espera a fora no serà gaire millor. Viuen a cavall, sembla de dues èpoques, amb el pes encara de la vivència de la religió, del què diran. Silencis, moments d’absoluta comunió entre elles, retrets no gaire subtils, diferents maneres d’acceptar l’aïllament en que viuen i escasses perspectives. No sabem els detalls que han dut a la situació de les germanes si bé es dedueix que han viscut temps millors, tan econòmicament com social. I és aquesta vessant la que més troben a faltar, identificat amb la necesitat del ball (amb la simbòlica dificultat de la ràdio que no funciona) i que aporta alegria, unió, trascendència en potser al més bonic moment del muntatge.
    El millor són les cinc interpretacions de les actrius, de les que cap no destaca per sobre de les altres en el sentit que totes cinc son magnífiques.
    Per posar una petita pega, la baixada de ritme de la segona part. I, ambivalència, respecte el final, tan cinematogràfic, tan de títols de crèdit, on es repeteixen com a càmera lenta els millors moments. Idea tan innovadora (no ho ahavia vist mai) de Ferran Utzet com efectista. No sé si busca reviure les emocions viscudes o simplement és efectisme per acabar ben amunt. Però agraeixo la innovació.

    02/04/2016
  • Permeteu una rectificacio a la opinó anterior de forma erronea parlo de dos actors i son tres.Disculpes

    26/03/2016
  • Una obra amb un encant especial ubicada al lloc mes apropiat,el espai privilegiat de la biblioteca de Catalunya, un lloc que es molt mes que una sala.En la bona linea habitual de La Perla 22 aquesta vegada sota la direcció de Ferran Utzet podem compartir la historia de 5 germanes irlandeses i amb elles un recorregut per la vida i tot alló que suposa el pas del temps, amb el desitj permanent de obtenir una vida millor.Tendresa, humor, de vegades crueltat, la vida mateixa amb un treball extraordinari de les cinq actrius ple de matiços, gestos, sovint silencis i nomes mirades i amb elles dos actors al seu nivell,incapaç de destacar un nom en concret,tot dintre un espai escenic, com acostuma a pasar sempre aqui a la Biblioteca fet a mida per un relat com aquest.Si afegim la musica, un valor important amb aquest espai de vida aqui representat, la iluminaçio sempre precisa i diria també preciosa, tenim un altre espectacle rodó i enorment recomanable

    26/03/2016
  • L’any 93 quan es va representar al Lliure no la vaig poder veure, però fa uns dies a la Bibliotéca vaig tenir oportunitat d’assistir a l’assaig obert i em va causar molt bones vibracions, que avui en veure l’obra completa s’han superat i molt. El text de Brian Friel i dirigit per Ferran Utzet, es situa a Irlanda a l’any 1936 i parla de cinc germanes solteres i una d’elles mare d’un fill i un germà gran que viu a l´ Äfrica fent de de missioner, però que pel seu estat de salut decideix passar els seus últims anys amb les seves germanes. Cinc dones plenes de vida i d’alguna il·lusió, que viuen en un món propi ple de petites coses i grans emocions, i una d’elles és el ball que representa la llibertat. Magnífica la posada en escena i la il·luminació. I fantàstica la interpretació de les cinc actrius i els tres actors, de TOTS sense excepció. Un altre excepcional muntatge de La Perla 29, no fa falta dir que totalment recomanable.

    10/03/2016