«Just do it», «La llei de l’atracció», «Ho tenim a tocar», «Tot anirà bé». I és que darrere de frases motivadores tenyides de rosa pastís i tallers de coaching s’amaga una cosa més perversa: la por a obrir la porta al dolor per acceptar que aquest no és, com diria Càndid de Voltaire, «el millor dels mons possibles».
El Lluís Oliver sap que ha fet un bon càsting. Els ulls li brillen, té l’energia i l’empenta i compleix el perfil del paper de Càndid en aquesta adaptació de la novel·la de Voltaire. Què pot sortir malament? Càndid o l’optimisme és un espectacle de creació volgudament irreverent, al voltant de la fatiga mil·lennial, el fals optimisme i la perversió del món de l’entreteniment.
Des de quan s’ha convertit la felicitat en una imposició?
