Camins tancats

“Camins tancats» a la Sala Versus Glòries e BCN. Un text de Martí Figueras que ens explica dues històries de guerra: la primera ens descriu la fugida d’una parella de Barcelona, als començaments de la guerra civil espanyola. Es refugien al Pallars Sobirà però també allà arriba la guerra amb tota la seva crueltat. Un relat colpidor amb un final cruel que finalitza uns anys després d’acabada la guerra.
La segona ens situa a Síria, una realitat actual que fa esgarrifar. Una noia es refugia a un poblet després d’haver sigut violada per un soldat de l’exèrcit. Fa amistat amb un noi que la socorre, però també el final serà tràgic i dolorós.
En començar, un narrador trenca el gel entre l’escenari i el públic. Vol obrir aquests camins, que en moments de conflicte, es tanquen; i que moltes, moltíssimes persones en pateixen les conseqüències. Ara i abans el drama de les guerres arrossega una crueltat i un dramatisme que sovint oblidem. És per això que, segons diu el narrador, cal mirar-nos als ulls amb un somriure, cal conèixer el veí, però també cal conèixer, amb la distància física o de temps, als que pateixen o han patit atrocitats.
Una obra molt dramàtica explicada amb crueltat i sense subtileses. Obra ideal per qui li agradin els drames forts explicats sense embuts.
La companyia La Maula ha presentat aquest primer projecte a la petita i acollidora sala de les Glòries, després de més d’un any de representar-la a diferents indrets, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. La direcció va a càrrec de Jesus U. Labay i l’interpreten l’Enric Barba, l’Ivette Callís i l’Ivan Caelles. Un començament amb bon peu i que personalment penso que amb el temps poden aconseguir agafar professionalitat i reconeixement. De ganes no els en falten.

Avui a la Sala Versus Glòries he tingut l’oprtunidad de poder veure aquesta obra escrita per Martí Figueras i dirigida per Jesús U. Labay. Un text dur com no podia ser d’una altra manera donat el tema que tracta però molt ben estructurat i que busca un paral·lelisme entre les atrocitats que van patir una parella durant la guerra civil i un tema molt candent en els nostres dies com és el dels refugiats en aquest cas sirians. Mort, vexacions, violacions i humiliacions de les que tothom és conscient però tant la societat com els governs lo ùnic que fan és mirar cap a un altre costat, tot això relatat de forma molt clara, comprensible i sense abusar en cap moment del morbo. Gairebé sense escenografia, però és que tampoc és necessària i amb una acurada il·luminació, Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles fan un treball extraordinàri. Us animo a anar-hi i us asseguro que no us deixarà indiferents, ja que encara que és un tema molt tractat últimament, aquest encreuament de dues històries, ho fa totalment diferent. Això sí, donar-vos pressa ja que només està fins a aquest diumenge

una obra colpidora, no et deixa indiferent, fantàstica interpretació, direcció i text, molt recomanable

És una obra molt conmovedora i del tot recomanable. Plena de sensibilitat. La temàtica està a l’ordre del dia, tant d’ahir com d’avui.
Aneu-la a veure, “CAMINS TANCATS” no us deixarà indiferents.

Obra totalmente recomendable para quienes aprecian el trabajo emprendedor y reflexivo. Por mi parte 5/5. ¡A seguir así de bien!