Concerto a tempo d'umore

Concerto a tempo d’umore  és un espectacle còmic dirigit per Jordi Purtí  que pretén acostar l’espectador a la música clàssica  a través de la imaginació i l’humor, encreuant el teatre humorístic amb la música clàssica. Aquesta simbiosis de música i humor és una forma  d’apropar a una gran diversitat de públic, un gènere moltes vegades desconegut per una gran majoria. Fins hi tot la mateixa companyia defineix aquest concert com “una de les més ocurrents aproximacions a la música clàssica pensades per el gran públic”.

De nou, en Jordi Purtí ens torna a sorprendre amb aquest espectacle. Si l’anterior vegada amb Operetta ho va fer de la mà del Cor de Teatre, aquesta vegada fa  pujar a l’escenari  La Orquestra de Cámara de l’Empordà.  El Concerto a tempo d’umore aconsegueix fer-nos gaudir de fragments de composicions clàssiques i de  les melodies mes famoses de bandes sonores de pel·lícules conegudes per la majoria del públic, afegint-li  gags  realment anginosos i  divertits. Fins hi tot els espectadors hem pogut participar d’alguns gags d’aquest magnífic espectacle.

La Orquestra de Cámara de l’Empordà porta més de  25 anys actuant por tot el mon, considerant-se una de las poques orquestres de corda professional del nostre  país. Durant la representació vam poder veure els tretze components de la orquestra transformant-se en actors, ballarins i còmics;  interpretant i tocant a l’hora tan de peu com asseguts, movent-se d’aquí cap allà,...Un caos  estudiat al mil·límetre, on  la música, passi el que passi dalt de l’escenari , segueix  sonant a la perfecció. Carles Coll, director de la orquestra, explica que els músics d’aquesta agrupació clàssica, han hagut d’adaptar-se al guió escrit per Jordi Purtí per obtenir el resultat que ahir vam poder experimentar, un espectacle que no deixa indiferent a ningú. Un espectacle molt recomanable pensat per que hi pugui anar gent de totes les edats. Nosaltres vam gaudir molt, us ho perdreu?

O així ho he vist jo. Aquesta vegada Purtí s'ha allunyat del rigor de Operetta i ha optat per un espectacle per a tots els públics (i no parlo de "moralitat", de veure un pit o una cuixa, al estil dels anys cinquanta). Em refereixo a públic de familia completa amb avis i nets, i de picar de mans quan toquen algunes cançons. De músics que baixen de l'escenari per recollir espectadors i fer-los pujar i simular que toquen. Estic segur que hi ha gent que això els hi encanta. Doncs al Condal hi trobaran l'espectacle adequat i s'ha de dir tot: ben fet.

Llegiu-ne més.

Per a tots els públics, és el primer que puc dir sobre aquest espectacle. S'ha de dir que no és cap obra de teatre, ni res semblant.

L'orquestra de Cambra de l'Empordà ha deixat de costat la part més elitista de la música clàssica.  Ha entrat en un joc per poder entrar facilment en aquest estíl de música.

S'ha de dir que li falta una mica de rodatge, hi ha moments força convincents (dins de la proposta que estem parlant) però que a vegades semblen repetitius. Hem de pensar que parlem de músics i en cap cas d'actors.

Impliquen a l'espectador en tot moment. Realitzen una peça amb el públic com a músics (moment de fotografies dels acompanyants). He de dir que es pot utilitzar la càmera en tot moment. Fins i tot, m'ha faltat el moment selfie de l'orquestra, ara que esta de moda. I una referència molt clàssica tinc en ment al pensar-hi, vols saber quina?