Sinopsi
Cada cicatriu té una ferida que la precedeix, una caiguda o un cop a recordar. Cada incomoditat pot tenir un silenci o molts silencis que la fan present de maneres insospitades. En aquest espai que és el teatre, un grup d’intèrprets ho poden tot, poden jugar amb el temps o imaginar menjadors que no, a simple vista, no existeixen. I poden entrar dins unes cartes que, potser, posen música als silencis que l’Olívia va traspassar dels seus pares als seus nets. Com arriben fins a nosaltres les ferides dels que avui ja no poden parlar?
“Aquí nosaltres ho podem tot. Ho sabem tot, ho veiem tot, us ho podem explicar tot. Podem fer-vos sentir les carícies que rebia l’Olívia durant les seves últimes hores, podem fer-vos sentir l’olor dels fideus a la cassola que feia els diumenges per dinar. Podem fer-vos veure coses que no han passat.“
