Tot el que necessites per anar al teatre

Daniel Veronese: El nombre

Daniel Veronese: El nombre

Daniel Veronese adapta i dirigeix El Nombre, una comèdia escrita per Mathieu Delaporte que parla sobre l’amistat i l’afecte entre les persones. En aquesta peça veurem com una trobada entre amics es pot convertir en un autèntic laboratori sobre la hipocresia i la mesquinesa.

Sinopsi

Una família es reuneix per celebrar l’arribada d’un bebè. Quan el futur pare respon a la pregunta del nom escollit, la seva resposta els deixa a tots amb la boca oberta.

Una comèdia viva, real, delirant i emotiva on prendre partit per alguna cosa o per algú és l’excusa perfecte per desfogar la més profunda insatisfacció humana, deixant al descobert els vertaders problemes dels protagonistes.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Toni Riba
    Toni Riba

    El Tantarantana es vesteix de Goya… per què?

    Entrem a la sala Tantarantana i veiem una escenografia customista, una sala d’estar atapeïda que recorda un escenari de teatre amateur. Tot frontal, tot sortit de l’Ikea.

    Pels qui hagueu vist o llegit “El nom”, la versió que va dirigir Joel Joan fa 3 o 4 anys al Goya us sorprendrà veure com aquesta versió, de la mà de Veronese i aparentment dirigida per ell (qui s’ho creu, això?), sembla escrita a l’Espanya de la transició: un text ple de tòpics amb una pudent olor a masclisme ranci. Tan és així que si la dona no repeteix 4 o 5 vegades que se’n va a la cuina a buscar part del sopar o a l’habitació perquè els nens ploren i oportunament deixa l’espai central als 3 homes, no ho fa cap.

    Sortida d’una companyia andalusa, el Tantarantana ens porta, innexplicablament, un text que poc o res aporta a l’imaginari (o discurs, com volgueu) de l’espectador contemporani català. Una sala que ens acostuma a oferir programacions més arriscades i que situa a la seva sala petita produccions molt més interessants. Per què, Tantarantana?

    De l’obra en sí no hi ha gaire més a dir. Li manca ritme, els actors no saben què diuen (això és degut a que no hi ha director) i tot és una suma de tics actorals i sense sentits de muntatge, forçat fins l’extrem per justificar situacions o intentar donar ritme “físic”.

    L’actor “principal”, el Pedro, només fa que pujar-se els pantalons i picar-se les cames constantment, alhora que aixeca les espatlles i es recol·loca les ulleres, que li cauen. Un grapat de tics que evidencient la tònica general “Què faig aquí?”.

    – Per què li dic al meu marit que deixi de beure si no passo 15 segons sense una copa de vi a la mà?
    – Per què marxo a sopar al sofà quan tots estem a la taula i a ningú li sembla que li importi?
    – Per què llenço coses pel terra, enmig d’un minúscul menjador, i no les recullo fins 15 o 20 minuts més tard, casualment després de llençar una rèplica que hi fa referència?
    – Per què quan no tinc frase moro completament i em mantinc estàtic durant el temps que faci falta, fins que em toca parlar?
    – Per què no hi ha direcció??? On és la direcció d’actors? Al Tantarantana, segur que no.

    Probablement els acudits farien riure algú de la sala si els actors no fessin teatre amateur. Però el que em preocupa, d’altra banda, és que algú com la Neus Mònico (que no dubto de l’experiència que té anant al teatre) animi a veure una obra així.

    I em pregunto, un altre cop: per què? Per què Tantarantana, per què companyia de teatre i per què, Neus Mònico?

    17/11/2018
Articles relacionats
El Tantarantana estrena ‘El Nombre’ dirigida per Daniel Veronese

El Tantarantana estrena ‘El Nombre’ dirigida per Daniel Veronese

13 novembre 2018

El Teatre Tantarantana estrena El Nombre, una comèdia dels dramaturgs francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, en la versió dirigida per Daniel Veronese. Aquesta és la segona vegada, després de Cena con […]

8 espectacles imprescindibles en clau llatinoamericana

8 espectacles imprescindibles en clau llatinoamericana

25 octubre 2018

La cartellera de Barcelona s’ha omplert, darrerament, amb un bon conjunt d’obres amb un marcat caràcter llatinoamericà. Sigui per la direcció, la dramatúrgia o part del repartiment, aquí us oferim […]