Name: Blanca Desvelada
Start: 2025-11-10T20:00:00
End: 2025-11-10T21:15:00
Location: La Badabadoc

Descripció
Horaris
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Info pràctica
Articles

Blanca Desvelada és una obra teatral escrita i interpretada per Alejandra Jiménez Cascón i dirigida per Montse Bonet. L’espectacle de petit format ha estat un dels grans èxits de la cartellera barcelonina dels últims anys, un espectacle imprescindible que fila històries de perdó i reconciliació amb altes dosis d’humor i emoció.

Sinopsi

Dues històries que s’entrellacen en el temps sense que ni els seus personatges entenguin el per què. La protagonista viurà el desafiament de descobrir la raó que les uneix: Una dona que dóna a llum en una presó dues setmanes abans de ser afusellada com a presa política. I Blanca, una jove actriu que es guanya la vida fent monòlegs còmics en bars mediocres i que té un important conflicte amb la seva mare.

Durada:
75 minuts

Idioma:
Castellà

Properes actuacions La Badabadoc, Barcelona

NOVEMBRE

NOV.

Ds 8

20:00h

Més

Menys

NOV.

Dg 9

18:30h

Més

Menys

NOV.

Dl 10

20:00h

Més

Menys

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 38

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Eirene Ramos
Teatre Barcelona

Una sola actriu basta per a omplir l’escenari

Curiosament, se m'havia escapat aquesta obra les altres vegades que ha passat per Barcelona, que són unes quantes, i quan em vaig assabentar que tornava a estar de nou a la ciutat, allà que vaig anar-hi! Per molt que hagis llegit i per molt que t'hagin dit que Blanca Desvelada és una peça imprescindible, sempre vas amb la "por" al fet que no t'agradi tant com esperes.

Però no és el cas, aquesta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realitza ella sola un desplegament de personatges brutal, transaccionant de l'un a l'altre magistralment. No necessita a ningú més, es basta i se sobra perquè, com a espectadora, tinguis la sensació que la història te l'estan contant entre diverses actrius en escena. I quina història la que ens transmet! Plena de profunditat i emoció: aprofundeix molt en els sentiments (negatius i positius) de tots els personatges, en una història que et porta per un viatge emocional variat, alhora bonic i trist, graciós i amb punts de connexió possiblement amb la teva pròpia història.

A nivell d'escenografia, és senzilla al mateix temps que molt simbòlica, l'actriu se situa a una 'caixa', dins de la qual succeeix tot. Ella potser intenta escapar en moments de tensió, estrès, i podem sentir aquesta sensació d'asfíxia, ho juga molt bé.

Alejandra Jiménez-Cascón podrà fer mil vegades aquesta obra, i mil vegades hauria d'omplir cada actuació. Ja sigui perquè gaudeixes d'un exercici teatral excel·lent, perquè et commouen les històries explicades des de la veritat, perquè t'agrada descobrir petites joies que brillen o perquè vulguis trobar la teva pròpia raó per a gaudir-la, no et pots perdre el muntatge de Blanca Revelada.

30/05/2024
Laura Vilar
Teatre Barcelona

Menos es más

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.
La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable.
L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de Jaques Lecoq, un referent en el món del teatre del mim i el gest que el va portar a redefinir els principis, investigar processos i desvelar nous aspectes de la relació dinàmica de l´actor, el cos i l´espai.
BLANCA DESVELADA ens presenta la historia en 2 temps, d´una dona turmentada per un episodi del passat que desdoblega la seva pròpia existència marcada per la pèrdua d´una filla i on sempre és present la relació amb la seva mare.
És a través del coneixement personal que tractarà de redimir el seu sentiment de culpa per perdonar-se i reconciliar-se amb els monstres del passat.
Blanca Desvelada és una obra crua i honesta amb una força mastodòntica que ens parla de segones oportunitats, de les pors que arrosseguem del passat i de la importància d´escoltar-nos i fer-nos cas. A la fi i al cap, la salut mental és un recurrent al llarg de la historia.

La obra es representa a Barcelona des de fa més de 9 anys en castellà i amb alguna picada d´ull al català.

La Alejandra Jiménez-Cascón és andalusa de naixement i compta amb un llarg recorregut com a actriu i docent. Amb Blanca Desvelada ha estat finalista del guardó com a millor actiu ( premi Margarita Xirgu) i candidata als premis Max.

27/05/2024 - Aquitània Teatre
Magui Alba
Teatre Barcelona

Un viatge entre generacions

"Blanca Desvelada" és una joia teatral que no es pot deixar passar. Aquesta obra, escrita i dirigida per Montse Bonet, ens submergeix en un univers on les històries de tres generacions de dones es teixeixen amb una sensibilitat exquisita.

La protagonista, Blanca, interpretada amb una força commovedora per Alejandra Jiménez-Cascón, navega pels records familiars amb una delicadesa que arriba al cor. L'actriu aconsegueix transmetre la complexitat de Blanca, una dona atrapada entre el passat i el present, amb una autenticitat que et deixa sense alè.

L'escenografia minimalista de l'obra crea un espai íntim que permet que l'actriu brilli i tot el pes de la narració caigui en les seves interpretacions dels personatges que hi apareixen. Cada detall està cuidat amb una precisió que fa que l'espectador se senti part de la història, vivint cada emoció en primera persona. La combinació d'aparicions de diversos personatges interpretats per la Alejandra Jiménez-Cascón et transporten a diferents èpoques i llocs amb una fluïdesa sorprenent.

Un dels punts forts de "Blanca Desvelada" és com tracta temes universals com la memòria, la identitat i els llaços familiars. L'obra aconsegueix tocar aquestes qüestions amb una profunditat que et fa reflexionar molt després d'haver sortit del teatre.

24/05/2024 - Aquitània Teatre
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una interpretació que atrapa

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a "La Badabadoc", i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d'amistat personal, fins i tot abans d'inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d'aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.

Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s'ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.

BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.

Un treball unipersonal de dues històries que s'entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.

Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.

Dotze personatges interpretats per l'Alejandra, que es transmuta d'un a l'altra davant els nostres ulls, com si d'un personatge fluís l'altre, fins i tot quan a escena dialoguen entre ells: la mare, la nena, la companya de cel·la, la Mama Luisa, el taxista, el nuvi, l'amiga, la massatgista, la tieta,...... un canvi de to de veu, de l'accent de la parla, de la mímica del seu rostre, un moviment rotatori, .... ens transporta sense que ni ens adonem, d'un personatge a un altre, d'una situació a un altre distanciada en el temps o en l'espai.

Com ja vam dir en el seu dia, l'Alejandra ens ofereix un autèntic festival d'interpretacions. La història no té ben bé un principi ni un final, i no s'explica de forma lineal. Una posada en escena sense escenografia, ja que l'acció té lloc en un cub de 9 metres quadrats dissenyat per Mónica Gálvez, responsable també del disseny de vestuari, un espai on la il·luminació de Natàlia Ramos i l'espai sonor d'Enric Espinet i Miquel Ferré marquen i ens ajuden a diferenciar els diferents espais i moments temporals en què es belluguen els personatges.

BLANCA DESVELADA emociona i ens porta a reflexionar sobre les nostres relacions personals i el que ens separa dels altres. Una reflexió de la dramaturga sobre el que és i el que vol ser a través del recorregut per moments diferents de la vida de la Blanca, la Blanca nena, la Blanca empresonada, la Blanca distanciada de la mare, la Blanca que no pot estimar, la Blanca enfadada amb la vida, ...... La història d'allò que ens lliga amb els que han viscut abans que nosaltres i que ens lligarà amb els que encara no hi són.

Una peça magnífica que es pot arribar a veure una i mil vegades, i on Alejandra brilla amb llum pròpia sota la magnífica direcció de la Montse Bonet.

Alejandra Jiménez-Cascón és una actriu amb majúscules, ... amb un talent innegable per expressar sentiments i dotada d'un gran carisma.

Diumenge ho vam poder confirmar en el col·loqui que va tenir lloc després de la representació i on ella es va mostrar espontània, natural i dotada d'un gran sentit de l'humor. Ens van comentar que estan treballant en el guió de la pel·lícula que volen començar a rodar aviat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

14/01/2020
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Un allau d’emocions de la mà d’una actriu sublim

Blanca desvelada és teatre en estat pur on la definició de monòleg es queda curta. La sinopsi ens deixa descol·locats. Com s'entrellacen dues històries a universos de distància: una presa política a la postguerra i una monologuista còmica? L'estructura tampoc és senzilla, amb salts de personatges i èpoques ... I aquí comença la màgia.

Alejandra Jiménez-Cascón està sublim. Que una actriu representi, sigui millor dit, els 12 personatges que participen en el text, pot ser grandiós o ridícul. Aquí és el primer i més encara. Tendresa, drama, ira, comèdia ... tot se succeeix, flueix en una perfecta coreografia interpretativa, es barreja sense atropellaments, oblides que només Alejandra està a l'escenari. Una obra per veure-la més d'una vegada, per sentir-la, esprémer-la i fer-la teva.. Fixar-te en com amb un moviment de mans s'inicia una subtil i perfecta transformació d'un personatge a un altre, sense més elements que la seva mirada, el seu cos (Lecoq?), sense maquillatges ni vestuari, cadascun dels 12 personatges són reals, els veus, els toques, tens davant a la tía Angustias, a la presa que té cura de la Carmen, al taxista ...

Blanca és una història que va directa a l'ànima, una obra en majúscules sobre el perdó i la dificultat d'assolir-lo, amb gran direcció de Montse Bonet. Una proposta des de la Veritat. I, de vegades s'oblida esmentar, amb perles d'humor que atorguen descans a l’encongit cor; Alejandra és també magnífica quan es proposa fer-nos riure.

Acompanyen la magistral interpretació un disseny de so impecable i una il·luminació acurada al mil·límetre, tan tènue a la presó com radiant en un assolellat pati andalús.

Des de fa anys, Blanca Desvelada m'acompanya i sempre, sempre, m'emociona, em pessiga i em recorda quant hauria d’agrair l’Alejandra, també creadora del text, per aquest allau d’emocions. Una obra que ni m'atreveixo a dir quantes vegades he vist.

En resum: Imprescindible per a tot amant del teatre. I pels que vivim enfadats, una lliçó vital.

Només per l'exercici interpretatiu valdria la pena anar-hi i repetir. Si li sumem la càrrega dramàtica, d'una profunditat total sense ínfules, doncs poc més es pot afegir. I mires de cua d’ull i veus que la persona de la butaca del costat està rient i plorant, descobrint aquesta Blanca Desvelada (de superb títol). I sents enveja per no poder veure-la amb ulls de primera vegada. Aprofiteu els que podeu.

27/11/2018
Georgina Castillo
Teatre Barcelona

Pura màgia

Ja sabem que el teatre és màgia, que en un escenari tot és possible i que no hi ha límits a l’hora de jugar amb la imaginació de l’espectador. Hem vist escenaris sobris, buits d’escenografia, hem vist actors i actrius interpretant més d’un personatge.

En aquesta Blanca Desvelada, Alejandra Jiménez Cascón ho fa d’una manera que fa eriçar la pell. Ella sola, amb l’únic recurs del seu cos i la seva veu, ens transporta d’una escena a un altra, del passat al present, fent dialogar els personatges d’una forma orgànica, fluïda, gairebé com si ballés. Passa del drama a l’humor, de la caricatura al realisme més cru, sense que ens n’adonem, exprimint cada detall del gest, de la veu, ben bé com si dalt de l’escenari hi hagués deu actrius en lloc d’una. L’actriu imprimeix a cada personatge que interpreta una sensibilitat i profunditat única, fins al punt que voldríem que cada escena durés per sempre.

D’altra banda, i per fer encara més complet el conjunt, la versatilitat d’Alejandra Jiménez Cascón està al servei d’una història commovedora, punyent, que busseja en els secrets familiars i la història més recent (i poc explicada) del nostre país. Només algú amb prou ofici, valentia i sensibilitat pot aconseguir explicar-nos aquest drama amb tanta dosi d’humor i ironia.

27/11/2018
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Magnífica, commovedora, inoblidable

Els horrors de la guerra, la venjança dels vencedors, la tristesa a l’ànima no s’apaga quan es moren els principals actors de la tragèdia sinó que es transmet a través de les generacions amb el mateix dolor i intensitat que al principi. Les dones són les transmissores de moltes coses però en aquest text, la dona és la protagonista amb majúscules.
Commou perquè tot i ser llunyana és la nostra història però sobretot commou la magnífica interpretació de Alejandra Jiménez Cascón que toca les fibres més íntimes de nosaltres mateixes. Ella és l'única. És la directora i intèrpret d’un text que va endavant i endarrere, que sap moure’s no només en el temps sinó també a l’interior de 12 personatges absolutament diferents. És un nom per no oblidar mai. Magnífica.

26/11/2018
Adrià Ardila
Teatre Barcelona

Oasis

A veces parece que tengamos la necesidad de relacionar el hecho de ir al teatro con esperar encontrarnos con una cantidad ingente de personas en el escenario, o con una escenografía descomunal o con una iluminación digna de un concierto multitudinario. El teatro nos parece todo purpurina y formas bonitas. Pero es mucho más. Es imaginación. Es empatía. Es catarsis.

Lo que Alejandra Jiménez-Cascón, Montse Bonet, y todo el equipo de "Blanca Desvelada" han hecho aquí es magia. Cómo con tan pocos recursos en escena han conseguido tanto todavía me lo pregunto al día siguiente. Una sola actriz dando vida a más 10 de personajes: voz, corporalidad, sentimiento y entrañas; Alejandra nos sugestiona, nos embruja y hace que juguemos con ella a vivir la historia, a que utilicemos nuestra propia imaginación para crear con ella este relato trepidante y profundo en el que todo el mundo debería encontrar algo suyo propio, algo antiguo y enterrado: algo de su propia vida. Una historia amarga que viaja a las raíces de los personajes pero que nos hace ver ya no solo la historia de unas mujeres, si no de Las Mujeres en un País.

Quien tenga una madre, una tía, una hermana, una sobrina o una amiga puede llegar a este pequeño oasis en medio de la nada. Y más aún, debe llevar a su madre, a su tía, a su hermana o a su amiga. Yo lo haré.

05/11/2018
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Viatge emocional de la mà d’una dona que val per mil

MERAVELLOSA! Alejandra Jimenez-Cascón, un nom a recordar i no perdre de vista! Grandíssima labilitat en escena. Extraordinària capacitat per saltar d'un sentiment a un altre amb tota l'emoció al cos i a la veu. Actuació tan verídica, que l'hora i mitja ha sigut un viatge emocional brutal. Arriscada aposta la d'un format tan complicat com el d'executar multiplicitat de personatges ella sola, sense sortir d'escena, sense caracterització més enllà de la construcció amb el seu cos, amb tants canvis de registre en segons. Risc que val molt la pena quan el resultat és aquest! Així es demostra ser, realment, una bona actriu! Així dona gust ser espectadora!
NO US LA PERDEU!

13/02/2017
Carme Canet
Teatre Barcelona

Apunteu-vos aquest nom: Alejandra Jiménez-Cascón. Una ACTRIU impressionant !

Un cubicle eteri, un espai gris, transparent. Entra ella. I Ja! No hi pots fer més. Comença a emocionar-se i a emocionar-te. Interpreta una història amb salts en el temps, en l’espai, endavant, endarrere, no pots parar de mirar, de sentir, de conèixer els seus personatges. Tots dins l’Alejandra, tots surten de les seves entranyes, tots els pareix ella des de l’inici. Quan els personatges van creixent, i els coneixes, i es coneixen entre ells, tu vas entenent les seves relacions, la seva vida, els seus tremolors, amb l’habilitat dramatúrgica que la mateixa actriu/escriptora ha redactat. Cada personatge, cada diàleg és un “no m’ho puc creure”, hi són tots, amb les seves veus, sospirs, tendreses i mala hòsties, els seus crits i els seus xiuxiuejos, hi són tots, i només hi és ella. Només!! És que no cal res més!!!! L’acompanya un espai sonor i lumínic meticulós, deliciós, perfecte. Llums i so són els seus companys d’escena, i d’història.

La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultura

11/02/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Emoció i veritat

Tot i que hi ha un regust llunyà a Dulce Chacón i Benito Zambrano en aquesta obra (La voz dormida, Solas) podem assegurar que Alejandra Jiménez Gascón -actriu i autora de la peça- ha aconseguit un text de plantejament original i de magnífica resolució. Si un no sap res d'aquesta Blanca Desvelada potser anirà perdut durant el primer quart d'hora, però aviat tot comença a encaixar i al final veiem que el munt de personatges interpretats per Jiménez no estan només per demostrar el virtuosisme de l'actriu sinó que serveixen a la història de forma admirable. I és precisament la bona dramatúrgia i l'encertada direcció de Montse Bonet el que fa que estiguem davant d'un espectacle rodó, i que sortim del teatre emocionats, estimant a tots els personatges... i també a aquesta actriu meravellosa.

El que fa Alejandra Jiménez Gascón a dalt de l'escenari és realment formidable, ja sigui per la netedat dels seus canvis de registre o per l'emoció i la veritat que desprenen totes les seves intervencions. Estarà en escenaris de petit format, que és el que requereix la peça, però l'execució del seu monòleg no té res a envejar a la de Blanca Portillo a El testamento de Maria o a la d'Esperanza Pedreño a Mi relación con la comida. Aquesta està essent una gran època de monòlegs, perquè si sumem els d'Acorar o Terra baixa podríem dir que estem davant d'un fenomen digne d'estudi, impulsat segurament per la crisi però també per actors valents que s'atreveixen amb tot.

06/06/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

És un monòleg?

No és molt més per la quantitat de personatges que hi surten, la nena, la mare, la companya de presó, l'amiga, el nòvio, el taxista... i perquè demana de l'actriu una varietat de registres que al final sembla una obra coral. Hi ha dues històries entrellaçades en el temps i ni els seus personatges saben perquè. Una trama complicada, però no t'has de amoinar, t'has de deixar emportar pels sentiments que et desperta. Una obra dura que si no estigués tan ben dirigida i interpretada, ens ho passaríem malament. Ara, en canvi, ha estat un plaer. Ens hem emocionat i hem patit, però ha estat un premi. Hostitu, jo sempre vull veure obres d'aquesta qualitat!

22/03/2015
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un festival d’interpretacions

La història ben narrada per l’actriu, ens explica situacions ben diferents, que sembla impossible encabir-les en menys de 90 minuts que dura la representació…. una dona que té un part en una cel·la d’una presó franquista en plena guerra civil, la seva filla brutalment robada per la cel.ladora, per tal de ser entregada a una família benestant del règim, … una massatgista que intenta treure el stress d’una dona en l’època actual que mal viu treballant com a actriu còmica en petits locals d’oci…. una tieta que intenta per tots els mitjans que mare i filla facin les paus i que oblidin els rancors produïts per un esdeveniment que es va produir fa més de 10 anys i que va provocar la seva separació emocional…. una sanadora mig bruixota que intenta recompondre les peces per tal de què la protagonista pugui desfer-se dels seus malsons…. el nuvi que intenta ajudar i no sap com fer-ho… i una bona pila mes de personatges.

La crónica completa aqui.

18/03/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

L’actriu absoluta

A vegades oblidem, deixant-nos portar, segurament, per modes televisives, que existeix un format de monòleg teatral amb infinites possibilitats. Blanca desvelada explica una història que bé podria ser una obra de gran pressupost o una pel·lícula amb la particularitat que tots els personatges estan interpretats per una sola actriu. D’aquesta manera, Alejandra Jiménez-Gascón, autora també del text, presenta un muntatge (aparentment) molt personal que és tota una muntanya russa d’emocions, demostrant la seva infinita capacitat interpretativa a tots els nivells: cos, veu, accents i sentiment. Ajudada només per una petita banqueta, resulta al·lucinant el viatge narratiu, separat en dues línies temporals, on dues dones d’èpoques diferents comparteixen una misteriosa unió que, al llarg de l’espectacle, hauran de desentranyar. La directora Montse Bonet ha sabut aprofitar tot el talent de la seva protagonista explotant fins a les darreres conseqüències la seva versatilitat, la seva vis còmica, la seva naturalitat, el seu carisma i la seva fantàstica presència escènica. Jiménez-Gascón és una actriu absoluta: l’obra és ella. A través del seu gest i la seva mirada, podem veure una infinitat d’escenaris, tant exòtics com quotidians, sense ni tan sols haver d’esforçar-nos. La proposta fa semblar fàcils plantejaments que, en altres circumstàncies, ens semblarien impossibles. És la màgia del teatre posada en pràctica sobre un escenari nu. Un treball esplèndid.

08/03/2015
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Amagada sota el paraigua del perdó

Seus i ja et sents captiu en una presó de la postguerra, quan menys t'ho esperes Alejandra et fa pres del seu talent, i és llavors quan comença a teixir-se una història que comunicarà dues vides eternament inseparables. La història no té un principi ni un final, sinó que té diferents moments que es barregen, es coneixen i prenen forma, endavant i enrere, dins d'un cub sense parets.

Estem acostumats a veure espectacles amb massa poca escenografia, però en aquest cas, en la necessitat de Blanca per trobar el què de les seves vides, l'estructura d'un cub i una caixa rectangular seran suficients per encarnar els 12 personatges de la ficció. La seva capacitat vocal no tindria el mateix sentit sense l'espectacle de llums que, en comunió, supera la ficció. L'actriu sevillana ens parla de la capacitat de saber perdonar que tothom té amagada amb cortines d'honor; que s'apaga cada cop que no ens atrevim a fer el pas, que ens ho guardem per nosaltres, que no exterioritzem. Una Alejandra tot-terreny que passa de la tristor d'una mare a la innocència d'una nena petita en qüestió del temps que es pot contar entre rèplica i rèplica d'un diàleg natural. Una Blanca desesperada, perduda en un mar de dubtes que acabarà sent revelada o desvelada.

Blanca emociona, Blanca ens ajuda a despertar un "nosequè" interior personal que vaticina una reflexió en les nostres relacions personals i obre el camí a apartar les amargors que ens separen amb els altres. De ben segur que qualsevol persona que hagi estat víctima del que Blanca posa en context dins del seu cubicle, encara aconseguirà empatitzar més amb la història i que alguna tímida llàgrima caigui en acabar la funció.

12/01/2020
Berta Miró
Teatre Barcelona

Im-pres-cin-di-ble

Al teatre hi ha poques certeses, però les poques que hi ha són (gairebé) innegables. Quan una obra de teatre parla de sensacions que hem viscut alguna vegada, hi connectem d'arrel i ens agrada. I 'Blanca desvelada' té això. Connecta des del primer minut a través d'un text senzill -per la seva clarividència-, una actriu meravellosa i una relat ‘in crescendo’ que pica l'ullet constantment al públic.

Qui sóc? Cap on vaig? Què vull? El text d'Alejandra Jiménez Cascón retrata les reflexives que ens hem fet tots alguna vegada. Un recorregut per les pors de la protagonista que la dramaturga i actriu construeix des de moments diferents de la vida de la protagonista: la Blanca nena, la Blanca clausurada, la Blanca enfadada, la Blanca dona... Seria difícil de creure que algú no pugui veure's una mica en 'Blanca desvelada'.

És de justícia destacar la capacitat de l'actriu per defensar amb veu, cos i accents fins a 12 papers, i encara ho és més mencionar les transicions entre personatges, molt ben pensades i executades a la perfecció. Aquesta obra és una oportunitat brillant per fer l'exercici de mirar dins nostre i trobar les nostres pors. La màgia del teatre!

30/11/2018
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Un tour de force interpretatiu ple de matisos

Portava molt de temps sentint a parlar d'aquest espectacle, el qual porta temps rodant per diverses sales amb molt d'èxit, i per un motiu o un altre encara no l'havia pogut anar a veure. De fet, sempre sentia parlar meravelles d'ell i aquesta vegada em vaig proposar que no el podia deixar escapar. Així, m'he trobat amb tot un tour de force interpretatiu, d'aquells memorables i que difícilment s'obliden. Alejandra Jiménez Gascón, a més de signar el text, té el gran repte d'interpretar 12 personatges, enriquint-los amb molts matisos que fan que cadascun d'ells tingui vida pròpia. Realment, la feina a més de ser meritòria, mostra uns resultats majúsculs que venen també recolzats per una direcció precisa i efectiva, la qual sap portar molt bé el tempo i els nombrosos canvis i moviments presents. En aquest sentit, la vetiginosa posada en escena, en la que interactuen diversos personatges alhora parlant entre ells, fa que siguem testimonis d'una metamorfosi constant de l'actriu, tot semblant-nos que hi ha diverses actrius en escena enlloc de només una. De fet, l'actriu aconsegueix transmetre les diferents emocions que viuen els personatges i els constants canvis no resulten un element distractor per a l'espectador, sinó tot el contrari. Així doncs, si voleu ser testimonis d'una lliçó magistral d'interpretació no us perdeu aquesta Blanca desvelada, la qual acaba resultant tan delicada i emotiva com energètica i complexa.

17/10/2018
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Desvelando lo sublime

Cuando menos es más. Cuando la austeridad despliega toda su riqueza. Cuando se habla del perdón sin siquiera mencionarlo. Cuando se muestra la penuria más femenina de una guerra. Cuando se da crédito a las mazmorras del subconsciente sin filtros esotéricos o paranormales. Cuando se aconseja sin aleccionar, con ética y sin moral. Cuando se emociona sin recurrir al fatalismo ni a la falsa intensidad. Cuando una piedra, sin saberlo, forma parte de una catedral. Cuando se evidencia que todos hacemos cuánto podemos. Cuando no hace falta relleno y pomposidad escénica para dar muletas a una obra de pódium. Cuando las escenas se deslizan en lugar de sucederse. Cuando una sola actriz demuestra ser un gigante poliédrico. Cuando el final no llega lo redondo que podría llegar a ser…pero poco importa. Cuando Blanca desvelada computa su interior hasta llegar a ser Blanca Desvelada.

13/10/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Somniar-se

Una sola actriu, Alejandra Jiménez, interpreta fins a dotze personatges. Podríem deixar-ho aquí i ja seria més que destacable, però podria semblar que parléssim, només, d’un fenomen curiós o d’un possible rècord Guiness, i en canvi, la ferida que ens en duem a casa quan acaba la funció, ha de ser conseqüència de quelcom més punxant que l'originalitat o la raresa que ja hem comentat més amunt.

Blanca desvelada. La Blanca és una noia andalusa que viu a Barcelona i treballa de monologuista. Somnia, de manera recurrent, amb la Carmen, una noia presa pels nacionals durant la Guerra Civil. Aquest és el motor d’arrencada d’una obra que ressegueix el fil invisible que recorre la història i les vides dels homes i les dones.

Alejandra Jiménez, també autora del text, ha pensat la història en tres plans temporals diferents: el present de la Blanca, la infància de la Blanca i la història de la Carmen als anys trenta. Poc a poc es farà evident que hi ha un lligam entre les tres històries que serà revelador de veritats profundes que parlen de patiment, amor i solidaritat.

La gran paradoxa amb què s’enfronta l’espectador de Blanca desvelada consisteix a comprovar com un treball minuciós, complex, d’orfebreria teatral… posa de manifest la senzillesa del fet teatral, l’austeritat amb la qual és possible fer teatre de primera categoria. Una sala petita, quatre focus, una tauleta, una estructura que emmarca l’espai, una actriu i públic, això és tot. Perquè no cal res més.

La gran virtut del muntatge de la Montse Bonet (la directora) i l’Alejandra Jiménez és l’habilitat per a la creació de personatges, perquè els personatges els crea la mirada dels altres personatges. Un personatge mira el buit i el buit esdevé personatge. L’emoció brolla d’aquest fet, de la capacitat per intervenir en la nostra imaginació i atorgar-nos als espectadors les claus necessàries per fer visible l’invisible.

Blanca desvelada és la història d’un malson, d’algú que no pot dormir, d’allò que ens lliga amb la resta de la humanitat, amb els qui han viscut abans que nosaltres i amb els qui encara no han nascut. A la Sala Fènix aquests dies se us desvetllarà part d’un misteri que té molt a veure amb tots nosaltres. TE-A-TRE!

10/02/2017
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Teatre en estat pur

Blanca desvelada és una obra de teatre escrita e interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per la Montse Bonet. Un monòleg on tots els personatges, més d’una desena, estan interpretats per una sola actriu i creieu-me si us dic que és una interpretació realment increïble! Una feina impecable, molt treballada i d’un desgast interpretatiu brutal.

Dues històries separades en el temps, la Carmen (una presonera de guerra) i la Blanca (una actriu còmica), però amb un lligam en comú que al final descobrirem. Pel camí un munt de personatges (la tia, la mare, l’amiga, la parella, una massatgista, una santera...) on l’actriu demostra un gran nivell de treball i un domini de l’entonació i la fonologia per cada personatge extraordinaris; hem pogut distingir perfectament quin era l’origen de cada un d’ells per la seva entonació (andalús, cubà, castellà, brasiler, català).

Pel que fa la música i la il·luminació són molt importants dins de l’espectacle, ja que són els encarregats de transportar-nos d’una història a l’altre. Amb tan sols una banqueta dins d’una estructura quadrada d’uns nou metres quadrats com a escenografia, la intimitat de la sala del teatre la Vilella i la magnífica interpretació de l’Alejandra, no hem necessitat de res més, per gaudir d’una obra de teatre en estat pur.

Impressionant, brutal i del tot imprescindible.

13/03/2015
MP

Absoluta maravilla, creo que nunca vi nada igual en el teatro

17/01/2025
MP

Simplemente genial. Una llàstima haver-la vist l’últim cap de setmana, ja que la recomanaria a tothom. Sense dubte, de les millors interpretacions que hagi pogut veure mai. Surts del teatre encara pensant “què acabo de veure?”, una actriu que enganxa i reviu la passió pel teatre. Un treball per admirar

02/06/2024
miguel

Simplemente brutal.
He tenido la suerte de asistir a la obra con un coloquio y tengo que decir que la directora y la actriz son muy humildes y cercanas.
Si quieres puro teatro no te la pierdas.

09/05/2024
Daniel Casanovas

Un espectacle que atrapa! L’actriu no desapareix ni un minut de l’escenari explicant tots els personatges.
Espectacle que sap traspassar el pas del temps i fascina!!!

02/05/2024
Jordi Casas Duocastella

Magnífica obra d’Alejandra Jiménez-Cascón. Una història apassionant que passa en dos temps, ella fa tots els personatges i sap conduir la trama fins a un gran final on tot encaixa. Molt recomanable.

26/04/2022
Alejandro Navarro

Maravella d’actriu i increíble treball dramaturgic. La vaig veure a La Seca fa una anys i encara recordo les emocions i sensacions que em va fer sentir. Bravo.

28/06/2021
Germinal

El que fa que l’obra sigui molt interessant és sobretot la brillant interpretació. Tota una demostració de versàtil i intensa capacitat interpretativa. Molt aconsellable.

26/01/2020
Daniel Franco

Genial, enorme, no hay palabras,…
no os la perdáis por nada del mundo

10/01/2020
Lucia Ponce

Al principio me costó creerme el personaje de Blanca pero una vez que entré ya solo podía ver Lis personajes por Lis que la actriz iba pasando. Me gusto muchisimo

01/01/2020
montse Solà

Genial! Amb ganes de tornar-hi

13/12/2018
Alberto Anglada Cantarell

Excel·lent interpretació i domini del ritme.
Una Història humana, actual i plena de sentiment.

14/10/2018
Victòria Oliveros Layola

L’encertada direcció de Montse Bonet és el que fa que estiguem davant d’un espectacle rodó, i que sortim del teatre emocionats, estimant a tots els personatges… i també a aquesta actriu meravellosa. Un treball esplèndid. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2016/09/16/blanca-desvelada/

28/09/2018
ANDRES SANCHEZ MARTIN

Cuando el TEATRO con mayúsculas es capaz de llenar una sala con escenografía minimalista. Cuando una sola actriz es capaz de interpretar 12 papeles sin bajar del escenario. Cuando una historia es sólida y capaz de trasportarte en el tiempo. Cuando una voz tiene todos los acentos… solo queda aplaudir y rendirse al lujo de compartir emociones directamente en ese espacio.

22/09/2016
ignasi tomás lopez-doriga

La nostra valoració
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/09/19/blanca-desvelada-historias-femeninas/

19/09/2016
Josep Via Santacana

Actriu total, la millor valoraçio de Alejandra Jimenez i del seu espectacle es queda curta devant la realitat.Vaig anar amb expectatives altisimes despres de tot lo llegit i recomanacions directes i aixó que sovint es un”handicap” en absolut.Ja els anteriors opinadors ho han dit tot i coincideixo totalment nomes remarca que aquest treball inmens es molt mes que un monoleg, histories intenses aon la vida en tota la intensitat i es present, drama, comedia,poesia i com canta…insisteixo actriu total ademes de ser autora del text, caldria afegir que lo que complementa la lliço magistral de interpretacio, com espai sonor,llums, etc perfecte sense oblidar l espai adequadisimim aon es representa, una petita joia cultural per la seva programaçio, exposicions i sobretot els seus anfitrions, persones de enorme humanitat que posibilitan poguem gaudir de treballs com Blanca Desvelada. Si podeu aqui a l oasis de Riereta,31 fins el 25 sino aon sigui, pro no es pot deixar de veure,recorda nom Alejandra Jimenez-Cascon, dirigint Montse Bonet i Cia.Aleteo

17/09/2016
Josep OS

En tenia moltes ganes, i avui per fi he pogut gaudir a L´Alternativa de Sabadell d’aquesta joia. Anava amb moltes expectatives per totes les crítiques i s’han superat i molt. El text cru i punyent m’ha agradat, però crec que en aquest cas queda en segon lloc perquè l’obra és Alejandra Jiménez Cascón. No és un monòleg perquè ella sola són dotze personatges. No és un monòleg perquè en els diàlegs que manté amb l’altre personatge et fa dubtar si és que no ho veus i està allà present. Uns canvis de registre de veu insuperables. És tant el que transmet que és un seguit d’emocions indescriptible. No fa falta cap atrezzo perquè ella sola omple l’escenari. BRUTAL no, el següent. I a més a més he descobert aquesta singular sala que m’ha agradat molt i és molt peculiar ja que en lloc de cadires o butaques hi ha vint i tants sofàs de dues places on estàs còmodament assegut. No fa falta que digui pels que no ho han vist que és IMPRESCINDIBLE. Teatre en estat pur.

23/05/2016
Mar Angles Figueras

bestial.. ahir vaig anar-hi i us juro que no he vist una actriu millor que ella, els tempos, la intensitat, la història, cada gest és significatiu… tot i no tenir gairebé decorat, veus perfectament a on és en cada moment… amb fluidesa en els canvis… et transporta al que està visquent… espero que pròximament es programin més funcions a l’espai brossa o a un altre lloc, perquè realment m’encantaria portar a més gent. Ahir estava ple!!

12/06/2015
MARCO CORDERO

Brutal!! tu entras en una pequeña sala al fondo de una calle oscura de BCN y te encuentras con el teatro más puro, verdadero, magistral que te puedas imaginar. Intenso, orgánico, culto, con muchas citaciones, directo, donde cada movimiento tenía un sentido y un objetivo, en un escenario escueto que el cuerpo de la actriz llena de comunicación y mensajes. Perfectas las transiciones, el espacio. Preciosa la historia. Potente el conflicto. Carmen mueve una mano y todo se llena de esa mano y todas las emociones pasan por esa mano y llegan al publico. Si no es teatro esto, apaga y vámonos. Excelente. Pura. Si, es verdad, “absoluta” (cit.).

09/03/2015